ENOLITERATURA

CASTA DIVA

Autor: Vicent Palatsí Armero (cpinyanag@nexo.es)

 Plovia de forma gairebé ininterrompuda des de feia sis dies i a més la nit era freda, massa gelada per a aquesta època de l'any. No havia estat fàcil trobar companyia. Els dijous la ciutat presentava un aspecte magnífic, especialment animada, sobretot després que la Universitat havia aconseguit atraure estudiants no només de les comarques pròximes a la capital sinó també d'altres latituds del país. Buscar pla, barrejant-se entre els estudiants, era alhora entretingut i profitós. Era gent jove, sense massa prejudicis i amb la garantia d'una cultura mínima raonable. A més, per regla general, patien d'una precarietat econòmica que m'atribuïa un cert grau de superioritat ni que fóra en el poder adquisitiu. I això per a ligar sempre anava bé. Però l'oratge, el mal oratge, havia esdevingut aquella nit un dels principals enemics de la marxa estudiantil nocturna. Alguns locals en previsió dels escassos guanys, no havien obert les portes. D'altres, pràcticament buits, més els haguera valgut fer el mateix. La zona del polígon era l'única que presentava un cert ambient. Ni punt de comparació amb el d'els altres dijous però al menys hi havia algunes cares boniques en què fixar-se.

Després de cotitzar uns quants cubates, inclosos els seus, que tota la nit havien anat a càrrec meu i després també d'uns quants intents fallits, sense saber ben bé perquè, les reiterades i rotundes negatives vam deixar pas a un bri d'esperança que, finalment, es va concretar en un gir espectacular de cent vuitanta graus. De sobte ens vam trobar tots dos dins de l'ascensor que lentament ens conduïa cap al meu seté cel particular. Li vaig fitar fixament els ulls, però la timidesa, de la qual havia fet gala tota la nit, que encara superava la desinhibició alcohòlica, li va impedir aguantar aquella mirada absolutament luxuriosa, i desviant la vista va dir:

—En quin pis vius?

—En l'àtic. Ja voràs quin panorama més esplèndid.

Efectivament, l'admiració en vore des del gran finestral del saló menjador la ciutat nocturna darrere dels vidres va ser immediata. Quan vaig adquirir el pis ni se me va passar pel cap que la increïble ubicació que tenia podria servir-me com a recurs complementari en l'estimulació de les meues conquestes.

Davall del finestral un sofà de dos metres llargs convertible en llit, a punt sempre per a ser parat, esperava les meues escomeses. Abans, però, li vaig explicar quatres coses sobre els nombrosos quadres que penjaven de les parets. Després vaig dur de la cuina un cubell amb gel i dins una botella de vi dolç. Per una de les converses que havíem tingut en un pub sabia que li agradava el món de l'enologia. Vaig abaixar la intensitat de la llum i vaig connectar l'equip de música. Regirant pel calaix vaig trobar el CD que buscava. El vaig posar.

La Casta Diva començà a ressonar tènuement per tota l'estança. Asseguts sobre la vora del llit ja amanit, amb les llums de la ciutat a les nostres espatles, vaig destapar la botella amb un llevataps de majordom.

—Casta Diva! Veig que eres tot un detallista.

Estava en el pot. No li quedava més remei que rendir-se a les meues magistrals maneres.

Vam començar a despullar-nos. Ara ja no van haver negatives ni indecisions. Potser l'alcohol, contràriament a la impressió que havia tingut a l'ascensor, si que estava fent el seu efecte perquè les coses rodaven molt millor del que podia esperar tant sols feia uns minuts.

Jo en aquest punt, passats ja els primers perills, era una persona poc partidària dels prolegòmens i dels rituals, així que li vaig clavar la polla mig erta dins la boca i li vaig dir:

—Xupla-me-la a vore si m'anime— Era una manera de parlar perquè d'animat ja ho estava. —Després ja em dedicaré a complaure't.

No ho feia malament. Primer em va llepar amb una intensitat inusitada tot el mànec de daltabaix, per davant i per darrere, aturant-se sobretot en la cabota que lluïa com el far d'Alexandria. Després, sense amollar-la, va començar a acariciar-me els mugrons amb una perícia mai no vista. Boca i dits treballaven a l'uníson i jo que pretenia anar de dur i volia controlar la situació, veia com m'arrimava al punt sense retorn en a penes uns pocs minuts de maniobres.

—Ja n'hi ha prou, que estic a punt d'escórrer-me— i vaig fer una retirada prudent.

Estava clar que la fellatio era la seua especialitat. Ara li demostraria que la meua era la penetració anal. Li vaig dir com havia de col·locar-se:

—Gita't cara cap amunt amb el cul a la vora del llit. Ara flexiona les cames i tira els genolls cap a darrere, fins que toquen el matalàs.

Em vaig untar la polla d'una crema hidratant que usava per a les mans i en acabant li vaig fer un lleuger massatge pel ses amb els dits encara impregnats. Vaig arrimar la punta al forat i amb una pressió insignificant li la vaig estacar fàcilment. La situació era ara tota una altra. Jo remenava les cireres. Les envestides començaven a dur un ritme frenètic i jo, victoriós, escoltava els gemecs entrellaçats de plaer i dolor que emetia la seua boca mig oberta i que anaven pujant d'intensitat fins convertir-se en una cridòria exultant que ofegava l'opera de Bellini.

Calia fer una pausa. Vaig servir dos copetes del moscatell que vam paladejar mentre reposàvem forces. Encara li faltava abaixar un parell de graus la temperatura però aquest nèctar melós era el partenair ideal per a una tempestuosa nit de passió. El vam assaborir lentament, en silenci, asseguts en uns coixins a terra, durant una estona llarga en què no vam deixar de mirar-nos —ara sí els dos— fixament als ulls mentre escoltàvem la veu de la Callas. En acabar-nos les copes vam mamprendre el negoci. Jo no vaig deixar que agafara la iniciativa. Davant del finestral tenia una tira d'espatleres que utilitzava per a fer exercicis de manteniment i per a d'altres quefers esporàdics. Ens vam acostar i amb unes manilles que guardava a la calaixonera vaig immobilitzar el seu voluptuós cos formant amb braços i cames separats una gran x. Vaig tornar a omplir les copes. Me'n vaig beure la meua d'un glop i li'n vaig aproximar la seua als llavis per tal que fera el mateix. Unes gotes li van regalimar boca avall. No era qüestió de desaprofitar-les, així que vaig començar a llepar molt a poc a poc els llavis, el coll, els pits, la panxa i el melic. Em vaig aturar a l'entrecuix i vaig fer un salt cap avall. Ara la direcció era la inversa: els peus, les cames, els genolls, les cuixes. Ja tornava a estar al mateix punt. Ja no hi havia escapatòria. Les quatre gotes que quedaven en la copeta buida les vaig abocar sobre aquella polla brusent i me la vaig engolir. Dolça com una fruita madura la vaig llepar i rellepar i en un instant es va fondre dins la meua boca foragitant el record elegant del moscatell per un altre gust més acre però tan agradable com el precedent.

El vaig deixar allí i em vaig servir una altra copa. Vaig seure davant seu mentre contemplava tranquil·lament aquell cos flàcid. La seua polla ja no em desafiava i el seu cap cot mirava de nou cap a terra. Era el triomf definitiu. El Casta Diva estava ja al punt de temperatura idoni.

----------------------------------------------------oooooOooooo-----------------------------------------------------

Este es un espacio para cualquier tipo de literatura breve relacionada con el mundo del vino. Si alguién está interesado en que publiquemos su obra en esta sección de nuestra web, no tiene mas que enviarla a nuestro e-mail.