|
|
|
El camí més curt per anar d'Alcanar a l'ermita del Remei, travessant la serra, és la Drecera.
|
Des del seu naixement a la ronda del Remei, hom pot apreciar com la Drecera s'enfila serra amunt.
|
El camí que duu a l'ermita del Remei des de la Capelleta. Al fons i al lluny, el cim de la Moleta, amb les seva muralla ibèrica.
|
El turó de la Moleta del Remei vist des de les Calafes, a l'altra banda del terme municipal.
|
A mitja vessant tal com es puja a l'alt del Cor de Jesús, a mà esquerra, hi ha una roca ben singular.
Diuen que al seu interior, si hi atanses prou l'orella, s'hi sent la Campaneta.
No hi ha infant d'Alcanar que no hi hagi parat ingènuament l'orella per a rebre a l'acte un calbot i, au, tossolot contra la dura superfície de la roca.
El cop de cap, aquesta és la campaneta que de debò s'hi escolta! No cal dir que tan subtil i innocent prova iniciàtica, forjada per la tradició canareva, espavila la canalla i li ensenya a malfiar-se de tot allò que sembla fàcil o meravellós: esdevenen realistes de cop.
És curiós que un himne homèric, en descriure la Deessa Mare (la "Mare dels déus" grega i romana) en destaqui que li agraden molt -a més del so dels cròtals i de l'udol dels llops- «les muntanyes sonores».
|
|
