Un bon dia, d'una manera ben casual, com curiosament sol passar amb
les coses importants en la vida i gairebé sempre gràcies a algú altre, vaig
descobrir que darrera aquella música que tant m'havia agradat sempre, en
un altre nivell desconegut per mi fins aquell moment, existia un rerafons,
un paisatge, un contexte social, una manera d'entendre les coses, un estat
d'ànim col.lectiu, dels quals havia emergit aquella música meravellosa,
tendre i vehement alhora, primitiva i també sofisticada, descontrolada però
elegant, instintiva i lliure d'inhibicions, alliberadora i tan difícil de descriure
amb paraules com un orgasme, de la qual en deien FUNK.
El context que va fer possible el seu neixement l'hem de buscar dins les
deprimides àrees urbanes de majoritària població afroamericana a la
nordamèrica dels seixantes, moments en els quals el moviment dels
DRETS CIVILS liderat per Martin Luther King estava portant a terme un
important activisme polític per aconseguir la igualtat de drets i privilegis
pels individus de raça negra, apartats de la prosperitat material que
gaudien els veïns blancs i vivint realment arraconats en l'exili dintre seu
propi país.
El Funk fou el resultat d'aquell esperit d'esperança, coratge i
determinació col.lectius:
" Desconec el que ha d'esdevindre. S'apropen moments difícils. Pero no em preocupa.
Perquè he pujat dalt de la muntanya. I ja no m'importa. Com vosaltres, desitjo viure una
llarga existència. La longevitat és important. Però això no em preocupa ara. Només
vull que es faci la voluntat de Déu. I Ell m'ha dut dalt de la muntanya. I des d'allà he mirat.
I he vist la terra promesa. Potser no hi arribaré amb vosaltres. Però aquesta nit vull que
sabeu que nosaltres, com a col.lectiu, arribarem a la terra promesa. I aquesta nit sóc feliç.
No hi ha res que em preocupi. No em fa por cap home. Els meus ulls han vist la glòria de
l'arribada del Senyor "
fragment del discurs pronunciat per MARTIN LUTHER KING en favor de la vaga de
treballadors sanitaris de Memphis el 3 d'abril de 1968, el dia abans de ser assessinat
Tant el Funk com el moviment polític anomenat BLACK POWER van
desenvolupar-se a la vegada. És un fet que la música sempre ha reflexat el
seu temps. Cançons com 'Say it Loud, I'm Black and I'm Proud',
'Soul Power' i 'Give More Power To The People' reflexaven
les actituds de molts negres en aquells moments:
" Demanem una oportunitat per fer les coses per nosaltres mateixos
Estem cansats de colpejar els nostres caps a la paret
I treballar per algú altre
Som gent, som com els ocells i les abelles
Preferim morir drets
Que viure agenollats
Digue-ho ben fort, sóc negre i n'estic orgullós "
Say It Loud, I'm Black And I'm Proud (extracte) - James Brown
Lamentablement, com tot allò que comença i finalment ha d'acabar, a
mesura que passà el temps i les actituds de la societat negra van anar
canviant, el Funk va donar origen a una música sense el component de
compromís social que l'havia caracteritzat inicialment : va ser el neixement
de l'anomenada música DISCO, controlada i dirigida des dels despatxos
de les grans companyies de discos blanques, interessades en que els
artistes negres esborressin tot compromís polític i social del seu discurs.
quina és l'essència del FUNK?
El Funk és l'expressió rítmica d'una força POSITIVA, ESPIRITUAL i
UNIVERSAL, del poder de la UNITAT, la PAU, l'AMOR, el RESPECTE
i la COMPRENSIO.
És l'expressió dels sentiments que surten directament del cor, aquella
profunda sensació impossible d'explicar o aprendre, que simplement es
dóna, que pots sentir quan et mous lliurement al ritme de la música i entres
en contacte amb l'essència del teu ÉSSER.
L'actitud que emana del Funk no és exclusiva d'aquest estil de música:
" El Funk sempre formarà part de les nostres vides en tots els
sentits. Podrà manifestar-se en diferents formes però sempre
es trobarà al nostre voltant. El Funk ET FA PENSAR. Et fa veure
les coses des d'un punt de vista REALISTA. James Cleveland,
Bob Marley, Take 6, John Lee Hooker o Earth, Wind & Fire feien
cançons 'funky', tot i que ho feien de maneres molt diferents.
Ens movíem amb la música Gospel i rebíem vibracions espirituals.
A les discoteques ens movíem amb la música de Bob Marley però
aquesta música tenia espiritualitat. Tenia quelcom que no sóc
capaç d'explicar. Podia sentir aquelles vibracions cada vegada
que escoltava el que deien les seves cançons. Qualsevol música
ens fa arribar el 'Funk' d'alguna manera. "
Podem trobar el mateix missatge, les mateixes vibracions i esperança
en les obres d'artistes pertanyents a estils ben diferents:
" Antics pirates van segrestar-me
Als vaixells mercants vaig ser venut
Minuts després de treure'm
Del pou sense fons
Però la meva mà creixé forta
Per la mà del Totpoderós
La nostra generació avançà
triomfant
Tot el que tenia eren cançons sobre la llibertat
M'ajudaràs a cantar aquelles cançons de llibertat?
Tot el que tenia, cançons de redempció
Cançons de redempció
Emancipeu-vos de l'esclavitut mental
Res excepte nosaltres mateixos podrà alliberar les nostres ments
No temeu per l'energia nuclear
Perquè res no pot aturar el temps
Durant quant de temps seguiran assassinant els nostres profetes
Mentre restem asseguts observant?
Diuen que és part de la trama
De la qual hem d'escriure el final
M'ajudaràs a cantar aquelles cançons de llibertat?
Tot el que tenia, cançons de redempció
Cançons de redempció "
Redemption Songs - Bob Marley
" No importa quin nom rebi, perquè és tan vast que no és possible
assolir cap dels seus extrems, tan profund que no es pot arribar
al seu fons. Més alt que la muntanya més elevada, més profund que
el més gran oceà. És en realitat el cor i l'ànima i habita en tots
nosaltres "
