|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
1950, comença l'aventura L'Alfa
Romeo de Farina domina el primer campionat del món. La Ferrari queda cinquena amb Alberto
Ascari. El Campionat del Món de Fórmula 1 va ser creat per la Fia (Federació Internacional d’Automobilisme) el 1950. Estava reservat només per a pilots. La primera edició constà de sis Grans Premis, tots a Europa (Anglaterra, Mònaco, Suïssa, França i Itàlia), i les “500 Milles” d’Indianàpolis. El primer premi se celebrà el 13 de maig a Silverstone, sota l’absolut domini dels Alfa 158: a la primera línia de la graella de sortida, Farina, Fangio i Fagioli, les tres “F” d’Alfa al 1950 i 1951, a qui s’hi sumava l’anglès Reginald Parnell, els quatre als comanda- ments de monoplaces milanesos. Nino Farina va ser
el guanyador d’aquell GP, el primer que donava punts per un Campionat Mundial, amb un
temps de 2 hores i 13 minuts a més de 146 km/h de promig. A Montecarlo, una setmana
després, guanyà Fangio, que aconseguí esquivar una col·lisió sense danyar el seu
cotxe (causada a la primera volta per Farina) de nou cotxes al revolt de la Tabaqueria.
Segon, a més d’una volta de diferència, arribà Ascari, i en quarta posició
Sommer, ambdós amb Ferrari. FINS AL 1960 TAMBÉ ES CORRE A INDIANÀPOLIS A les 500 Milles d’Indianàpolis, que va estar al programa del Mundial de F1 fins al 1960 inclòs, no es presentaren els pilots europeus, i la va guanyar l’americà John Parsons. El Campionat seguí el 4 de juny al circuit de Bremgarten, prop de Berna, Suïssa, amb un nou triomf de Farina. El 18 de juny a Spa-Francorchamps, Bèlgica, guanyà novament Fangio. Ascari, amb el debutant Ferrari 340 amb alimentació atmosfèrica, es classificà cinquè. Els Ferrari oficials no es presentaren a Reims el 2 de juliol pel GP de França, que va ser guanyat per Fangio. Tercer, a tres voltes del guanyador va ser el Ferrari no oficial de Whitehead. L’epíleg del Mundial se celebrà a Monza, on Fangio aconseguí altre cop la primera posició a les proves de classificació (pole position), seguit de prop pel Ferrari d’Ascari Però la carrera la guanyà Farina, que es proclamà Campió del Món. Ascari arribà segon, després de que Dorino Serafini li deixés el seu cotxe. Cliqueu sobre la imatge desitjada per a ampliar-la LA CLASSIFICACIÓ DEL MUNDIAL
ELS RESULTATS DE FERRARI
|
.gif)
