|
|
|
«T'estim talment, que si em demanes
la Cabra d'or d'enllà les planes,
que ni muny ni pastura cap home venturós,
que pels penyals de Baus-Manera
llepa la molsa roquetera,
o jo em perdré per la drecera
o tu em veuràs portar la Cabra de pèl ros»
FREDERIC MISTRAL 'Mirèio', cant II.
|
Sia sota les restes arqueològiques de la Moleta del Remei.
Sia sota els rocams del Montsià -el primitiu nom del qual l'evoca.
Sia Cova Bonica endins.
Sia en un amagatall subterrani enmig dels gurbins de la partida vinarossenca de les Mellilles (de "Malíla", tribu berber).
Sia dellà la Selleta, soterrada en una sitja de la vall de Sant Jaume de Barberà (el ramal local de l'universal camí de Santiago, que hi aprofita l'antiga via pecuària)...
|
Ruïnes romanes (un mur encara dempeus) a la vall de Sant Jaume de Barberà.
|
Onsevulga que romangui oculta, la Cabra d'Or -com la gemma més bella, enigma que atreu- ha estat buscada sense sort durant segles arreu del terme d'Alcanar, en tant que guardiana d'un fabulós tresor.
|
'Gurbí' de la partida dels Moros, al costat de les Mellilles, on s'ha dit que és amagada la Cabra d'Or.
|
La Cabra d'Or mergeix d'un entrellat de mites antiquíssims:
a) El de la nimfa-cabra Amaltea ("tendra"), dida de Zeus, i el seu corn de l'abundància.
b) El del Velló d'Or recuperat per Jàson i els seus Argonautes.
c) El del Vedell d'Or de la Bíblia (Llibre de l'Èxode, XXXII, 1-4) i l'Alcorà (XX, 90), fosa dels joiells i riqueses més preuades de la comunitat.
d) El de la cabra consagrada al déu de la vegetació i del vi, Dionís Zagreu. El seu culte del qual era ben arrelat a les Terres de l'Ebre ja al s. VI a. de JC (a Alcanar-Platja va trobar-se una escultura ilercavona feta en pedra local, representant un càprid, símbol familiar o ofrena als déus) i potser hi romangué igual fins a la islamització...
El mite degué passar de la costa de l'Ebre a la provençal quan entre els anys 888 i 894.
En aquell temps un grup de musulmans del litoral tortosí -els mítics "bah'riiún ahl al-Àndalus"- hi fundaren el poderós reducte militar, piràtic i comercial de Farahxinít o Jabal al-Qilàl, també dit Jabal al Fulàl o Freixenet (avui la Garda-Frainet, al golf de Sant Tropès).
Segons al-Istahrí, era una serra on brollaven fonts. Els nostres pagesos-mariners la van fer cultivable i habitable.
Van crear-hi una colònia en terra de cristians -el 940 n'és alcaid Nas'ir ibn Ah'mad- tan estretament vinculada amb Tortosa que hi compartí successivament els governadors fins a Hixàm ibn Muhàmmad ibn 'Utmàn (972).
Al país d'Arles, a la serres dels Maras i l'Esterèu, la meravellosa llegenda canareva -esdevinguda universal- s'enriquí amb un món de detalls.
"La Cabro d'Or" (com es diu en occità) deixa petjades a les roques. La seva cova no s'obre més que a la nit de Nadal (quan les bèsties recobren el do de la paraula) i, en tornar-se a tancar amb l'última campanada de la mitjanit, el més cobejós s'hi queda presoner.
La Cabra d'Or occitana duu al collar una tassa d'argent, i qui en beu rep tot allò que desitja. Pot adoptar l'aparença d'una bruixa o d'una fada. Tempta la gent confiada que es perd enmig de la nit...
|
|
L'ALTRE SETI DE LA CABRA D'OR
Ei, navegant! T'abelleix un viatge virtual a l'altre país de la Cabra d'Or? A l'antic Freixenet, colonitzat fa més d'onze segles per musulmans de les nostres terres?
|
...LO CANADÈU !
Vet aquí el llogarret provençal dit lo Canadèu ("le Rayol Canadel" per als francesos), tocant a la famosa Sent Tropès.
|
La Cabra d'Or té CHÂTEAU i RESTAURANT i tot!
Entre Nisa i Mònaco, envoltat per les serres i la Mediterrània a la vila medieval d'Eze, el 'Château de la Chèvre d'Or' gaudeix de vistes bellíssimes. Disposa d'elegants habitacions i de tres restaurants; un dels quals, amb excel·lents vins i conyacs, s'anomena també 'La Chèvre d'Or'.
|
|
Escrivint sobre la Cabra d'Or
|
|
Els felibres provençals li dedicaren poemes, assaigs i àdhuc relats com 'La chèvre d'or', aquella romàntica 'nouvelle' de Paul Arène -rica en dades antropològiques- que amb prou feines pot trobar-se a Arles.
La cabra daurada hi guarda el tresor sarraí del rei de Mallorca (ves per on, illa reconquerida pels nostres bah'riiún l'any 903!), «un antic rei vingut per mar, i que després es veié obligat a fugir».
«Que el tresor ha existit, és segur; la llegenda, la tradició i certs fets recollits per mi ho proven», afirma el protagonista, «[...] i tal volta el seu destí és dormir fins a l'acabament dels dies, cec sota terra, inútil, com tants d'altres tresors perduts, els metalls i la pedreria dels quals no ressuscitaran mai als vius goigs de la llum».
George Sand escrigué unes línies interessants sobre la Cabra d'Or: «... sempre aital tresor hi és guardat per un animal diabòlic».
I tot un premi Nobel de literatura, Frédéric Mistral, definiria la Cabra d'Or com un «tresor o talismà que el poble creu que fou soterrat pels sarraïns».
|
|
LA LLENGUA OCCITANA
"L'occitan est une langue intermédiaire entre les langues ibériques comme le portugais ou le castillan, et le français, qui a subit de profondes transformations après les invasions germaniques du IVème au VIème siècle. Il faut ajoûter que l'occitan est très proche du catalan. En fait, de nombreux scientifiques les considèrent comme deux dialectes d'une même langue occitano-catalane."
|
|
