|
|
|
|
(Us prego que disculpeu que aquesta pàgina pugui trigar una mica a carregar-se. Però em sembla que val la pena, no? Gràcies!)
|
En aquesta fotografia aèria del nucli urbà d'Alcanar hem traçat (en verd) el recinte emmurallat primitiu i (en roig) el renaixentista.
|
|
L'estret carrer del Forn, bressol de la ciutat.
El nucli canareu resultant del poblament del 1252 aixoplugaria d'antuvi entre 20 i 30 famílies (unes 150 persones com a màxim). El portal d'entrada partia d'un carrer únic, amb cases a banda i banda, en pendent i distribuïdes en terrasses: seria l'actual carrer del Forn, de 39 m de llarg i un pendent del 17,4% entre els 64 i els 71 m sobre el nivell del mar, i amb una amplària que va dels 3 m (al seu capdamunt) als 2 m (prop del capdavall).
Es tracta del carrer més estret d'Alcanar, amb 20-30 habitatges amb patis o horts al darrere... Fins al 1859 s'hi concentraran la major part d'immobles urbans desamortitzats: un d'eclesiàstic a l'angle amb el carrer dels Arcs; i, sobretot, tres antiquíssims equipaments comunitaris com eren "lo Forn de la Vila" (que donà nom al carrer) i una casa i un local municipals, un dels quals probablement hauria estat la seu de la primera 'universitas' del Canar (l'antecedent de l'Ajuntament).
|
|
Vista de la ciutat d'Alcanar des del camí de la Decera, dalt de les Comes.
|
Vella imatge del carrer Nou, que es va dir així perquè es va obrir ran de la muralla de la vila.
|
|
El carrer de Jesús és un dels més antics de la vila. L'any 1841 ja es deia així: farcit de cases -n'hi havia 16 d'habitades, amb un manescal i un monjo exclaustrat- tan apilotades i mútuament encavalcades que s'hi confonien... Fins al punt que un tal Garcia es queixà que el seu veí detentava un quarto i part del corral de casa seva, quan en realitat aquelles enrevessades divisòries no havien canviat gens en quaranta-vuit anys.
I és que, estret i costerut com la majoria dels carrers del centre històric, el de Jesús conserva cases tradicionals pageses de les més velles del poble -alguna podria datar del segle XVII i àdhuc d'abans-, la majoria deshabitades i sense haver sofert reformes modernes a l'interior.
Són de murs de maçoneria, emblanquinades i sense arrebossar. A l'exterior, porta adovellada de pedra a la planta, un finestró al primer pis i una finestra més gran a la golfa. A tall de llinda de les finestres, bigues curtes de fusta; i com a batents, fulls de fusta sense cap obertura. Ràfec esglaonat format per tres nivells de rajoles pintades, amb triangles i altres motius geomètrics molt simples, i l'extrem de les teules àrabs en el nivell més exterior.
L'any 1985 mantenien característiques similars les cases dels núms. 14, 16, 18, 20, 24 i 26.
|
|
El carrer de Càlig (popularment "dels Civils", perquè n'hi hagué antigament la casa-quarter). Abans va ser el camí de Càlig, on es començà a aixecar habitatges ja al segle XVII.
|
|
L'església fortificada de Sant Miquel Arcàngel sobresurt dels terrats del nucli antic.
|
Les cases atapeïdes del centre del nucli urbà.
|
Catifa de la Carretera Nova a les festes quinquennals del 1994.
|
La Carretera Nova a les quinquennals del 1999.
|
El ball de Sant Antoni a la plaça Major.
|
Bous esbarrats a les Cases, fa mig segle.
|
|
La placeta del Peó -on hi havia l'hostal del mateix nom- tal com es veu en arribar-hi des del carrer del General Prim (popularment, "carrer del Remei").
|
Pujant pel camí vell d'Alcanar a Ulldecona -o bé per la Drecera, el tradicional viarany trescat per generacions de canareus i canareves a través de les serres de les Comes que passa per l'alt del Cor de Jesús-, una capelleta a mà dreta indica el trencant que fa cap al santuari de la Mare de Déu del Remei.
És una senzilla capella de camí d'estil classicitzant i alhora popular (s. XIX, potser XVIII), emblanquinada i coberta amb teules vidriades; dins hi ha una imatge de la Verge perquè els vianants s'hi aturin a resar una Salve i -com encara es fa avui- deixar-hi un ram de flors boscanes o d'espígol, farigola o romaní, o si més no senyar-se en passar-hi.
|
Dinar multitudinari a l'acollidora plaça de l'ermita del Remei.
|
El carrer de Colón a les festes quinquennals del 1999.
|
Els terrats d'Alcanar sota el cel clar, des del privilegiat observatori que suposa cert despatx de la Casa de la Vila.
|
El vell tarongerar de la finca de Sant Josep del Pla (la casa s'ha dedicat recentment al turisme rural).
|
Les pubilles de festes, amanides per repartir arròs als romers (diada del Remei del 1986).
|
Senzill amagatall de pedra per caçar a la piqueta o a l'aveall.
|
|
