|
|
|
|
El nucli principal del municipi d'Alcanar és a 3 Km de la costa. L'edifici de l'església parroquial, al cor de la ciutat, s'eleva 77 metres sobre el nivell del mar.
|
|
Fins al segles XVII-XVIII, les 150 cases a què es reduïa Alcanar s'encabien en un clos rectangular a la falda d'un turó, repartides entre el carrer del Forn -probable bressol de la vila-, la plaça de l'Església, el carrer Major, el dels Arcs, el de Jesús, el dels Forcadells, el del Campanar, el del Fossar i el de Cavallé. Quatre portals s'obrien prop dels angles del seu perímetre, és a dir: al cap de carrer Major, al camí d'Amposta, davant del Raval i cap al Fossar i a Ulldecona.
|
Antic plànol del nucli urbà d'Alcanar, datat a les primeries del segle XX.
|
Amb l'augment demogràfic del XVIII nasqué el Raval i, ben aviat, el nucli antic va dissoldre's dins de la perllongació dels carrers que formen l'actual conurbació d'Alcanar.
Avui la ciutat té un eix principal de direcció N-S -carrers del General Prim, de Felip Pedrell i de Ramón y Cajal- que s'entrecreua amb tres braços perpendiculars d'orientació E-O: el carrer de l'Almenara, el de la Generalitat i el del Suñer-Carretera Nova ; i unes vies de circumval·lació que voregen el nucli principal: el carrer Nou, la pujada del Mirador i la ronda del Remei-avinguda de Catalunya.
|
Terrenys encara per urbanitzar, tocant a la ronda del Remei.
|
De molts anys ençà Alcanar creix cap al Migjorn. Es comunica per la ronda del Remei i l'avinguda de la Constitució, a l'espera de la nova circumval·lació exterior projectada per les carreteres TV-3321 i TP-3318.
|
El Cementiri Municipal d'Alcanar és, sens dubte, un dels més bonics de la comarca.
|
Alcanar ha anat dotant-se de manera progressiva d'equipaments públics per a la prestació dels serveis que exigeix la societat moderna.
El procès s'accelerà a partir de la democratització dels Ajuntaments: l'any 1979 existia una consciència tan acusada de les mancances en aquesta matèria -resultat de la privació de capacitat i d'autonomia financeres als ens locals durant la llarga dictadura centralista- que els èxits de cada administració municipal tendiren a ser valorats, quasi exclusivament, per les infraestructures locals que generava o feia generar.
|
|
El polisportiu municipal de la plaça del President Companys, un dels equipaments més nous amb què compta la ciutat.
|
De manera que avui, quan cal presumir que les prioritats ja han d'anar per un altre cantó -entre altres, el manteniment i òptim funcionament de les instal·lacions creades-, la ciutat compta amb les següents:
# De caràcter administratiu: la Casa de la Vila (on hi ha també l'Oficina de Correus, el Jutjat de Pau, els serveis de recaptació de tributs locals, etc.); l'Oficina de Turisme i la Delegació de l'Ajuntament a les Cases.
# Sanitàries i assistencials: el Centre d'Assistència Primària (CAP) Forner-Ulldemolins; l'edifici cedit a la Creu Roja a la CN-340; i el CAP de les Cases (a l'antiga caseta dels carrabiners).
# Culturals: la Biblioteca Trinitari Fabregat; la Casa O'Connor; el gran recinte de la Cisterna del Vall; l'Acadèmia de la Banda Municipal de Música; la Torre del carrer Nou; l'entresòl municipal del carrer Miquel Figueres (amb aules i sala de conferències); el Teatre-Auditori Josep Antoni Valls; i l'extensa finca del Remei on s'inclou el Parc Arqueològic de la Moleta.
# Esportives: el pavelló polisportiu cobert -sala mitja o de barri ubicada a la plaça Lluís Companys-; el complex polisportiu de la Fanecada (amb camps de fubtol, pistes, piscina, etc.); i la zona esportiva de la urbanització Garbí (a Alcanar-Platja, amb piscina, pistes de tennis, de handbol, etc.); i la nova zona esportiva de les Cases (amb pistes d'handbol i de bàsquet).
# Docents: l'Institut d'Ensenyament Secundari Sòl de Riu; i els Centres d'Ensenyament Primari Joan-Baptista Serra (d'Alcanar) i Marjal (de les Cases d'Alcanar).
# De promoció econòmica: l'Edifici de Serveis Agraris Joan Gil; i les finques de la partida dels Campets cedides a l'IRTA per a tasques d'investigació en matèria de cítrics.
# De lleure: l'ampli pavelló o Centre Cívic del camí de Vinaròs que aixopluga actes festius i multitudinaris.
# D'abastaments: el Mercat (on s'ubica també l'Escola d'Art local) i l'Escorxador municipals.
# De subministrament d'aigua potable (la ciutat en consumeix uns 500.000 m3 anuals): el pou de Sant Miquel (del 1928); el pou de les Cases; el dipòsit d'aigua de la partida de les Comes; i un nou pou perforat el 1994.
# Funeràries: el Cementiri municipal que, admirat per la seva cura i estètica, ha estat objecte de successives ampliacions i millores.
# De caràcter religiós: el Calvari.
# De serveis: el magatzem destinat a la la Brigada Municipal d'Obres.
# De telecomunicacions: l'estació repetidora de televisió de la Serreta.
# De patrimoni municipal del sòl o d'habitatge: el grup de vivendes a la Ronda del Remei (llogat a la Guàrdia Civil); i els solars resultants de l'enderrocament (al maig del 1999) de l'antic col·legi del carrer de Càlig.
# Mediambientals: les respectives Estacions Depuradores d'aigües residuals (EDAR) d'Alcanar i de les Cases, amb els seus col·lectors en alta; i la Deixalleria municipal, inaugurada al setembre del 1999.
# Espais públics singulars: els parcs de la Bassa, dels Països Catalans, del President Lluís Companys i del barranc de les Cases; el verger de la Mestra Gual; la pedrera de la partida de les Comes; els miradors de la Serreta, de la plaça del Remei i de Borretes; l'espai verd de l'antic abocador municipal de la Cova Grossa; la zona arbrada d'aparcament de la Capelleta; el passeig marítim de les Cases (banda sud) i el futur "parc litoral del Marjal".
A hores d'ara la gran assignatura pendent pel que fa a infraestructures públiques es localitza a Alcanar-Platja. Es refereix a les de sanejament en alta (col·lectors d'aigües residuals), xarxes en alta i en baixa d'abastament d'aigua potable i, finalment execució dels projectes per a la dotació de tots els serveis a les urbanitzacions de la zona que en són deficitàries.
Val a dir, d'una altra banda, que el caràcter municipal d'alguns equipaments públics canareus no ha estat sempre pacífic.
Així, històricament l'Església catòlica havia estat titular tant de l'antic cementiri canareu situat entre les places del Peó (al carrer «del Fossar») i del Camí Ample, com de l'actual, construït el 1832. Aquest últim l'administrà el capellà -no sense conflictes amb l'autoritat civil- fins que el 1916 l'Ajuntament i la Parròquia crearen una Junta mixta anomenada "Junta del Pati Sant Miquel i de l'Eixample del Cementiri General d'Alcanar", preludi de la seva completa secularització.
Quelcom semblant s'esdevingué amb l'Hospital alçat a les darreries del segle XIX, bé que amb un desenllaç invers: cent anys després, és la Parròquia qui segueix detentant-lo.
|
|
El terme municipal d'Alcanar, amb una extensió de 47,67 Km2, té la forma d'una gaia costanera regular que s'estreteix a uns 7,5 Km del seu límit nord -dalt del nucli marítim de les Cases-, per a eixamplar-se de seguida en tot el seu terç meridional.
S'hi ha d'arribar per dalt, per les corbes del Remei, a fi de descobrir a cada giravolt una meravella paisatgística.
El terme ressegueix amb pregona disciplina els seus límits naturals: l'orogràfic a ponent, i els tres hídrics per la resta de punts cardinals.
Ocupa així una bona part de l'estret litoral de la comarca del Montsià, des del riu Sénia fins a l'antic barranc de l'Aiguamoll (avui denominat de la Granja), encabit entre la majestuosa serra del Montsià i la bella mar Mediterrània. Les seves coordenades són UTM X=286, UTM Y=4.491.
Afronta al nord, en uns 4,5 Km, amb el terme municipal de Sant Carles de la Ràpita. A ponent limita en uns 16 Km amb el terme d'Ulldecona, i en uns 200 m amb el de Freginals. A llevant, en uns 11 Km, amb la Mediterrània; i al sud, al llarg d'uns 7,5 Km, el riu de la Sénia el separa del terme municipal de Vinaròs, capital de la comarca valenciana del Baix Maestrat.
|
|
