|
|
|
|
|
|
Autor: Agustí Bel i Beltran
Editor: Edicions Cossetània
VALLS
e-mail: cossetania@cossetania.com
http: www.cossetania.com
Disseny i composició: Imatge-9, SL
Impressió: Formes Gràfiques Valls, SA
ISBN: 84-89890-64-1
Primera edició: maig del 2000
|
|
| |
|
| |
|
QUI NO S'HA PREGUNTAT MAI...?
|
Fa més de 2.000 anys... On s'han trobat les restes del primer ferro que va solcar les terres canareves? En què treballaven les dones del poblat ibèric de Sant Jaume-Mas d'en Serrà? Com s'emmagatzemava el gra a la Moleta del Remei? On van fer cap els seus habitants? Per què havien fet enterraments infantils sota el paviment de casa? Què es va construir al camí del Cementiri? On era la vall de Barberà?
Fa 1.000 anys... Per on s'estenien les alqueries islàmiques de Benitraculi, Benialeil, Benimorzorch, Barbeira, Benimarvan, Benialima, Benitiba, Mellilla, Pinos, Benialcale, Benisolima, Codair...? Quin lligam unia Alcanar amb el golf de Sant Tropès? D'on va venir la tècnica de fer parades en forma de pinta per a regar les sorts? Quina era la "serra de la Talaia"? Què eren les garrames?
En fa 750... Per què va fracassar el primer intent repoblador d'Alcanar? Qui van ser els germans Guillem i Berenguer Martí? I els Daroca? On arribava el primitiu terme canareu?
En fa 600... Va estar-se mai a la costa canareva el poeta Ausiàs March? Quin escut feia servir aleshores Alcanar? Què hi havia a l'actual carrer de la Claveguera?
En fa 400... A què es dedicava el canareu Benet Reverter, dit lo Pellicer? I el cubà -resident a Alcanar- Pere Granja, lo Paredador? D'on era el soldat Fabio Musela, mort a l'Hospital d'Alcanar? Quina família de cirurgians exercia a la vila? Qui s'aventurava ja a viure muralles enfora, a la Rasa, al Poador i al camí de Càlig? A qui van trobar mort a Sòl de Riu? Quins van ser els primers ermitans del Remei? Quins papers duia el ministre Tallada? On feia sal de ventura la gent d'Alcanar? De què solia morir-se? Com es va aprofitar l'antic vall de la muralla de la vila? On era lo Racó? Què era un enomenament? A qui van soterrar dins de l'església parroquial? Hi havia esclaus a la vila? Què desembarcaven els vaixells marsellesos a "la Casa del Canar"? Què hi feia Juan Turrades lo Calador?
En fa 300... Quina en va fer un comissari de la Santa Inquisició canareu, en haver de pagar impostos a Amposta? Quin altre canareu va dedicar-se a l'espionatge militar a favor de Felip V de Borbó? Quina representació teatral tenia lloc, cada Divendres Sant, al presbiteri del temple parroquial d'Alcanar? On era la partida dels Sistorres?
En fa 250... A Alcanar, ja s'hi conreava tarongers? Ja s'hi caçava a la barraca? En quin esport es jugaven diners els canareus? Ja s'havien enderrocat les muralles? On era l'antiga ermita dita "de Sant Pere de Mar"? Com era la famosa torre de Sant Felip? Quin cèlebre aventurer canareu es va proclamar virrei de l'illa de Madagascar? Com es plantaven les fites i contrafites? Qui s'amoïnava per les tales i els traus de terra? Per què signaven els nuvis les "Cartes de Germania"? Per a què es feien servir les esgramadores, les bregadores, les espadelles i els feltres?
En fa 200... Quin carrer d'Alcanar es deia "la costa de Damunt"? On es posaven els saquets per a demanar almoines? Quina classe de ramat solien treure a pasturar les canareves pels horts de la Bassa? Qui vivia a Alcanar-Platja? Quin militar canareu fou ascendit a primer tinent amb grau de capità a la Guerra Gran?
En fa 150... Quines eren les 15 persones més riques d'Alcanar? Qui va fundar la banda municipal de música? D'on va venir Francesc Balaguer, el seu segon director? Com va salvar la pell el guerriller carlista canareu Agustí Grau del Monjo? Qui manà enretirar dos angelets d'un altar de l'església "por indecentes"? Quin mariner casenc va ser heroi de la batalla naval d'El Callao, a les costes del Perú? Com es guanyava les garrofes el pare de Joan Bta. Serra? Per quant va comprar-se a les Cases el llagut batejat La Cinta?
En fa més de 100... Quin voluntari canareu va participar assenyaladament a la Tercera Guerra Carlina? Quan va arribar a Alcanar el músic Francesc Codorniu? Quin altre mestre va fundar-hi el primer cor de la comarca? Com s'ho feia el majoral per pagar les festes de bous? Quin era l'acte més solemne de la diada de Sant Miquel? Quan van començar les obres de l'Hospital? Qui les va finançar?
No fa tant... Què solia fer Josepet del Cacaver durant les Carnestoltes? Què va passar a la diada de Sant Antoni del 1906? I a la de Sant Isidre del 1914? Quan va reclamar la Ràpita per primer cop el Poble Español?
I encara... D'on ve el nom d'Alcanar? I paraules tan boniques com escuranda, solregada, manetxeu, forro, jagaloies...? Quin i de quan és l'escut més antic i genuí de la vila? En quin cos legal medieval s'esmenta per primer cop "el Canar, que és a la vora de la mar..."? Com es deia antigament el barranc de les Cases? On és el barranc dit antany de l'Aiguamoll? Quantes famílies habitaven a Alcanar l'any 1358? Què té d'especial el carrer del Forn? On és lo Canadèu? Quina gran desgràcia va patir Alcanar el 30 de juliol del 1504?
Què han sabut fer millor que ningú Batiste de la Felicitat i Miquel de Saqueta? I Ramon lo Roig del Melo? I Romanet del Mio? Què és un gamboix? Per què es diu així l'era de la Raix? I el Marjal? I les Martorelles? I les Marjales? I la Martinenca? On era la partida del Mas d'en Reverter? I la Tolla? I la torre de defensa costanera dita de Prima? I la de Picó?
De quan ençà es fa servir el nom de lloc "Alcanar-Platja"? En quin mas va haver-hi un assentament ibèric i més tard islàmic? ¿Què li va passar a l'últim rei d'Aragó del Casal de Barcelona en desembarcar al Codonyol a l'estiu del 1404? Què hi va anar a fer el cronista imperial Florián de Ocampo l'any 1555? Com s'hi movia el molí fariner de "don Pablo Godoy y Compañía"? Quins factors perjudiquen avui la qualitat ambiental i paisatgística de la costa canareva? Què va escriure'n el novel·lista Sebastià Juan Arbó?
Qui eren els 'Teari qui Iulienses'? Hi ha coves i corredissos subterranis sota el nucli antic d'Alcanar? I a la Selleta? A qui van acaçar "els dimonis del Montsià"? Habitaven éssers fabulosos al fondo de Jan? I a Sòl de Riu? Què va ser amagat prop de la serra de la Punta? I en un oliverar de les Mellilles? Què hi ha del cert darrere el mite de la Cabra d'Or? Què en va escriure el premi Nobel Frederic Mistral? Quin antic portolà medieval fa l'efecte de relacionar la costa canareva amb les llegendes d'Alexandre el Gran i dels genis del rei Salomó?
|
|
| |
|
| |
Amb 'ALCANAR' ha vist la llum la monografia on totes aquestes preguntes (i moltes d'altres) tenen contestació. Amb 250 pàgines i 170 il·lustracions, ha estat publicada per l'editorial vallenca EDICIONS COSSETÀNIA dins de la seva col·lecció La Creu de Terme.
El llibre s'inicia amb un seguit de generalitats: els tòpics al voltant d'Alcanar i els seus habitants, forjats pels veïns dels pobles de la vora; l'antic costum de fer servir malnoms; les diferents teories pel que fa a l'origen del nom de la ciutat i del nostre singular gentilici; alguns trets de la parla canareva; símbols com l'escut, la bandera, etcètera.
S'hi aborden els nuclis de població que integren el terme municipal (Alcanar, les Cases, Alcanar-Platja, la Selleta, els prats i sénies...), sense oblidar les velles partides rústiques. Als apartats dedicats al medi físic es parla dels principals elements del relleu -la serra del Montsià i la plana litoral-; dels recursos hídrics (el riu Sénia, els barrancs, les fonts, els pous...); del litoral; de la flora i la fauna; del paisatge i el clima…
Després de tractar l'evolució i les actuals circumstàncies demogràfiques, i encara els pilars fonamentals de l'economia canareva, la monografia s'endinsa en les arrels històriques d'Alcanar, des dels orígens fins a la Baixa Edat Mitjana. Per raó de les lògiques limitacions quant a extensió dels treballs que imposa la col·lecció, ha hagut de quedar per a un futur volum l'estudi de la trajectòria històrica de la vila d'aleshores ençà, volum que l'autor ens ha assegurat tenir prou avançat.
Entre els capítols que sens dubte resultaran més atractius per als lectors i lectores, tant d'Alcanar com forans, hi destauen els dedicats a les festes que celebra la ciutat, la seva vida associativa i cultural... I, sobretot, sengles reculls de costums, tradicions, llegendes i contalles canareves, amb una relació pormenoritzada dels elements més significatius del patrimoni arquitectònic, artístic i paisatgístic d'Alcanar, seguida de notes biogràfiques d'alguns personatges locals assenyalats, i encara d'una sempre útil bibliografia adreçada, preferentment, als i a les estudiants de la ciutat que esmercen esforços en intricats treballs de recerca.
4 NOTES:
Sobreeix d'informacions i idees inèdites, interessants per a tota mena de lectors.
L'autor s'ha decidit a apuntar-hi algunes agosarades hipòtesis per tal d'obrir nous camins a la historiografia i a l'imaginari local, que el temps demostrarà si eren encertats o no.
L'il·lustren més d'un centenar de fotografies amb prolixos peus explicatius, diversos plànols, mapes i una bateria de gràfics adients per facilitar la comprensió de les dades i estadístiques més fredes.
Vol ser útil a la població estudiantil canareva. Es trobava en falta una monografia sobre la ciutat interdisciplinar, entenedora, amanosa i actualitzada.
|
|
| |
|
|
| |
|
-Pròleg d'Àlex Farnós.
-Introducció.
-Generalitats.
-El primer poble de Catalunya.
-Els nuclis actuals: la vocació marítima.
-El relleu.
-El riu Sénia, els barrancs i les fonts.
-La vegetació.
-El medi canareu: un fràgil paradís.
-La bonança climàtica i la llum del cel canareu.
-La gent.
-L'economia.
-Les arrels.
-Festes a dojo.
-Vida associativa i cultural.
-Costums i tradicions.
-Llegendes i contalles.
-Coses dignes de ser vistes.
-Personatges.
-Bibliografia.
|
|
| |
|
|
| |
|
L'any 1929 el geògraf Pau Vila en un text breu titulat Alcanar i els canareus, escrivia: "En arribar-hi per Ulldecona, amb l'esguard ferit pels espadats ingents i grisos del Montsià, terra de cabres, bo i petjant la duresa dels bancs calcaris o pinyolencs, en veure el poble, en un relleix de penya nua, de cases bastides amb la mateixa roca feta trossos, i el caseriu retallat sobre una doble sanefa blavenca, hom rep una impressió d'aridesa, de cruesa, d'estepa mediterrània. Però ben tost s'adona que aquests homes de calça curta i mitja blava, amb el peu nu dins l'espardenya lleugera, el mocador negre nuat a la testa, escardalencs com el relleu que els volta, són gent terrassana capaç de fer fruitar les pedres. Camallargs, decidits, són homes de nervi" [...]. "L'abraonament que han posat a treure profit d'un terrer tan esquerp els ha portat a fer meravelles. Sense aigua a mà i en lluita amb la roca viva, entre la costa aspra i els roquissars dels vessants montsianencs, han creat un oasi"... "Comprant terres, obrint pous i aixecant casones han envaït el terme de Vinaròs, del qual posseeixen el noranta per cent de propietats compreses entre el Sénia, una torrentera que porta pomposament el nom de riu, i el barranc de la Barbiguera, de llit més ample. De manera que la voluntat ferrenya d'aquest poble posada al treball ha tingut el do de fer recular, de fet, uns cinc quilòmetres la partió administrativa del Principat". La forta personalitat d'un poble es percep en aquestes pinzellades suggerents i -pel que sembla- poc conegudes.
Alcanar, la primera localitat del migjorn català, conserva els testimonis d'un poblament antic i continuat. Poblament que reforça la idea que tenen els canareus de viure en un lloc idíl·lic, on d'antuvi a recer del Montsià han establert els seus casals en una plana litoral encarada al sud i a la Mediterrània. És just la bonança climàtica, la diversitat dels recursos naturals, la posició privilegiada vora el riu de la Sénia i la Mediterrània, el que va determinar que els seus antecessors s'establissin profusament en el terme, ja fossin ibers, romans, musulmans o cristians. Aquest aiguabarreig ètnic i el lligam a una terra costanera han conformat el pòsit sobre el que s'ha construït una fesomia, un dinamisme social i una cultura de la vida que caracteritzen als canareus i a les canareves.
Des que l'any 1922 el canonge Matamoros publiqués el llibre Història de mi pueblo, els coneixements sobre Alcanar s'han ampliat abastament per les investigacions arqueològiques en els poblats ibèrics, pels descobriments de restes romanes o àrabs, pels treballs del I Congrés d'Història Local, pels estudis econòmics sobre el municipi o per la reviscolada de la premsa i les publicacions locals, etcètera.
El llibre que ara presentem no vol ser una actualització d'aquella història primerenca, ni es planteja com una recopilació exhaustiva de les noves dades de què es disposa. L'autor, com a partícep i, alhora, analista de la vida d'Alcanar ens proposa aquí una visió personal d'allò propi, d'allò que més li interessa. Aquest és un particular recorregut per la geografia i l'estat mediambiental del territori, una lectura actual del temps passat i dels daltabaixos de la història, una aproximació crítica a la sociologia i al caràcter local, una anàlisi de les fortaleses i debilitats de l'economia, i una peculiar selecció dels elements que formen la cultura i les senyes d'identitat del municipi.
L'autor ens evoca el país, la història i la societat, és a dir tot allò que conforma Alcanar. En els diferents capítols, però, no es limita a exposar els fets entrelligant-los seqüencialment, sinó que els relaciona, els interpreta i els recrea amb destresa. Així, junt a l'exposició de fets provats, proposa noves hipòtesis, i sovint s'endinsa en el camp especulatiu sense dissimular-ho.
En llegir-lo, el text us sorprendrà per les troballes de notícies històriques inèdites, però també per les tesis atrevides i les imatges literàries originals. Coses que s'endevinen en veure els encapçalaments dels capítols: El deler de plegar cargols, fer marisc i caçar a la barraca; Del català al castellà, o del cossi al cocio; El medi canareu: un fràgil paradís; El turístic, un sector on quasi tot està per fer; Una possibilitat tan remota com atractiva: Tiar Iulia...
Aquest llibre d'Agustí Bel està escrit amb la precisió i el sentit que li dóna el seu privilegiat observatori laboral des de la casa de la vila; amb l'afecte i el sentiment que naix d'un fill agraït; amb la cura d'un home de lletres; i amb un cert gust renaixentista d'aquell que s'inspira en els ideals de l'humanisme.
El plaer de l'autor en descobrir allò inèdit, el seu deler de furgar entre els papers i, després, concebre noves formes de veure les coses, és semblant al plaer que jo mateix he tingut en llegir-lo, i espero que serà semblant al que hi trobareu els lectors. Per fer el tast, només us caldrà llegir les primeres ratlles dedicades a la literatura i als tòpics sobre Alcanar... No trobaríeu millor començament.
Àlex Farnós i Bel
Director del Museu del Montsià
|
|
| |
|
|
| |
|
Això que teniu a les mans no és, de cap manera, ni la segona part ni la glossa de cap crònica precedent sobre Alcanar. Ni tan sols és un llibre d'història (qui podria encabir-la en pàgines tan lleus?). Ni de geografia. Es tracta d'un recull, sense cap pretensió d'exhaustivitat, d'algunes de les coses que hem anat aprenent sobre el nostre poble. Potser calgui fins i tot fer-s'hi disculpar, ara i adés, una visió romàntica, llibresca, poc menys que màgica, dels temps i dels espais canareus -no pas, però, de les persones.
Em pregunto si hauré aconseguit que els lectors i lectores d'Alcanar s'hi reconeguin. I encara si la gent forana podrà descobrir-hi una mica -una mica i prou- la primera ciutat catalana que es presenta venint del sud: sempre pàtria de gent fronterera, altívol baluard de la Ilercavònia i coratjosa 'qàssiiat bàlad al-Islàm' ("última terra de l'Islam"). Apuntacions esparses sobre el seu passat i el seu imaginari col·lectiu, adobades amb un feix de notícies que contribueixin a situar-la avui. Són tantes les coses que s'hi queden per dir…! Tantes, que haurem de menester un futur volum per continuar-ne l'encativador relat que faci cap als nostres dies.
Altrament, crec que no cal confessar-hi aventurades potser alguna etimologia i, sobretot, allò que és més que una juguesca però no depassa la simple hipòtesi amb nom propi: Iliberri, Tiar, Canmaru, Castellà, Barberà, Benitraculi, Tana, lo Canadèu d'Occitània... Insisteixo que no van més enllà d'això: d'una escampavia de punts de partida. El temps dirà si útils o no.
Haig d'agraïr a Joan Baptista Beltran, alcalde d'Alcanar, i a Alfons Montserrat, regidor de Cultura, el fet d'haver posat al meu abast el fons fotogràfic municipal; a mossèn Joan Ferrer, aquell registre parroquial del segle XVII que ens va deixar ja fa dues dècades. L'intel·ligent pròleg d'Àlex Farnós, director del Museu Comarcal del Montsià. El suport, els suggeriments i les hores generoses de Maria Jesús Reverter. Les estones d'Excel de Joan Miquel Gombau. Les excel·lents instantànies de Sílvia Matamoros i de tants altres, no menys il·lustratives que les cedides per Jacint Bort i altres tants...
No oblidaré, aquell dia en què la tasca se'm feia més costa amunt, unes espontànies paraules d'ànim de Gemma Reverter: la dinàmica, admirable regidora de Medi Ambient que -tan destra, i no sols en tant que científica, en l'exercici radiant de la curiositat que mou el món- ha estat una sort per a Alcanar; i la seva amistat, un privilegi. Com la de Joan Vicent Sanz, gaspatxer multivalent, que a banda de fer-ne l'encàrrec com a director de la col·lecció al Montsià, ha esmerçat en aquest llibre la seva col·laboració entusiasta i diligent (sense l'assenyada insistència de l'amic Joan Vicent, aquestes pàgines mandroses potser romandrien encara al calaix): testimonis fotogràfics d'ans i d'ara, dades estadístiques, gràfics, consells, trucades, viatges amunt i avall... Amb un devessall de paciència, només comparable a la del jove equip d'Edicions Cossetània/Imatge-9 empès per l'eficiència abastadora de Josep Mª Olivé.
Atès que la invitació a escriure sobre el teu poble ja t'honora amb escreix, qualsevol eventual compliment haurà d'anar adreçat -«ab referimen de gracies y besamen de mans», deien els escrivans canareus del set-cents- a tota aquella gent senzilla, treballadora, tenaç, enginyosa i noble que se'l mereix de debò: la multitud oceànica dels nostres avantpassats, pageses i pagesos, mariners, pescateres i menestrals. Les segures crítiques, rai: suara les he assumides jo. Que siguin a fi de bé. Per això proclamo solemnement subscriure-hi de grat allò que va anotar amb saviesa i pulcra lletra el doctor Josep Cavaller, rector d'Alcanar del 1704 al 1728: «Vullga Deu Nostre Señor, que es puga esmenar, y que se esmene com sia convenient».
Espero que aquest llibre faci servei als estudiants hàbils a destriar el blat de la palla, per moldre i nodrir-se del primer... i, si molt convé, cavil·lar i somniar damunt de la segona. Que -amb la seva llum i espai prodigiosos, amb l'albor inclement dels codolars i el gemmat contrapunt de garroferars esclatant de beines d'atzabeja (els primers evocant potser la llibertat mediterrània de la marineria andalusina, els segons el fiasco dels senyors feudals en saber-los exempts del delme)- aquest Alcanar de l'any 2000 entri amatent al seu tercer mil·lenni amb un pessic més de memòria: tot comptat, «a la major honra y gloria, profit de les animes y descans del devenidors». Tastant enorgullit l'agredolç solatge del seu passat -dolorós i joiós alhora- i fent un cop d'ull al seu esperançador present. Obert de bat a bat. Solidari. A l'encalç del benestar i de la felicitat.
Del futur 'que ben vist li apareyserá'.
Agustí Bel i Beltran
Alcanar, maig de 2000
|
|
| |
|
|
| |
|
PRESENTACIÓ A LA BIBLIOTECA PÚBLICA 'TRINITARI FABREGAT'
(19-V-2000)
|
Divendres 19 de maig del 2000, a la Biblioteca pública 'Trinitari Fabregat' d'Alcanar, va tenir lloc la multitudinària presentació d'aquesta monografia.
Va obrir l'acte Joan Vicent Sanz, professor de Geografia a l'IES de la Ràpita i director de la col·lecció 'La Creu de Terme' a la comarca del Montsià. Després de fer un breu repàs a l'estructura del llibre, va exposar les raons per les quals en nom de l'editorial Cossetània va triar Agustí Bel a l'hora de fer l'encàrrec d'aquesta monografia, que de molt de temps ençà era considerada tan necessària a Alcanar i esperada, per tant, amb tanta impaciència.
Joan Vicent Sanz també va tenir unes paraules d'elogi per al regidor de Cultura Alfons Montserrat, qui en la seva intervenció va destacar la importància de l'obra i el profit que en podran treure tant els ciutadans i ciutadanes d'Alcanar com els foranis.
Alfons Montserrat va aprofitar l'avinentesa per promocinor el pròxim II Congrés d'Història d'Alcanar, atès que alguns capítols de la monografia presentada poden servir de base per aprofundir-hi en vistes a aquella convocatòria prevista per als primers dies del mes de desembre.
Tot seguit va prendre la paraula Joan Baptista Beltran, alcalde de la ciutat, qui va voler remuntar-se en el temps per recordar quan, ara fa més de vint anys, va conèixer l'autor d'una manera casual. Va tenir paraules de lloança per la seva tasca cultural al llarg de molt de temps i, més que més, el va animar i comprometre a publicar una segona part d'aquesta obra, que va qualificar de valuosa i significativa per a la identitat del poble d'Alcanar.
L'autor va dedicar la seva intervenció a exposar l'esperit que ell ha volgut imprimir al seu llibre sobre Alcanar, diferenciant-lo de la resta de monografies i treballs existents fins ara sobre el mateix objecte. També va agrair el suport de tothom qui l'havia encoratjat i ajudat en la seva tasca, alhora que recomanava la lectura d'alguns capítols que poden resultar singularment atractius com els referits respectivament als malnoms, als costums i tradicions, a les llegendes i contalles... I va concloure dient que, tot i haver redactat la monografia en un any aproximadament, les dades que li hi han servit de base són fruit d'una labor de recerca que es remunta a uns quinze anys enrera.
El moment més emotiu de l'acte de presentació es va donar a la seva clausura: la periodista canareva Noemí Polls, amb la seva magnífica veu, va fer una inspiradíssima lectura del capítol que, sota el títol de "Protagonistes humils", l'autor ha dedicat als col·lectius que més han patit al llarg de la història per aixecar l'Alcanar d'avui: la població nativa, els esclaus, els pagesos i pageses, les pescateres i mariners i, sobretot, les dones d'Alcanar... Això va commoure tot el públic -a més d'una persona li vingueren les llàgrimes als ulls- i també al mateix autor.
|
|
|
|
|
|
