|
|
|
|
(Us prego que disculpeu que aquesta pàgina pugui trigar una mica a carregar-se. Però em sembla que val la pena, no? Gràcies!)
|
|
JACIMENT ARQUEOLÒGIC DE SANT JAUME-MAS D'EN SERRÀ: Aquest nucli ibèric fortificat -amb una superfície d'uns 30x40 m- és al capdamunt d'un turó de 354,3 m situat entre les partides del Mas d'en Serrà i de Sant Jaume, a 4 Kms en línia recta del centre de les Cases i a 5 Kms del d'Alcanar. Per la banda de la mar el flanqueja el barranc Fondo; per la banda de muntanya, el barranc de Libori; per davant, el barranc de Sant Jaume i, per darrera, una elevació de 343,5 m el separa del barranc de la Bassa Blanca.
El petit jaciment, en magnífic estat de conservació gràcies al seu difícil accés (hi queden murs de fins a 3 m d'alçària), s'ha datat al període de transició del bronze final a l'ibèric antic. Correspon a un sol moment poblacional que va des de les darreries del segle VII a les primeries del VI abans de Jesucrist. Amb les vivendes recolzades a l'interior del parament de la muralla, s'hi insinua una mena d'àgora o espai central lliure d'edificacions. Les estances són adés rectangulars, adés de forma més irregular i més àmplies, amb elements arquitectònics tan interessants com: l'existència de dos pisos i d'escales per pujar al superior; l'ús de columnes centrals (al segle VII abans de Crist!)... i, sobretot, la utilització molt estesa de la pedra -no sols desbastada, sinó també amb certa mamposteria-, tret ben significatiu si es té en compte que a la zona es feia servir normalment el tovot.
|
|
Assentat dalt d'un turó de 208 metres d'alçada que forma part dels darrers contraforts del massís del Montsià -a uns 2 Kms. del nucli urbà d'Alcanar- el jaciment arqueològic ilercavó de la Moleta del Remei fou descobert casualment pel canonge J. Matamoros («La Moleta del Remei, estación ibérica», a la revista tortosina La Zuda de l'any 1919).
Objecte de dues campanyes d'excavació (1962-1965) per part d'E. Ripoll i Ll. Pericot, a través de l'Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona, les restes van perillar quan, l'any 1977, s'hi pretenia construir un camp de tir.
La decidida actuació d'alguns ciutadans va evitar el disbarat: el poblat Monument Històrico-Artístic d'Interès Nacional per un Reial Decret del gener del 1979. Uns anys després els terrenys van ser adquirits per l'Ajuntament d'Alcanar.
L'estiu del 1985 se n'iniciaren les excavacions sistemàtiques, portades a termes per R. Pallarès, F. Gràcia i G. Munilla, a través de la Universitat de Barcelona, durant una dècada. Recentment rehabilitat i adequat per a la visita pública com a Parc Arqueològic (1998), ha estat inclòs a l'anomenada Ruta dels Íbers.
L'estructura urbanística de l''oppidum' està definida per un nucli clos de planta ovalada.
Compta amb una entrada en angle de 90º, flanquejada per una torre exterior massissa i una de buida dins de la muralla, entre les quals discorre el carrer que, vorejant la muralla, dóna accés a la plaça (de 35,6 m2) d'on parteixen dos carrers de circumval·lació distribuïdors -enllosats, de 70 cms.-140 cms. d'amplària- als quals s'obren els habitatges amb entrades delimitades per un dintell per evitar l'entrada d'aigua. Com el seu nivell era inferior al del carrer, s'hi accedia per uns esgraons de pedra. El desnivell de la roquera es reblia amb terra vermellosa i palets de riera, sobre els quals s'estenia una terra groguenca atapeïda i el paviment de terra batuda del pis.
|
|
La torre costanera de defensa denominada "del Moro", al límit mateix del terme municipal d'Alcanar amb el de Sant Carles de la Ràpita.
|
|
El poblat ibèric de Sant Jaume-Mas d'en Serrà s'ubica en un punt interessantíssim quant al control estratègic del rerapaís: des del puig situat al seu davant (de 330,9 m d'altura), a la banda de la mar, es vigila perfectament el litoral i la desembocadura de l'Ebre; per la banda interior es dominen els nuclis ibèrics de la Cogulla, el Puig de la Misericòrdia...
El poblat està dotat d'una potentíssima muralla de doble mur (amb un espectacular nivell de conservació que arriba als 3 m d'alçària). Té 2 m d'amplària i un traçat semblant al perímetre d'un cor que s'adapta a les corbes de nivell de la serra. Almenys una poderosa torre en protegia el portal que s'obria al septentrió: fou bastida amb blocs de pedra retocats per encaixar-los bé; i fins i tot n'hi ha que tenen la cara vista treballada, en un sensible trànsit cap al carreu.
|
Peces de ceràmica trobades al jaciment arqueològic de la Moleta del Remei (es conserven al Museu del Montsià).
|
Al núm. 14 del carrer de la Generalitat s'alça aquest casalici d'estil popular modernista (s. XIX-XX). És l'anomenada "casa O'Connor".
Casa pairal d'una de les tres famílies en el seu dia més influents de la ciutat, i avui de propietat municipal, avui es troba en procés de restauració.
Amb sòcols i decoració modernista, la façana llueix motius ornamentals en relleu. La barana d'accés al pis és de ferro de disseny 'secession', pintada, i a la paret hi ha el mateix dibuix. S'hi conserven una sala-alcova i un menjador totalment decorat amb precioses pintures.
|
L'esglesiola del Calvari nou d'Alcanar, que data de mitjan segle XIX.
L'anterior Calvari es trobava allí on ara és la plaça del Mirador, al costat de la Serreta (per això l'indret encara és denominat "les Eres del Calvari"). La petita església o capella que hi havia va ser cremada i assolada a l'octubre del 1835, en el decurs del famós assalt a Alcanar perpetrat per les tropes carlines de Ramon Cabrera.
|
|
