Biografía
|
Els Pets neixen la nit de Nadal de 1985 a Constantí,
petit poble del tarragonès on abans eren coneguts amb el suggestiu
nom de "Condons adulterats". Lluís Gavaldà,
veu i guitarra, Joan Reig, bateria i veu, i Falin Cáceres, baix,
es reforcen ràpidament amb dues veus femenines, Annabel Gavaldà
i Maria Van Liew, Les Llufes i comencen a tocar per la seva comarca
davant un públic incondicional i bulliciós que disfruta
amb la frescura i sentit de l'humor del grup. El seu estil és
autoanomenat "rock agricola" com a manera de desmarcar-se
del rock català fet en aquell moment a la capital, a més
de refermar-se orgullosament en les seves arrels rurals.
L'any 86 graven uns maqueta a Tarragona amb 16 cançons pròpies, la qual venen de mà en mà i exhaureixen en menys d'un mes. Les actuacions sovintegen cada cop més arreu de les comarques tarragonines fins l'estiu del 87, quan Lluís, cantant del grup, es trasllada als Estats Units on roman un any sencer, temps en el qual el grup resta inactiu. A la tornada es reprèn l'activitat amb la incorporació d'un nou guitarrista, Ramon Vidal, a més d'una secció de vent anomenada Els vents de Baiona. Amb aquesta formació s'autofinancien el seu primer disc Els Pets (Discmedi 1989) amb el que donen a conèixer arreu del país la seva música, dotada d'un gran eclecticisme, amb influències que van del pop inglès al soul americà, i sobre tot les seves lletres compromeses, provocadores i dotades d'un gran sentit de l'humor. Assoleixen un dels premis "Èxit d'Or" de l'any 89 amb la cançó "Profilàctic", a més de participar en els recopilatoris El Tec i la Teca I (Discmedi 1989) i El Tec i la Teca II (Discmedi 1990), on es recullen les millors cançons en català de l'any. Els Pets neixen la nit de Nadal de 1985 a Constantí, petit poble del tarragonès on abans eren coneguts amb el suggestiu nom de "Condons adulterats". Lluís Gavaldà, veu i guitarra, Joan Reig, bateria i veu, i Falin Cáceres, baix, es reforcen ràpidament amb dues veus femenines, Annabel Gavaldà i Maria Van Liew, Les Llufes i comencen a tocar per la seva comarca davant un públic incondicional i bulliciós que disfruta amb la frescura i sentit de l'humor del grup. El seu estil és autoanomenat "rock agricola" com a manera de desmarcar-se del rock català fet en aquell moment a la capital, a més de refermar-se orgullosament en les seves arrels rurals. L'any 86 graven uns maqueta a Tarragona amb 16 cançons pròpies, la qual venen de mà en mà i exhaureixen en menys d'un mes. Les actuacions sovintegen cada cop més arreu de les comarques tarragonines fins l'estiu del 87, quan Lluís, cantant del grup, es trasllada als Estats Units on roman un any sencer, temps en el qual el grup resta inactiu. A la tornada es reprèn l'activitat amb la incorporació d'un nou guitarrista, Ramon Vidal, a més d'una secció de vent anomenada Els vents de Baiona. Amb aquesta formació s'autofinancien el seu primer disc Els Pets (Discmedi 1989) amb el que donen a conèixer arreu del país la seva música, dotada d'un gran eclecticisme, amb influències que van del pop inglès al soul americà, i sobre tot les seves lletres compromeses, provocadores i dotades d'un gran sentit de l'humor. Assoleixen un dels premis "Èxit d'Or" de l'any 89 amb la cançó "Profilàctic", a més de participar en els recopilatoris El Tec i la Teca I (Discmedi 1989) i El Tec i la Teca II (Discmedi 1990), on es recullen les millors cançons en català de l'any. L'èxit del primer disc es multiplica amb Calla i Balla (Discmedi 1991), l'esperat segon disc del grup on incorporen una nova llufa, Núria Llaràs, i que sorprèn per l'acurada producció a càrrec de Marc Grau i la seva orientació més soulera. Aquest disc, amb les seves 45.000 còpies venudes, no només dobla les vendes del primer, sinó que es col.loca entre els cinc discs més venuts del rock en català. Durant la multitudinària gira d'aquest any, on arriben a la increible xifra de 80 concerts en poc més de quatre mesos, destaca sobretot el mític concert al Palau Sant Jordi, juntament amb Sau, Sopa de Cabra i Sangtraït davant 22.000 persones, el qual supera el rècord europeu d'assistència en un recinte cobert. Cal esmentar també la seva participació en les pel.lícules Rateta Rateta de Francesc Bellmunt i Un submarí a les estovalles de Ignasi P. Ferrer, així com el rècord de permanència, vora vuit mesos, al número 1 de la llista del programa Catacrac de Catalunya Ràdio feta per votació popular. A finals d'any editen una tirada limitada de tots els seus singles amb portades originals, Els Singles (Discmedi 1991) que s'exahureix en una setmana. L'any 1992 consoliden el seu èxit amb l'àlbum Fruits Sex (Discmedi 1992) on incorporen Marc Grau a la guitarra i Toni Saigí, Chupi, als teclats. Durant l'estiu apleguen més de 150.000 persones arreu del Països Catalans, reunint més de 18.000 a Tarragona en un memorable concert enregistrat en directe per TV3. A finals d'any assoleixen el seu segon "Èxit d'Or" i reben el guardó de grup més popular de l'any a Ràdio 4. El següent any incorporen nova llufa, Lore Aratzamendi i al prestigiós saxofonista canadenc Dave Pybus, per a la Tour-ne'm-hi 93 que supera pert quart any consecutiu les cinquanta actuacions arreu del país. Durant aquest estiu composen la sintonia de la campanya d'estiu de TV3 Munta-t'ho bé, i ho aprofiten per a enregistrar-laen un mini CD Cap de Setmana (Discmedi 1993) amb noves versions de temes antics. Participen en els multitudinaris concerts"Catalunya en llibertat" a Girona i "Concert per la SIDA" al Palau Sant Jordi. Aiximateix són objecte d'un extens reportatge televisiu per part de la cadena franco-alemanya ARTE, com a conjunt més representatiu del rock català. A finals d'any reben el en un mini CD Cap de Setmana (Discmedi 1993) amb noves versions de temes antics. Participen en els multitudinaris concerts"Catalunya en llibertat" a Girona i "Concert per la SIDA" al Palau Sant Jordi. Aiximateix són objecte d'un extens reportatge televisiu per part de la cadena franco-alemanya ARTE, com a conjunt més representatiu del rock català. A finals d'any reben el tercer "Èxit d'Or" i el premi a la millor labor gràfica de l'any per Fruits Sex, a més de participar en els recopilatoris Les millors Balades del rock i per cinquena vegada en El Tec i la Teca. L'any 1994 veu l'aparició el seu quart àlbum Brut Natural (Discmedi 1994) que representa la maduresa del grup i que esdevé el disc català més venut de l'any. Amb una banda d'acompanyament de luxe, Marc Grau a la guitarra i direcció musical, Toni Saigí, Chupi, als teclats, Dave Pybus al saxo, i Annabel Gavaldà i Lore Aratzamentdi a les veus, el grup s'embarca en el Tomb Brut Natural 94 on aconsegueixen superar el seu propi rècord d'audiencia en un concert a Sabadell davant més de 40.000 persones. Aquest any són protagonistes d'un programa monogràfic de la BBC anglesa sobre el rock a Catalunya, així com de l'especial 30 minuts en el seu desè aniversari. A finals d'any Brut Natural rep el guardó al millor single (Segon plat) i millor disc de l'any per votació popular a TV3, i finalment com a recompensa per la seva ja llarga trajectòria, el dia 22 de novembre reben de mans del Conseller de Cultura el Premi Nacional de Música 1994, màxim guardó atorgat per la Generalitat de Catalunya. L'any 1995 i coincidint amb el desè aniversari del grup, Els Pets decideixen enregistrar 18 concerts de la gira "Gira Cua 95" de cara a treure el seu primer disc en directe. El resultat és Vine a la festa (Discmedi 1995), un recull de les cançons més representatives del grup a més de quatre peces inèdites. A finals d'any i entre d'altres guardons són votats millor grup en directe de l'any per la revista Enderrock, i queden primers en la deliberació dels premis "Èxits d'Or 95". El següent any es invertit en presentar el disc en una nova gira que els situa definitivament en el primer lloc del moviment pop en llengua catalana. És en aquest any quan gaudeixen del privilegi de ser el grup més contractat amb la mitjana de públic més alta (més de 5.000 persones per concert). En aquesta multitudinària gira destaquen els dos concerts a Barcelona, el primer al Velòdrom d'Horta (retransmès en directe per TV3) on apleguen més de 7.000 seguidors fidels i el segon al Moll de la Fusta que supera totes les expectatives, superant les 60.000 persones i que esdevé el concert de més audiència de la història de Els Pets. Aquest any triomfal es tanca amb infinitat de premis, com el de millor grup i millor directe del suplement de l'Avui Rock'n'Classic, i millor grup, millor directe i millor single (Núria) per la revist Enderrock. El 1997 Els Pets enregistren i publiquen el seu setè treball, Bondia que bat tots els rècords de la carreradiscogràfica del grup, en vendre més de 75.000 còpies, assolir el disc d'or i convertir-se en l'àlbum no recopilatori més venut del rock en català. Aixímateix la consegüent gira de presentació del disc porta Els Pets a efectuar més de 50 concerts, per Catalunya i les Illes, tan exitosos i multitudinaris com el de la Plaça Major de Vic abarrotada per 18.000 espectadors. Com a conseqüència de tot això a finals d'any el grup rep tota mena de guardons com els de Disc Català de l'Any i Millor Grup del suplement de l'Avui Rock'n'Classic, o ser el primer grup que acapara en un mateix any els guardons de Millor Grup, Millor Disc, Millor Cançó (Bon dia) i Millor Concert (Vic) de la revista Enderrock. El 1998 el grup, es pren un període de descans i reflexió, i limita voluntariament les seves actuaciones a poblacions del País Valencià o les Illes, fent una única aparició encapçalant el Senglar Rock de Prades i aplegant 8.000 persones d'arreu del país. Aprofitant el tempos disponible Els Pets comencen a preparar les cançons del seu proper disc, que ha d'apareixer el 1999, i pel desembre publiquen un VHS amb un recull dels seus millors videoclips. El 1999 apareix Sol, que, seguint l'exitosa trajectòria del seu anterior treball, supera les 60.000 unitats venudes i proporciona a Els Pets el seu segon disc d'or consecutiu. A finals d'any reben un cop més els premis a millor grup, directe, disc i single per la revista Enderrock, i l'any següent, tot cel.lebrant els 15 anys de carrera reben el prestigiós premi Puigporret, atorgat per votació entre tots els crítics musicals del país. |
Discografía
|
Singles
Recopilatoris
|
Pàgina oficial dels pets http://www.elspets.com