Si anem a mirar, un dels principals cavalls de batalla del futur d'Alcanar es trobarà en el paper actiu o passiu que jugui la participació ciutadana en l'elaboració i l'execució dels instruments de desplegament del planejament urbanístic del terme municipal: a través de l'exposició al públic dels projectes, la informació de la premsa independent, els col·loquis amb experts i professionals, les consultes amb mediambientalistes, dissenyadors del paisatge, arquitectes, advocats, antropòlegs, biòlegs, arqueòlegs, historiadors, geògrafs...
Perquè l'enemic declarat de la prosperitat de les futures generacions de canareus i canareves s'amaga, sense cap dubte, darrera l'especulació urbanística, sempre amatent a malmetre el nostre singular terme municipal.
Botxí de la seva particular gallina dels ous d'or -escriu Ramon Folch-, l'especulació vinculada al turisme mostra matusserament el seu peculiar sentit de l'estètica i la seva clamorosa indiferència pels valors naturals i culturals que són la base del seu èxit arreu de la conca mediterrània.
Reconegut avui el component ambiental del turisme, al segle XXI la preservació de la qualitat de l'entorn serà fonamental de cara a l'expansió de les activitats turístiques. Només s'assolirà un turisme sostenible amb l'adopció de mesures de caràcter ambiental que vagin més enllà de les meres regeneracions i construccions d'accessos a les platges.
S'hi troba a faltar no sols un tractament específic per al sòl no urbanitzable -amb accions de protecció de determinats microespais de l'immediat entorn litoral canareu-, sinó també la suficient capacitat per abordar de manera decidida les taques de sòl urbanitzable.
I un tema tan fonamental com la recreació activa dels visitants?
La falta d'imaginació ha fet que els dos productes que es solen identificar retòricament en termes de requalificació recreativa de l'espai siguin els ports esportius. Però una demanda turística cada dia més activa exigeix la creació de nous productes recreatius, la regeneració del teixit urbà -el nucli antic d'Alcanar demana a crits un Pla Especial de Reforma Interior que en preservi els valors arquitectònic i històric-; la conservació d'elements singulars del patrimoni històric i tradicional (com la Cisterna del Vall o el Parc Arqueològic de la Moleta canareus); i la recuperació d'espais lliures per tal d'aconseguir sòl públic recreatiu, zones naturals d'equilibri -vet aquí el paper de la serra del Montsià, de les torrenteres, dels penya-segats de Sòl de Riu i de les fonts de Sant Pere costaneres-, espais contemplats en comptes d'espais "consumits".
Ni tan sols pagaria la pena de parlar-ne, tanmateix, mai que un port o una zona industrial costaners fessin realitat en mala hora els tristos presagis que Sebastià Juan Arbó escrigué (La Vanguardia Española, 1-10-1966) sobre Alcanar-Platja:
«uno de esos parajes que tanto se hace en otros lugares para conservar y que aquí se hace tanto para echar a perder. Entonces -ya tarde- podremos contemplar si se trata de la residencia limpia y hermosa que nos prometen unos, y sea casi un ornamento, o será la fábrica humosa y malsana, que anuncian otros, y que arruine todo el paisaje. Mucho me temo, no obstante, que hayamos de lamentar que nos hayan sometido a esta prueba. Sea como sea, la suerte está echada, y en todo caso, puede servir sólo de aviso ante los proyectos del futuro».
Un avís davant dels projectes del futur...!
Tornaran a resultar avui profètiques, aquestes ombrives però clarividents premonicions de l'il·lustre escriptor de les Terres de l'Ebre?
|
|
