A l'estiu del 85, sis amics es reuneixen en un local d'assaig per recordar els sons que varen fer que Londres tremolés a finals dels 70 i principis dels 80: la música punk en la seva versió més autèntica (Oi! Music) i l'ska jamaicà ressucitat pels grups del segell Two Tone (Specials, Madness, The Beat,...). Naixia així Skatalà, la legendària banda que es convertiria en una referència mítica en l'escena ska espanyola. L'elecció del nom fou el producte de l'aplicació de complexes fórmules matemàtiques: ska + català = SKATALÀ.

La seva música ha estat des del principi un combinat el.laborat a base d'alternar i fusionar ska i Oi!, barreja explosiva que encara els caracteritza, tot i que en el transcurs del temps ha anat prenent més rellevància l'ska, degut entre d'altres motius, a la consolidació de la secció de saxos i a la plaça fixa indiscutible ocupada pel teclista.

Com la majoria de bandes amb una amplia trajectòria, Skatalà ha sofert diversos canvis d'ençà la seva formació inicial, de la qual tan sols resta el seu cantant Pitu, però més enllà dels motius que puguin haver provocat aquests canvis, cal destacar que algunes d'aquestes escisions han resultat d'allò més fructíferes, donat que membres fundadors d'Skatalà han estat el germen d'altres bandes de Barcelona com ara Tension Friends, Front Pilsen, Knockouts o Dr.Calypso.

A l'any 1987 graven la seva primera maqueta que portava per títol Fent D'aquí i que fou tot un èxit per la banda, tant per l'acollida de l'audiència com pel nivell de vendes. Aquella maqueta, que va representar el naixement de l'ska fet a l'Estat espanyol, fou reeditada en vinil a l'any 1991 pel segell Sock It Records de Semaphore, convertint-se en el primer llarga durada oficial de la banda i encara avui es venen còpies pirates de la cinta original.

Aquella banda va estar tres anys oferint nombrosos concerts arreu de Catalunya i visitant Euskadi i França. Això els va portar a ser seleccionats pel segell britànic Unicorn Records per aparèixer al disc Planet Ska, la primera recopilació mundial de grups d'ska, al costat de bandes dels USA, Europa i Austràlia.

Després d'un període (1989-90) d'impasse, en que la banda es disgrega en diverses formacions amb la consegüent etapa de consolidació d'un nou grup, comencen de nou la seva marxa pels escenaris amb més força que mai. Tot això sorgeix després de la publicació de la primera recopilació de grups d'ska de l'Estat, Latin Ska Fiesta, on s'inclou a Skatalà com a precursor de l'ska a Espanya i com a pare indiscutible de la resta de bandes participants.

De l'estil classe obrera que els va caracteritzar als seus inicis, la nova formació passa a un so power-ska de molta més qualitat encara que sense perdre per això les seves arrels de jovialitat tavernària ni la poderosa contundència de les seves actuacions en directe. Tot això comença a despertar l'interés de les discogràfiques catalanes i finalment, al març de 1993, signen un contracte amb Al.leluia Records i Capità Swing, donant com a fruit la publicació del que seria el segon LP i primer CD oficial de la banda, Borinot Borinot.

Comencen així un ascens imparable que els porta a ser sol.licitats pels festivals més prestigiosos de l'Estat: Festival Reggae/Ska de Reus, U-Zona Reggae de Torelló, BAM de Barcelona, Mercat de la Música Viva de Vic, Espárrago Rock de Granada, el fallit Festival Pop-Rock Non-Stop de Barcelona o el Doctor Music Festival dels Pirineus, havent participat en més d'una ocasió en alguns d'ells. De la mateixa manera, les seves aparicions a la televisió passen de les emisions locals dels seus inicis a les cadenes autonòmiques i estatals amb la seva participació a l'Sputnik del C33, Zona Franca de la 2 o a la Marató de TV3.

Tot plegat els fa pujar a lo més alt de l'escena skatalítica, en la que encara es mantenen després de l'edició al 1994 del seu segon CD, Un de Nou, anant de gira per Itàlia (Pàdua, Milà i Bolònia), actuant a Paris i veient publicades les seves cançons en diverses recopilacions mundials editades per Moon Records (USA), Heatwave (Alemània) o Gridalo Forte (Itàlia), convertint-se així en la banda d'ska de l'Estat espanyol més internacional, arribant fins i tot a distribuir els seus discos al propi mercat japonès.

Al juliol del 97, Quique l'únic skinhead de la banda i una de les persones més involucrades en el món de l'ska i de l'Oi! de l'Estat espanyol des de 1980, abandona la seva plaça com a fundador, portaveu i segon cantant de la banda. Després de la gira de l'estiu d'aquest any, el teclista Joan Diaz i els saxos Jordi Prats i Guim Garcia decideixen també seguir el seu camí. Finalment, a inicis de 1998, la resta de la banda deixa els assajos i cancel·la totes les seves actuacions. Des de llavors, Skatalà no ha tornat a apareixer sobre un escenari, confirmant definitivament els rumors sobre la seva desintegració.

Skatalà va gravar quatre àlbums que representen la seva discografia oficial:

Fent D'aquí
Borinot Borinot
un de nou
IN CONCERTO