Història de la F1

1958, Maranello torna a guanyar

Fou un any tràgic per la Casa del Cavallino, que perdé a Musso i a Collins. Mike Hawthorn guanyà el Mundial (era la primera vegada que un anglès es proclamava campió), però anuncià la seva retirada i morí en un accident de trànsit, a començaments de 1959.
 

Per la F1 el Campionat del Món de 1958 fou tràgic. Ferrari perdé a Luigi Musso i a Peter Collins en dos accidents mortal. L’anglès Stuart Lewis-Evans morí com a conseqüència d’una sortida de pista al GP del Marroc. El títol de Campió del Món tornà a les mans d’un pilot de Ferrari, Mike Hawthorn, que aconseguí precedir a la classificació a Stirling Moss tot i haver obtingut una sola victòria, davant les quatre del seu veloç i desafortunat adversari.

FOU UNA TEMPORADA D’ÈXITS, PERÒ FERRARI NO HO CELEBRÀ Després de retirar-se de les competicions, Mike Hawthorn morí en un accident de trànsit, el gener de 1959. La tornada al títol de Ferrari estigué esquitxada per una sèrie de successos negatius que a Maranello no es feu cap festa pel triomf. A Argentina, sense els Vanwall i el BRM, Stirling Moss efectuà la sortida amb un Cooper-Climax, guanyant sorprenentment el Gran Premi amb el petit i lleuger monoplaça anglès amb motor posterior. Moss precedí als Ferrari de Musso i Hawthorn , mentre que Fangio fou quartamb Maserati. A Montecarlo Moss tornà a competir amb un Vanwall, deixant al Cooper a Trintignant, que guanyà el GP de Mònaco.

DEBUTÀ EL LOTUS I GUANYAREN VANWALL I COOPER                      Ferrari fou segon amb Musso i tercer amb Collins, davant de Brabham i Shell. Lotus, en el seu debut als GP, se situà al sisè lloc amb Allison. A Holanda Moss tornà a guanyant netament al BRM de Shell i Behra i convertint-se en candidat al títol. Hawthorn, el millor del ferraristes, només fou cinquè, darrera de Roy Salvadori. A Indianàpolis guanyà Bryan, i el GP de Bèlgica el guanyà, després de l’abandonament de Moss, fou Tony Brooks, portant a Vanwall a la victòria, deixant enrere al Ferrari de Hawthorn. A Reims, el GP de França estigué marcat per la tragèdia degut a l’accident mortal de Musso, que se sortí de la pista al revolt de Muizon amb el seu Ferrari. Hawthorn guanyà la cursa, superant a Moss i a l’altre Ferrari de von Trips. Fangio, que fou quart, anuncià la seva retirada de les curses després de l’accident de Musso. Collins acabà en cinquè lloc, però s’imposà al següent GP d’aNglaterra, precedint el seu company d’equip Hawthorn. Al Gran Premi d’Alemanya, a Nürburgring, Collins fou víctima d’un nou accident mortal.

EL CAMPIONAT FOU PER FERRARI PER TAN SOLS UN PUNT             La victòria fou per Brooks amb Vanwall, que deixà enrere als Cooper de Salvadori i Trintignant. Ferrari sols fou quarta amb von Trips. A Portugal guanyà Moss, superant per més de cinc minuts al Ferrari de Hawthorn. A Moza Vanwall guanyà a Ferrari, amb Brooks com a guanyador davant de Hawthorn i Phil Hill. L’epíleg del Campionat tingué lloc a Casablanca, al GP del Marroc, escenari de l’accident mortal de Lewis-Evans amb Vanwall. Moss guanyà, però Hawthorn, que fou segon, aconseguí arravatar per un sol punt la corona de campió del món al guanyador de la prova marroquí.

 LA CLASSIFICACIÓ DEL MUNDIAL

Índex
««1957«« »»1959»»