|
|
|
Se n'han contat un munt de versions dissemblants. Se n'han escrit novel·les, endegat sorollosos plets davant de tota mena de tribunals i omplert una pila de pàgines de diaris: Diario de Barcelona (1829), El Imparcial, La Correspondencia de España i El Liberal de Madrid (1880), Diario de Valencia (1927), Las Noticias (1930)...
L'enigma, però, continua irresolt.
|
"Finally, I always go to sea as a sailor,
because of the wholesome exercise
and pure air of the forecastle deck"
HERMAN MELVILLE, Moby Dick, cap. I
|
Tot començà quan el canareu Claudi-Francesc Bonet i Fibla (1720-1792?) s'embarcà molt jovenet (a les Cases? a València?), fugint de la misèria i dels maltractes de sa madrastra. Després de manta peripècies en busca de fortuna.
De rodamon pel litoral mediterrani, travessà l'estret de Gibraltar per conèixer "terra de moros" féu cap a l'illa de Madagascar (de l'arxipèlag malai, en ple oceà Índic) quan se la disputaven portuguesos, francesos i anglesos, alhora que hi esclatava una cruenta guerra entre les tribus indígenes. Havent-hi participat, l'aventurer canareu hagué de passar a l'illot veí de Santa Maria, on combaté contra els natius fins que el capturaren.
|
|
|
Sia pel seu comportament heroic i destresa militar, sia per haver guarit el virrei amb herbes remeieres, fou nomenat cap de l'exèrcit illenc. Es casà amb la filla del virrei, a qui succeí en el càrrec i en la possessió d'incalculables riqueses. Quan quedà vidu, enfrontat als francesos, marxà a l'Índia anglesa amb una fabulosa fortuna que diposità en un banc britànic.
|
Heretada pel seu oncle, el senienc Francesc Bonet i Vidal, aquest establí per encàrrec de Claudi una excèntrica clàusula al seu testament: els milions de lliures esterlines no podrien repartir-se fins a cent quaranta anys després de la seva mort. Perquè en alguns dels viatges que havia fet el virrei per visitar els seus parents del Montsià, aquests se'n burlaren, l'ofengueren («Rei Negrer!», li deien) i el feren fora: creien que havia vingut a reclamar part de la miseriosa herència de son pare.
D'aleshores ençà el revol dels possibles hereus somogué periòdicament les comarques de l'Ebre -si més no del 1833 al 1930- amb incomptables certificats d'inscripcions baptismals, gestions infructuoses... I viatges a Londres carregats de paperam i de poders notarials per gestionar el cobrament dels milions del virrei. Com el que -en representació del canareu Miquel Valls i Bonet, "l'Estorer"- feren l'advocat Calcuta i una altra persona d'Alcanar els quals, havent tornat enriquits de cop i volta, foren acaçats pel seu mandant i no se'n va saber mai més res...
|
|
En aquesta història concorren els fets més estranys: al registre parroquial -d'on es deia que faltaven tres fulls- no constava el bateig del virrei; també contaven que l'Ajuntament d'Alcanar havia rebut un volant d'un Banc londinenc, comunicant un valuós dipòsit a les seves caixes. Però el misteri seguia envoltant l'"afer Bonet". En acostar-se a la clau de l'enigma, se'n perdien les pistes. Atemorits, els testimonis callaven i ocultaven documents cabdals. S'esvaïen arxius sencers.
Algú feia mans i mànigues per esborrar els indicis que conduïen a la veritat.
No hi faltaren víctimes: l'any 1860, un advocat valencià fou empresonat; un agent desaparegué el 1900; un jove capellà tortosí, havent esbrinat detalls comprometedors, hagué d'emigrar a Amèrica...
I més d'una vegada es digué que algú havia venut a una «poderosa institució» -es parlà de la Companyia de Jesús- els drets a l'herència.
|
|
|
Ah! Només m'havia deixat de dir que, fa ja uns quants anys, vaig gaudir de l'avinentesa de copiar d'un arxiu el següent (revelador?) document. Es tracta de la certificació d'un peritatge demanat per la Cort de Justícia d'Alcanar l'any 1772:
|
"Alcanar 22 de Mayo 1772.
Hicieron relacion Jacinto Fibla y Miguel Fibla socios expertos dixeron haver pasado a hacer el justiprecio de los biens entre partes de los herederos de Juan Vidal, y Bautista Bonet y justipreciaron lo siguiente:
-P. la heredad del Mollo ser del valor de 116 l.
-Por quarta parte 29 l.
-Por el prado 25 ars. por cada año de higos 4 arbos.
-Por la heredad de la Coma su total 130 l.
-Por la quarta parte 32 l.
-Algarrovas 40 ars. por cada año
-Por la heredad del Posso su total 20 l.
-La quarta parte 5
-Algarrovas 11 ars. por cada año
-Por la heredad de les Mallades 112
-La quarta parte 28
-Algarrovas por cada año 30 ars.
-La Senia 196
-La quarta parte 49
-Trigo por cada año en año por otro 5 talegas
que divididas por cada año 2 talegas y 3 Bs.
-Aluvias 12 Bs.
-Avones 6 Bs.
-Algarroval del Mas den Serra 158
-El quarto 39
-Algarrovas por cada año 50 ars.
-Viña de la Plana 25 (perdida en la viña de la Plana por no trabajarse, 45 l.)
Cuya relacion haver hecho bien, fiel y legalmente segun su siencia y practica en semejante justiprecios".
|
Algú se n'ha adonat?
Algú s'ha percatat que en aquest rar document concorren els cognoms VIDAL i BONET?
Qui pot negar que totes dues famílies canareves havien emparentat en aquell segle XVIII?
Què s'amaga del cert sota l'"afer Bonet"?
AQUESTA PÀGINA ROMAN OBERTA.
AIXÒ VOL DIR QUE CONTINUAREM PUBLICANT-HI TOTES AQUELLES NOVETATS QUE ESBRINEM SOBRE AQUELL 'VIRREI DE MADAGASCAR' I LA SEVA HERÈNCIA FABULOSA.
|
|
