Història de la F1

1957, un pas enrere

El monoplaça 801 no aconseguí repetir els èxits de l'anterior D50: el Mundial el guanyà Fangio amb el Maserati 250 F. Segon sigué Moss amb Vanwall.
 

Al 1957 Juan Manuel Fangio, al volant del Maserati 250 F, dominà altre cop al seus rivals, conquistant el seu cinquè títol de campió del món. Ferrari abandonà el xassís del Lancia D50 per realitzar un nou monoplaça, el 801, que no tingué sort. El tercer lloc de Musso a la classificació final resumí el balanç d'una temporada difícil, en la que l'equip de Maranello no va poder ni guanyar una carrera i va perdre alguns dels seus millors pilots. Al març, sobre el circuit de Módena, va perdre la vida Eugenio Castellotti.

UNA TEMPORADA DRAMÀTICA: FERRARI VA CÓRRER DE DOL
Dos mesos després, l'espanyol De Portago sigué víctima del greu accident que sentencià el final de les Mil Milles. Inclòs Vanwall, el primer monoplaça anglès en guanyar un Gran Premi del Mundial, aconseguí millors resultats que Ferrari al 1957. A Buenos Aires, Fangio trionfà per quarta vegada davant del seu públic al Gran Premi d'Argentina. Maserati situà ni més ni menys que quatre cotxes als quatre primers llocs. Ferrari tan sols aconseguí la cinquena, amb González-De Portago, i la sisena, amb Von Trips-Collins-Perdisa. Al GP de Mónaco, al circuit de Montecarlo, un accicdent al trencaones del port eliminà al Vanwall de Moss, que anava en les primeres posicions i sigué enbastit pels Ferrari de Collins i Hawthorn. Fangio passà ilès entre les runes i s'encaminà al a victòria, davant del Vanwall de Brooks, el Maserati de Gregory i el Connaught de Lewis-Evans. L'escuderia Ferrari sigué cinquena amb Trintignant.

COM SEMPRE, FANGIO ANAVA EN 1a POSICIÓ I ELS FERRARI EL PERSEGUIEN
El nor-americà Hanks guanyà les Mill Milles d'Indianàpolis, puntuables pel Campionat Mundial. Al GP de França Fangio s'imposà novament, aquesta vegada davant de tres Ferraris: Musso (segon), Collins i Hawthorn. A Anglaterra, Stirling Moss, que havia abandonat, va haver de pujar al cotxe del seu company tony Brooks per donar a Vanwall la seva primera victòria en un Gran Premi. Musso, Hawthorn i Trintignant, amb ferrair, se situaren en aquest ordre darrere del guanyador. A Nürburgring Fangio realitzà una de les proeses més espectaculars del seu historial esportiu, recuperant, respecte als Ferrari de Collins i Hawthorn. la desventatge acumulada a una parada a boxes. : l'argentí establí un rècord de volta que semblava impossible d'aconseguir i guanyà al dos ferraristes. el quart sigué Musso, amb Ferrari, i el cinquè Moss.

ENZO FERRARI DIGUÉ NO ALS CIRCUITS URBANS A ITÀLIA
Al 1957 el Gran Premi ded Pescara esdevingué puntuable pel Campionat Mundial, i es disputà sobre un circuit urbà d'uns 26 quilòmetres. Ferrari participà només amb Luigi Musso. Després de la tragèdia de les Mil Milles, Ferrari no volia córrer en un circuit urbà a Itàlia. Guanyà Moss, amb Vanwall, davant dels Maserati de Fangio, Schell i Gregory. A Monza, al Gran Premi d’Itàlia, Moss guanyà una altra vegada amb Vanwall, superant a Fangio per més de 41 segons. Von Trips se situà tercer amb Ferrari, i el seu company Hawthorn ve ser sisè. Però l’argentí ja era campió.

LA CLASSIFICACIÓ DEL MUNDIAL

Índex
««1956«« »»1958»»