1952, és l’any del Cavallino
Alberto Ascari dominà el primer Campionat del Món disputat amb
cotxes de F2. Guanyà sis GP. Ferrari situà quatre cotxes en els quatre primers
llocs de la classificació.
Al 1952 el Mundial es disputà amb monoplaces de Fórmula 2
que tenien un límit de 2000 cm3 de cilindrada pels motors aspirats i de 500 cm3
pels propulsors amb compressor. La Fórmula 2 (el 2 indicava que el motor era de
2 litres) va néixer el 1948: la decisió d’adaptar aquests monoplaces per la F1
va ser una elecció de transició derivada de l’abandonament d’Alfa Romeo de la
competició i de la inexistència de motors aspirats de 4500 cm3 o de 1500 cm3
amb compressor.
Ferrari, després dels primers èxits de 1951, molt aviat es revelà invencible
gràcies al 500 F2, un monoplaça amb motor de 4 cilindres construït per la
ocasió. Va ser un èxit ja en el primer GP, el 18 de maig a Suïssa, amb el
triomf de Taruffi.
EL 1952 ASCARI TAMBÉ PARTICIPÀ
A LES 500 MILLES D’INDIANÀPOLIS
Però a les 500 Milles d’Indianàpolis Alberto Ascari
s’inscriví amb un Ferrari 375 amb motor de 12 cilindres i 4500 cm3: la seva aventura
acabà a causa d’un trencament de l’eix d’una roda. El 22 de juny a
Spa-Francorchamps (Bèlgica) la carrera la guanyà Ascari sota la pluja, amb
quasi dos minuts d’avantatge sobre Farina. Amb motiu del GP de França, a Rouen,
Ascari obtingué sense problemes la segona victòria de la temporada, davant de
Farina i Taruffi i amb el dos adversaris endarrerits unes quantes voltes.
AL FINAL DE LA TEMPORADA, SIS
VICTÒRIES PER ASCARI
La marxa triomfal del pilot milanès i de Ferrari continuà
a Silverstone, Anglaterra, el 19 de juliol: Ascari dominà altra vegada,
guanyant amb una volta d’avantatge sobre Taruffi. Al GP d’Alemanya, al mític
Nürburgring, Ascari i Farina sobresortiren ja en les proves de classificació,
però Ascari va haver d’aturar-se a boxes per un problema tècnic, després d’una
gran persecució, al final superà a Farina per 14 segons, guanyant així el seu
4rt GP consecutiu al 1952. El 17 d’Agost, dia del GP d’Holanda va ploure i amb
el circuit mullat, el Cooper de Hawthorn es mostrà molt competitiu en la
primera part de la carrera. No obstant, al final guanyà de nou Ascari, davant
de Farina i Villoresi, amb tres Ferrari en els tres primers llocs.
A Monza, el 7 de setembre, Ascari tancà una temporada de carreres fantàstica
guanyant el seu 6è GP consecutiu de l’any. El títol de campió del món va ser el
resultat lògic d’un any excepcional pel pilot milanès. I també per Ferrari, que
situà els seus 500 F2 en els primers quatre llocs de la classificació amb
Ascari, Farina, Taruffi i Fischer.
LA CLASSIFICACIÓ
DEL MUNDIAL
|
Pilot |
Cotxe |
Punts |
|
Ascari |
Ferrari |
36 |
|
Farina |
Ferrari |
25 |
|
Taruffi |
Ferrari |
22 |
|
Fischer |
Ferrari |
10 |
|
Hawthorn |
Cooper-Bristol |
10 |
|
Manzon |
Gordini |
9 |
|
Ruttman |
Agajanian |
8 |
|
Villoresi |
Ferrari |
8 |
|
González |
Maserati |
6'5 |
|
Behra |
Gordini |
6 |
|
Rathmann |
Grancor-Wynn's |
6 |
|
Hanks |
Bardhal |
4 |
|
Wharton |
Frazer-Nash
i Cooper-Bristol |
3 |
|
Poore |
Connaught |
3 |
|
Carter |
Belanger |
3 |
|
Bonetto |
Maserati |
2 |
|
Brown |
Cooper-Bristol |
2 |
|
Frère |
HWM i
Gordini |
2 |
|
Thompson |
Connaught |
2 |
|
Cross |
Bowes
Seal |
2 |