HAIKÚS D'ESTIU
perquè la bellíssima badia dels Alfacs no la faci malbé un malson revingut... llegiu-hi un port "comercial"
(llegiu-hi brut,
llegiu-hi
in-dus-tri-al)
|
LA BADIA
Corall o esclofa,
la Mediterrània
pareix i cova.
Llautó i gavina.
La Mediterrània
jau en badia.
Mar dels Alfacs,
mestissa en traginar-s'hi
dunes de franc.
I aigües d'estany,
venes encanyissades:
feina dels anys.
La mar s'allisa
pel llast del nuvolall,
vànova trista.
Colzada negra
de serp mudant la pell
-la carretera.
EL MARICEL
Déu dóna gana
a qui no té queixals:
cos a la grava.
Mans a la grava
tèbia arran de colls:
palmells mandrosos.
Del dolç bescoll
al cul fa ziga-zaga
(l'esquena al sol).
Ja s'ha ajupit.
Li creixen les penombres
de bronze als pits.
La tovallola
n'acull galta i mugrons.
Res no hi fa nosa.
Les cuixes premen
codolar entremig.
Càlid diumenge.
Dòcil diumenge
d'agost al Maricel.
Pell per estendre-hi.
EL CANÓ
La del Canó
és platja i lluerna
-canyar i blancor.
Un reng de barques:
la cala del Canó
no hi és debades.
LA PUNTA
L'esperó s'afua i
Puigmoltó es rebateja:
Tana o la Punta.
Tana s'adona
que la mar s'enfurisma:
d'aus que s'espolsa.
EL BOU
Capellanets:
mata intangible com
pubis novell.
Xarxa de llum
sota l'aigua diàfana.
Dia que fuig.
EL BARRANC
La roca mare:
pams de serra al barranc
ran de les Cases.
EL MARJAL
Terra que cruix
a frec del trencacolls:
còdols menuts.
Ben agraïts
en escolar-s'hi l'aigua,
xalen els dits.
Colls que s'acacen:
amb crestes de gaidó
maregen algues.
Solar festí:
un firmament de culs
i ulls endevins.
Deu colls t'hi enjoien
d'escuma les anques,
dona salobre.
Còdol tacat:
disfressada de mel
la nicotina.
|
|
