|
|
|
Una cosa ens agradaria saber a tots. I és: qui vigila al vigilant?
|
El dret a la informació
en matèria de Medi Ambient
|
El dret d'accés a la informació en matèria de Medi Ambient, regulat per la Llei estatal 38/1995, de 12 de desembre, pot fer molt de servei a tothom.
Totes les persones, físiques o jurídiques, nacionals d'un dels Estats que integren l'Espai Econòmic Europeu o que hi tinguin el seu domicili, tenen dret a accedir a la informació ambiental que estigui en poder de les Administracions públiques competents, sense cap obligació d'acreditar-hi cap interès determinat i amb la garantia, en tots els casos, de confidencialitat sobre la seua identitat.
|
|
Què s'hi entén per "informació sobre el medi ambient"?
Doncs una bona pila de coses. Tant com tota la informació en mans de les Administracions públiques sota qualsevol forma d'expressió i en tota mena de suport material, referida:
a) A l'estat de les aigües, l'aire, el sòl i les terres, la fauna, la flora i els espais naturals, incloses les seues interaccions recíproques, i així mateix les activitats i mesures que hagen afectat o puguen afectar l'estat d'aquests elements del medi;
b) Als plans o programes de gestió del medi ambient i a les actuacions o mesures de protecció ambiental.
Quines Administracions hi estan obligades?
Totes: l'Administració de l'Estat, les Comunitats Autònomes, els Consells Comarcals, els Ajuntaments, etcètera.
El subministrament de la informació, és sempre gratuït?
No. Donarà lloc, en el seu cas, al pagament de la taxa o preu públic que pugui haver-s'hi establert.
Com haurà de subministrar-se la informació?
En aquell suport material (escrit, informàtic, plànols, etc.) que hagi triat el sol·licitant, sempre que hi estigui disponible.
De quant de temps disposa l'Administració per contestar?
Ho haurà de fer en un termini màxim de dos mesos a comptar des de la presentació de la sol·licitud (i si no ho fa, aquesta haurà d'entendre's desestimada, i quedaran obertes les vies escaients).
L'Administració, pot denegar l'accés a cap tipus d'expedients?
Sí, a tots aquells relacionats com a excepcions en l'article 3r de la Llei. Però qualsevol denegació total o parcial d'informació haurà de ser motivada.
|
|
La crema del 1998
(tres infaustos dies d'octubre)
|
"A little fire is quickly trodden out,
Which being suffered, rivers cannot quench"
W. SHAKESPEARE, 'Henry VI'
|
"Ivxta svperbvm mons Acer capvt exerit", diu el vers 504è de l''editio princeps' de la famosíssima Ora Maritima de Ruf Fest Aviè.
Stichtenoth, Berthelot i P. Villalba hi llegiren mons Acer. Schulten i F. Carreras Candi, mons Sacer. Entre aquests últims, Carreras vol confondre'l amb "el Montsagre o Caro" -o "Sagre de l'Ebre", situat a l'oest de Xerta, punt culminant dels Ports de Beseit.
En canvi Schulten -l'infatigable cercador de Tartessos i un dels darrers grans erudits del segle XX-, l'identifica amb el Montsià. Seguint-lo, el canonge Matamoros hi tradueix: "No lejos yergue su elevada cumbre el soberbio Montsiá".
No cal que ens hi capfiquem.
Ara parem compte només que "Sacer", en llatí, significa "sagrat, venerat", i alhora "maleït, abominable, consagrat als déus infernals".
Vés per on, aquesta segona acepció ens recorda -paradoxes i ironies de la toponímia-l'infern que s'esdevingué al mateix Montsià els dies 20, 21 i 22 d'octubre del 1998.
Ja deien els antics que, essent la "maîtrise du feu" una funció diabòlica, la forja -amb el seu foc alhora terrestre i subterrani- esdevenia instrument de demiürg i de dimoni. I per això Lucifer -que vol dir "portador de la llum"- fou abocat a les flames de l'infern, a un foc "qui brûle sans consumer"... però exclou per sempre més qualsevol capgirell regenerador.
Confiem que en el cas de la serra del Montsià no siga pas així.
|
El cas és que el Montsià, la serra que tants de canareus i canareves ens estimem, va cremar de mala manera al llarg d'aquells tres infaustos dies d'octubre
La desgràcia ja no té remei. Però... i si ara esmolem les eines per procurar que això no passe mai més?
I si mirem de trobar viaranys perquè els ciutadans i ciutadanes d'aquestes terres poguem dir-hi la nostra?
I si ens decidim a fer-hi servir el feix d'instruments que posen al nostre abast l'ordenament jurídic català i les directives comunitàries?
LA MALESA DEL FOC
Vam allargar-nos, dissabte 24 d'octubre al migdia, al paratge conegut com 'lo corral de Canício'.
Feia ja hores que un parell de "connaisseurs" del Montsià, Joan Fibla i Joan Bta. Beltran Reverter, trescaven per les escabrositats de l'altre vessant avaluant exhaustivament els danys i enfilant-se si calia, amb els camals llistats pel carbó, a la mateixa carena eixarreïda de la serra.
De lluny, anant per la carretera general, l'empremta del foc amb prou feines s'intuïa com una subtil tonalitat grisenca. A mesura que t'hi anaves atansant, el colors somorts de les claperes s'enfortien.
La desolació cendrosa d'ombrius i solanes revelava a poc a poc el desastre.
Del corral de Canício estant, l'excel·lent panoràmica dels vessants marítims de la serra ja permetia copsar-hi la magnitud de la tragèdia. La qual algú va mirar a l'acte d'apoquir amb xifres que amb prou feines parlaven de 586 hectàrees de -en comptes de bardissam- cendrada i carbonissa.
Tot plegat feia feredat.
Però nosaltres comptàvem arbres, i cadascun dels que havien romàs dempeus el celebràvem com tot un triomf de la serra i de la vida.
Ça i lla, als fondos, alguna espectacular carrasca va resistir el foc, en una imatge que esdevenia tot un símbol ("I believe a leaf of grass is no less than the journey-work of the stars"): la seua solramada, tota consumida; el seu brancatge més baix, cremat també. Però el tronc ferreny i el capcilló enlairat revelaven en la llunyania, gràcies als prismàtics, l'un la negror del tràngol que no depassà l'escorça, l'altre la impetuosa verdor de la vida irredempta.
"L'estratègia de la vida", va escriure Ramon Margalef fa ja més de vint anys, "consisteix a construir ponts combinant esdeveniments i recursos a través del temps i de l'espai".
Mentre a la plana litoral hom disputava un terme municipal, allí dalt s'encenia en flames la serra mare de la comarca. L'espinada orogènica que li dóna nom. La massa genitora que ha volgut parir al llarg de mil·lennis el terròs on habitem...
Sí, la talaia i els cims familiars que ens assenyalen en tornar de viatge que ja estem prop de casa, la serra que detura les tempestes o bé ens les anuncia previsora amb el seu capell de núvols, la serra anostrada que trepitgem i estimem, la serra on cacem, passegem i robem l'alè del romer... era cruelment espellada pel foc.
|
|
El PEIN
Mapa dels espais inclosos al PEIN, entre ells la SERRA DEL MONTSIÀ.
|
IMPACTE AMBIENTAL SEVER
Què hi havia passat?
Diuen els entesos que els incendis forestals s'esdevenen de tres maneres principals:
a) Els anomenats "crown fires" avancen pels capcillons dels arbres o arbusts;
b) Els "surface fires" cremen la brossa superficial i la vegetació menuda;
c) Els "ground fires" consumeixen la matèria orgànica sota la brossa superficial del sòl forestal i, tot i ser els menys espectaculars i els més lents, resulten sovint els més destructius i difícils de controlar.
Quines maleses causa un incendi forestal?
D'antuvi el foc consumeix manta matèria vegetal.
En segon lloc, la intensa calor que s'hi origina mata animals i plantes, fins al punt que el mal que ella causa supera de bon tros el de les flames: els elements colonitzadors del sòl ja no hi rebrotaran, i aquest es farà malbé.
En tercer lloc, la crema produeix residus minerals que poden afectar químicament els sòls de l'"upland".
La mateixa Memòria Informativa del Pla Especial de Protecció del Medi Naturalde la Serra del Montsià -en el marc del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN)- analitza (apartat 3.2.2) els efectes sobre la flora i la vegetació de la nostra muntanya a causa d'incendis forestals.
D'antuvi, la crema fa minvar la cobertura vegetal: això, a la serra del Montsià, cridarà a la fatídica erosió d'uns sòls que ja per se limitats i vulnerables.
En segon lloc, una regressió en la successió vegetal, és a dir, una pèrdua de biomassa i una selecció negativa cap a formacions vegetals que s'allunyen de les comunitats més avançades en la successió.
I, 'last but not least', un palès impacte visual: la degradació de la qualitat del paisatge montsianenc, atesa la fragilitat visual que hi ofereix la corsecada coberta vegetal i la seua escassa variabilitat cromàtica. Tot accentuat per la morfologia del Montsià, els pendents dels vessants del qual amb prou feines si hi proporcionen gens de protecció visual enfront de qualsevol alteració.
Tots tres impactes resultat del foc, i això és el més dramàtic, són qualificats pel Pla Especial del PEIN com a SEVERS en relació a la serra del Montsià.
Què vol dir, això?
Hom anomena impacte ambiental (o 'environmental impact') l'alteració de les característiques inicials del medi ambient provocada per una acció humana.
Amb més precisió, "l'alteració produïda en un paràmetre ambiental, en un període específic i dins una àrea definida, com a resultat d'una determinada activitat en comparació a la situació que tindria lloc si aquesta no es dugués a terme". En un ordre creixent de gravetat, pot ser un impacte compatible, moderat, sever o crític.
Malauradament, el 'severe impact' -el que va patir la serra del Montsià amb l'incendi de l'octubre del 1998- és aquell que exigeix l'adopció de mesures protectores o correctores, malgrat les quals la recuperació requerirà un període dilatat de temps.
EL MONTSIÀ, ZONA "D'ALT RISC D'INCENDI FORESTAL"
L'apartat 3.9 de la Memòria d'Ordenació del Pla destaca que "els terrenys forestals situats en l'àmbit comarcal del Montsià han estat declarats zones d'alt risc d'incendi forestal". Per això mateix "el Pla considera com a principal mesura de prevenció l'ordenació dels accessos a l'àmbit protegit i l'adopció de mesures de gestió forestal".
I, d'una altra banda, "es preveu la redacció d'un Pla de prevenció i extinció d'incendis que assenyali les mesures forestals adequades i relacioni els mitjans necessaris per a l'extinció d'incendis forestals, particularment la planificació de punts d'aigua dintre el massís".
En aquesta línia, el Programa d'Actuació del Pla Especial estableix els òrgans administratius amb responsabilitat per a cada actuació, alhora que es complementa amb un conjunt d'actuacions de caràcter administratiu -les quals, entre altres coses, fan referència a "l'aprovació del Pla de prevenció i extinció d'incendis forestals"-, totes elles a càrrec del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya. Serà l'apartat c) de la Disposició Final Segona de les Normes del Pla Especial del PEIN el que obliga de manera efectiva el DARP, en un termini màxim de quatre anys des de l'aprovació definitiva del Pla Especial, a redactar i aprovar el Pla de Prevenció i Extinció d'Incendis Forestals de la Serra de Montsià, el qual ha de contenir "les mesures operatives i administratives a prendre en cas d'incendi forestal, i els equips i infraestructures a crear" per a defensar-se dels incendis forestals i disminuir-ne el risc (d'acord amb allò previst en l'art. 40.2 de la vigent Llei Forestal de Catalunya).
FEINA PER A TOTHOM: PLA DE PREVENCIÓ I EXTINCIÓ AUTONÒMIC, MESURES MUNICIPALS ADDICIONALS, ECOAUDITORIA COMARCAL I PARTICIPACIÓ CIUTADANA
No és cosa de deixar que passi el temps, que és tard i vol ploure. Cal que entri en ple funcionament el Pla de Prevenció i Extinció d'Incendis Forestals de la Serra de Montsià previst pel Pla Especial (bé que l'art. 17.3 del Decret 64/95, de 7 de març, ja establia que les entitats locals -Ajuntaments i Consell Comarcal del Montsià- se'n dotessen).
Que a més a més els Ajuntaments, si escau i dins de l'àmbit de les seues competències, adopten les mesures addicionals de prevenció que consideren oportunes d'aplicació a les zones forestals del seu terme municipal i les comuniquen al DARP.
I que el Consell Comarcal encarregue l'elaboració d'una ecoauditoria de la serra i de les planes costanera i interior: tal volta hom esbrinaria aleshores "de quin mal s'ha de morir"... Si molt convé als únics efectes de debatre amb coneixement de causa si paga la pena de morir-hi o no.
AVALUACIÓ D'IMPACTE AMBIENTAL DELS ACCESSOS
Repoblació? Adopció de mesures de gestió forestal?
Accessos a l'àmbit protegit? Planificació de punts d'aigua dins del massís del Montsià?
Valdrà més tard que no mai.
Molt rebé. Però... com s'ha de fer, tot això? De qualsevol manera? A la babalà?
Amb quatre duros?
Al primer lloc que troben? A corre-cuita i amb quatre sarpades? Arreant-hi amb la ineluctable retro i alabat siga Déu?
De cap manera.
Després d'un incendi, una idea sorgeix a carrera feta: la urgent repoblació. Tanmateix, cal conèixer millor la resposta de la vegetació davant del foc per poder aplicar criteris científics en la reconstrucció de l'espai forestal montsianenc.
Aquesta no s'ha de dur a terme amb els sentiments com a únic criteri. Ha de partir d'un seguiment atent i sistemàtic de l'evolució dels sòls i de la vegetació a les zones cremades.
A tall d'exemple: hi ha casos de retrogressió en comunitats de matolls i brucs establerts permanentment en llocs on ans hi havia hagut arbres. Després dels incendis, les poblacions de matolls potencien el procés d'acidificació del sòl fins al punt que sobre aquest sòl modificat ja no s'hi podran establir les espècies arbòries... De manera que la comunitat d'ericàcies afavoreix la seua pròpia permanència.
D'una altra banda, en el cas del territori situat dins del PEIN del Montsià, el Pla de Prevenció d'Incendis Forestals ha d'adequar-se lògicament al contingut dels Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge a què fa referència l'art. 8 del Decret 328/1992, de 14 de desembre: és a dir, al mateix Pla Especial de Protecció del Medi Natural de la Serra del Montsià.
A més a més, el camí d'accés s'inclou entre les activitats que han de sotmetre's al procediment d'avaluació d'impacte ambiental, per imperatiu del mateix Decret de la Generalitat citat: a l'interior dels espais del PEIN caldrà tramitar un Estudi d'Impacte Ambiental (EIA) per a camins i carreteres de més de 5 metres d'amplada i en tot cas en sobrepassar el terreny el 40 % de pendent transversal.
I no oblidem en cap moment que l'EIA haurà de sotmetre's a informació pública perquè tothom qui hi tingui res a dir -ciutadans i ciutadanes, associacions de tota mena, etc.- puga fer-ho, encara que no hi sigui titular de cap interès directe ni indirecte.
"I EL SEGON ÀNGEL VA TOCAR LA TROMPETA..."
No cal dir que no falten eines formidables -i a l'abast de tothom- perquè la participació tant dels individus com d'associacions molt vàries -ecologistes, esportistes, senderistes, pastors, caçadors, excursionistes, estudiosos, etcètera- pugui actuar-s'hi de bon grat i amb més fonament de causa.
I això a sant de què? Ens hi juguem res?
Potser sí. La lliçó ja duu mil anys dibuixada.
Que què ens ve a la memòria? Doncs una de les grans imatges de l'últim romànic hispà: el foli número 96 del Beat de San Pedro de Cardeña, un còdex del segle XII. Hi ha el retrat del segon àngel de l'Apocalipsi: quan toca la seua trompeta, cau a la mar una descomunal muntanya encesa, i un terç de les aigües esdevenen sang, i mor un terç de les criatures vivents. Diuen que la muntanya és el diable i la mar, el nostre món. A la banda inferior de la miniatura s'hi narra l'efecte: les criatures mortes. L'artista hi il·luminà l'àngel gegantí girat 90 graus en el sentit de les agulles del rellotge, amb les galtes inflades de qui bufa, intens el color de les teles -tons subtils i delicats, rojos i blaus- i amb una exquisida multiplicació dels seus plecs; a la trompeta, les ales i l'ametlla mística de l'àngel hi ha or, i el cel és del pigment blau més car que existia aleshores. La muntanya coronada amb onze punxes ígnies d'un roig viu -com el Montsià en aquells dies d'octubre- es precipita cap per avall sobre el mar i, en groc i ocres sota l'aigua, n'anorrea la vida.
¿Per què me l'ha recordat el collage sobre tela de 1984 titulat "Pluja a Alcanar", del nostre malaguanyat Daniel Argimon?
El cert és que el vermell de les seues dinou gotes no s'allunya del de les flames que davallen en el Beat, i degoten del cel al biaix i allargassades, havent girat 45º també en el sentit de les agulles del rellotge, i encara el fons ocre del collage d'Argimon també acompanya en el Beat els éssers anihilats pel foc...
Coincidències? Enigmàtiques il·lacions de l'art amb segles entremig? Ai, las! Deixarem que el segon àngel vagi a poc a poc per feina?
O la propera vegada alçarem el cap a temps?
Resulta ben irònic que qui això escriu albirés aquell incendi del Montsià des de la sortida de l'autopista d'Amposta, el capvespre de dimarts, tornant d'un curs -precisament!- de "Protecció del Medi Ambient i desenvolupament del territori" que s'impartia a Tarragona. I que s'hi hagués comentat un dels textos emanats de la Cimera de Rio de juny del 1992, la 'Declaració autoritzada de principis per a un consens mundial respecte a l'ordenació, la conservació i el desenvolupament sostenible dels boscos de tot tipus', segons la qual "s'haurien d'adoptar mesures adequades per protegir els boscos dels efectes nocius de la contaminació, inclosa la transportada per l'aire, i dels incendis, les plagues i les malalties a fi de mantenir íntegrament llur valor ecològic" (apartat 2.b)...
I encara més que el mateix dia de la crema haguéssim llegit, a l'últim número del setmanari 'Dossier del Medio Ambiente', una notícia titulada així: "El Ministerio de Medio Ambiente ha transferido a las Comunidades Autónomas 1.383 millones de pesetas para la lucha contra incendios".
De manera que, a l'hora de maldar perquè no torne a repetir-se una malesa com la d'aquells tres dies d'octubre, i a l'hora defensar el medi i el paisatge montsianencs, que tothom hi siga dimoni.
Ben dimoni: la Llei l'hi empara.
|
|
|
