|
|
|
|
|
|
Agustí Bel
Carrer del Pla davall les Fonts
Urbanització Garbí (antigues Fonts de Sant Pere del Codonyol) - ALCANAR-PLATJA
Nascut, si fa no fa, un mes després del llençament del darrer Sputnik.
Telèfon: encara no.
E-mail: agustib@hispavista.com
|
|
| |
|
| |
|
Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona.
|
|
| |
|
| |
Com la majoria dels canareus de seva generació, l'autor de la web va venir al món a Tortosa (Baix Ebre), perquè era allí on hi havia les clíniques 'ad hoc'.
Va estudiar el batxillerat a l'Institut Ramon Berenguer IV d'Amposta (1975-1979), perquè era l'únic de la comarca.
A la Universitat de Barcelona va ser un dels fundadors d'un sindicat universitari progressista, alhora que -dins de la combativa comissió de cultura de la Facultat de Dret- participava en un seguit d'iniciatives en defensa de la seva catalanitat i de suport als moviments d'alliberament nacional d'Amèrica Llatina.
Als setze anys començà a col·laborar al butlletí informatiu municipal 'Alcanar', i més tard en diverses publicacions locals ('Lo Rafal') i comarcals ('Ebre-Informes').
Ha obtingut algun premi literari de poesia i de narrativa breu. Però hi és mandrós.
En el camp de la història local li ha interessat molt especialment el litoral de les Terres de l'Ebre durant el període andalusí. Pel que fa a Alcanar, el orígens ibero-romans de la ciutat, les reminiscències del seu passat islàmic i, singularment, la rica -durant molt de temps menystinguda i quasi oblidada- història dels indrets més significatius de la costa canareva.
Ara acaba un llibre de poemes breus (haikús) dedicat a la costa dels Alfacs.
|
|
| |
|
|
| |
|
Ja a la Facultat, s'estimava més el Dret públic que el privat.
Per això del 1989 ençà -després d'haver exercit un temps l'advocacia- és funcionari de la subescala tècnica de l'Ajuntament d'Alcanar (Montsià).
A través de diversos cursos específics i de la seva mateixa tasca professional, s'ha anat especialitzant progressivament en Dret Urbanístic i del Medi Ambient.
|
|
| |
|
|
| |
|
Ha pertangut a diverses associacions culturals d'Alcanar: al Casal Canareu (1977-78), al Col·lectiu Canareu d'Estudis Històrics (1981-82), a la secció local d'Òmnium Cultural (1983-84), a la Plataforma Ciutadana d'Alcanar, al Grup d'Amics de la Lectura...
Promotor de la celebració del 750è aniversari de la carta de població canareva del 1239, va presidir-ne més tard la comissió organitzadora.
Com a regidor delegat de Cultura de l'Ajuntament (1987-1989), va impulsar el I Congrés d'Història d'Alcanar que tingué lloc al febrer del 1989.
Ha participat en iniciatives ciutadanes per a la conservació del patrimoni arquitectònic d'Alcanar i, més recentment, per a la defensa de la integritat del seu terme municipal.
|
|
| |
|
|
| |
|
Català i castellà: sense cap problema, és clar.
Francès: el llegeix, l'escriu i el parla.
Anglès: el llegeix i l'escriu (amb el diccionari a la mà, però).
Rus: ben just per a sortir del pas i prou.
|
|
| |
|
|
| |
|
Per damunt de tot, l'autor d'aquesta web és partidari de combatre allò que se'n diu "la globalització".
Que per què?
Perquè la "globalització" -en la mesura que suposi que els rics es facin cada dia més rics i els pobres, més pobres- és una mostra d'endarreriment que la civilització haurà de superar.
Algun dia, una espècie humana més evolucionada tindrà notícia d'aquest canvi de mil·lenni com una època d'inhumanes injustícies encara per vèncer... i no pas com el cap del carrer que ens han volgut pintar en aquests dies des de Praga.
La història, per tant, no s'ha acabat.
|
|
El meu gat blanc -aquí, meditant 'à son aise'- és del mateix parer: la història no s'ha acabat.
|
|
|
|
|
|
