Els Ferrari de sèrie

550 Maranello, berlina sense compromís

1996: la novetat d’aquest any per la casa del Cavallino és un biplaça amb motor davanter, prestacions sorprenents i una carrosseria absolutament seductora. Té 485 cavalls i arriva als 320 quilòmetres per hora.
 

El nom mateix és tota una definició: 550 Maranello. Maranello és una ciutat que pertany a la història de l’automòbil: allí s’hi construïren que representen l’esperit de l’esport sobre quatre rodes.

ÉS EL RESULTAT DE 50 ANYS D’ÈXITS  ....                                                       El Ferrari Maranello podria ser el pastís d’aniversari de la casa  automobilística, que acaba de superar el mig segle d’existència i que camina cap a un futur que li proporcionarà altres grans satisfaccions.                    ....................................    El Maranello és, efectivament, el resultat tecnològic i d’estil de 50   anys de cotxes que estigueren entre els més bells, ràpids i fascinants del món. És el resultat de 50 anys de Ferrari. Sedueix inclòs abans de saber com està fabricat. És baix, ample, imponent, amb la cua retallada... i molt bell.

UN CAPÓ LLARG I IMPONENT PER UN MOTOR PODERÓS    .....                            El capó és llarg i imponent com als Ferrari d’altres temps, quan tenien el motor davanter, pel que es remunta a la tradició. Però els fars, que estan allotjats al capó del motor com els del F512M, última evolució de Testarossa de 1984, i el morro, estret i “que mira cap a dalt”, amb les petites entrades d’aire pel refredament dels frens i la forma refinada de l’aleró aerodinàmic, recorden el F355, el cotxe amb la tecnologia més avançada de la casa de Maranello –excloent-hi l’F50, que no és pròpiament un cotxe de sèrie.                 ........................................................ El 550 Maranello és realment bonic. La cua, desenvolupada en tres volums (un major, un central i dos més petits, laterals, relacionats amb els fars posteriors), fa pensar en certs Aston Martin d’altres èpoques.

UN PETIT ALERÓ PER UNA CUA MAGISTRAL                       ..............                 Un petit aleró, quasi un esbós, dóna valor a la cua del Maranello, que sembla una autèntica “obra mestra” d’estil. La gran lluneta baixa lentament fins a la cua, amb una línia harmoniosa que és inusual en els cotxes purament esportius. Gràcies a les generoses dimensions de l lluneta, que donen molta claredat a l’habitacle, l’obertura de la maleta és reduïda. Però això no crea problemes, perquè és possible col·locar part  de l’equipatge també a l’interior del vehicle, directament darrere dels seients. Amb aquest fi s’han col·locat dues corretges de cuir que permeten fixar les maletes en aquest lloc.

LÍNIA SINUOSA I AGRESSIVA QUE RESPECTA LA TRADICIÓ     ........                Vist de costat, el Maranello es mostra decididament fascinant, amb la seva línia corba, suau i harmoniosa. Vist de davant, dóna una imatge totalment diferent: agressivitat, força, potència i velocitat són les característiques que suggereix el morro. La gran entrada d’aire sobre el capó recorda els cotxes de competició d’altres èpoques, que necessitaven gran quantitat d’aire per refrigerar els seus grans i potents motors, inclòs de 12 cilindres en V com el cas de Ferrari.                                                 Però, vist des de dalt, el Maranello impressiona. La línia sembla sinuosa, sempre dinàmica, amb moltes preses d’aire i obertures. A l’altura de les rodes, la carrosseria s’eixampla, fet que no ha d’estranyar perquè el Maranello posseeix llantes de 18 polzades amb pneumàtics radials, que a l’eix posterior tenen una amplada de quasi 30 centímetres. Entre l’eix anterior i el posterior la carrosseria es fa més estreta, així com l’altura del morro i la cua.                                                                           ....................             Des del punt de vista aerodinàmic, el Maranello és un del cotxes més refinats del món. Les seves línies són fruit de 4800 hores de treball al túnel de vent.

EL TERRA DE LA CARROSSERIA ÉS PETIT COM EL D’UN F1         ..........           Igual que al F355, s’aprofitaren les possibilitats que ofereix el terra petit i que deriven de l’experiència a la Fórmula 1. Per exemple, a la zona posterior s’instal·là un extractor d’aire que a la pràctica funciona com un aleró, però per sota la carrosseria del cotxe. Aquesta és, d’alguna manera, la filosofia del Maranello: viatjar ràpid sense fer-se notar. Abans mai s’havien aconseguit aquests resultats de càrrega aerodinàmica sense l’ajuda de vistosos alerons o de superfícies aerodinàmiques addicionals. Als baixos o al petit terra també s’instal·laren dues preses d’aire pels frens posteriors, inboard, és a dir, al costat del diferencial. Entrant en detalls, el Maranello confirma que és un esportiu guanyador. El motor, que amb prou feines pesa 235 quilograms, és un V12 de 5’4 litres i 485 cavalls, però amb un par motor particularment fluid. Bieles de titani, pistons d’alumini, tapa de cilindres i càrter d’oli d’aleació lleugera, lubricació amb càrter sec, quatre vàlvules per cilindre amb tacs hidràulics, col·lectors de geometria variable: què més se li pot demanar a un cotxe esportiu?

POCA DISTÀNCIA ENTRE EIXOS I CANVI DE 6 MARXES          ..........            Resulta apassionant conduir un Maranello. La distància entre eixos és curta (amb prou feines 2’5 metres) i la caixa, de sis velocitats, fa bloc amb el diferencial: ambdues solucions milloren l’estabilitat i la conducció. El xassís és de tubs d’acer de secció variable i resulta molt rígid. Les suspensions foren estudiades per ser molt lleugeres. S’usà alumini, i magnesi en grans quantitats, i fins i tot el cos de les suspensions són d’aleació lleugera. Tant en la part anterior com en la posterior hi ha una barra estabilitzadora. Els frens també son ventilats, tant davant com darrera, amb pinces de quatre pistons.

UN COTXE EN EL QUAL EL CONDUCTOR POT SENTIR-SE PILOT         ..........        La filosofia del Maranello és oferir un cotxe d’us diari però amb unes prestacions superlatives. La direcció respon segons la mà de la maniobra, i l’ASR, el sistema electrònic antilliscament de les rodes , es pot regular en dues posicions diferents: normal i esportiva. Així, el conductor pot convertir-se en pilot.

  

 

Cliqueu sobre la imatge desitjada per a ampliar-la

««Índex««