|
i el Reguer de les Ànimes |
 |
On estava (o està) el misteriós Hort de les Ànimes?
«Junto al antiguo cementerio», precisa Matamoros. Aquell cementiri desarborat i borrallut, d’humits esfondralls, creus tortes i sepulcres badívols –en ús, si més no, del segle XVI al 1835– s’estenia entre el Camí Ample i la placeta del Peó. S’hi anava pel carrer del Fossar (o del Cementiri, avui de Felip Pedrell), parant compte de vorejar lo Toll (després carrer de la Basseta, i ara de Gutenberg) on feinejaven els calciners... Els vapors agres i hostils de la calç viva amarant-se al Toll et ferien el nas. No menys que l’oïda els ais i uis agònics que solien esbatanar els finestrons de l’Hospital de Pobres i Malalts del Camí Ample.
La nostra interpretació dels extramurs d’Alcanar al segle XVIII: el Cementiri vell, el Toll dels calciners, l’Hospital de Pobres i Malalts del Camí Ample, l’Almenara, la Séquia Mare, el Poador, el Reguer i l’Hort de les Ànimes (fruit del Benifet de les Beneites Ànimes del Purgatori del 1562)...
L’any 1776 un indigent, Vicent Gil, no hi trobaria la pau ni després de mort. A mitjan setembre el recaptador del Clergat parroquial seguia reclamant als parents les despeses de l’enterrament. Tot i haver al·legat la família «que le havian enterrado estando en el Hospital, y fue por amor de Dios, y que no le deve nada», la justícia canareva va concedir als capellans «que encontrando bienes propios de Vicente Gil se agarren á ellos».
Fent cas a l’arquitecte genovès L. Battista Alberti (1404-1472), l’Hospital d’Alcanar havia d’acollir tant els anants i vinents forasters com els malalts i pobres de solemnitat de la vila. I alçar-se en un indret obert i sanejat: fora de les muralles, afrontant a l’esgambi del caminàs d’entrada al poble dels ramats que davallaven de la Tancada (avui és la plaça del Camí Ample), al Toll, al cementiri i als horts –com el de les Ànimes– que regaven de la Séquia. Totes les misèries i els horrors d’Alcanar s’amuntegaven en aquells quatre setis extramurs: l’Hospital, el Cementiri, el Toll amb la calç que tan bé anava per als enterraments en anys de pesta...
I davant per davant del tètric Fossar una
paret de pedra arrebossada, emblanquinada molt de tant en tant, tancava
la verdor de l’ordiar de l’Hort de les Ànimes. El portal
enreixat l’havia forjat un ferrer del XVI que, sense trair la tradició
gòtica, ja devia haver substituït per balustres els antics
barrots quadrats o recargolats. La reixa s’obria amb un forrellat tan descomunal
que feia temor de veure: el portal rovellat pesava tant que calia ajuntar-lo
a poc a poc i amb compte, no fos que prengués mal cap animeta que
hi passés just en el moment de tancar...
|
El canonge Josep Matamoros va deixar escrit a la seua Historia de mi pueblo, Alcanar (pàg. 151): "La administración
de la fábrica y culto se nutría, al principio, del producto
de algunas fincas,
|
Fins i tot la Séquia Mare
respectava l’Hort de les Ànimes.
El 18 d’agost del 1895 Joan B. Sancho i Suñer ven a Joan B. Segarra i Roig un solar –heretat de son pare Joan Baptista Sancho i Reverter– d’una mica més de 100 metres quadrats «lindante al Oeste con la calle de las Carolinas, al Sur con resto del terreno destinado para calle [aviat seria el carrer de Loreto], al Este con resto de la finca y al Norte con casa de Bautista Gimeno mediando un reguero llamado de les Animes».
S’hi precisa que «dicho solar es parte y se segrega de una finca huerto vergel con paridera y otras construcciones en ella existentes [...], que linda al Norte con tierras de José Matamoros, antes de José Fibla, al Sur con un molino harinero de los herederos de los padres del vendedor [substituït avui per un edifici plurifamiliar, aquest molí l’havia construït l’influent patró local Dídac Reverter l’any 1785 sobre la rocalla que hi havia a l’actual cantonada Carolines/Alcalde Sanmartí] y de los herederos de D. Lorenzo Figueres, al Este con la calle del Cementerio [l’actual carrer de Felip Pedrell] y al Oeste con la acequia mayor [la qual seguia aquí el traçat del carrer de les Carolines]».
Contribueix a resoldre el trencaclosques el mateix J. Matamoros (pàgina 207 d’Historia de mi pueblo, Alcanar), en confirmar que el carrer de l’Almenara «se llama así por la almenara o acequia de descarga del acueducto que alimenta el molino harinero, y corría antes junto a esa calle, regando el terreno que había en las inmediaciones del antiguo cementerio y comprendía el huerto llamado de las almas y parte de las actuales calles de Loreto, Maestro Pedrell, jardín de Figueres y la Rasa».
L’aigua desassossegada de la Séquia Mare entrava a Alcanar seguint aquell antic camí de l’Almenara. Ans d’endinsar-s’hi pel camí del Poador–avui carrer de l’Alcalde Sanmartí–, feia un colze forçat davallant per l’actual carrer de les Carolines i un altre davant del vell molí fariner.
Perquè igual que la Rasa (vella llenca excavada en el terreny en pendent a partir del camí del Cementiri per deturar l’emportament de terra per les aigües i pluja i retenir part d’aquestes), igual que el Reguer de les Ànimes després d’haver alimentat l’Hort del mateix nom, la Séquia Mare també feia cap al Poador, on les canareves anaven cada dia a rentar la roba i a omplir els càntirs per dur aigua a les seues cases.
Salta a la vista com totes aquelles artèries vitals d’Alcanar –fins i tot la Séquia ancestral– envoltaven i així respectaven, religiosament i primmirada, l’Hort de les Ànimes.
Per què? Quina secreta temor reverencial inspirava aquell tros de terra?
Mentre imaginàvem Miquel Reverter recitant al Purgatori, en nom de tots els finats i finades que ell va mirar de protegir amb l’Hort de les Ànimes i el seu Benifet, el respons de l’Ofici de Difunts del Llibre d’Hores de Morella –«Delliura’m, Senyor, de les vies de infern, tu qui as trencades les portes de aram...»–, vam seguir les pistes deixades als documents antics.
Al capdavall, vam trobar l’Hort. I vam voler entrar-hi. Amb un parell d’estris.
La sorpresa més gran ens la hi va donar el magnetòmetre.
Deien -però no cal que ens ho creiem si no volem- que alguna vegada s’hi ha sentit el Memento dels Difunts, la pregària pels que falten que el capellà recita durant la missa (tal com va escriure sant Jeroni, “les ànimes del Purgatori són confortades durant el Sacrifici ofert en atenció a elles”):
|
famulorum famularumque tuarum qui nos praecesserunt cum signo fidei, et dormiunt in somno pacis. Ipsis Domine, et omnibus in Christo quiescentibus, locum refrigerii, lucis et pacis, ut indulgeas, deprecamur, per eumdem Christum Dominum nostrum. Amen. |