En termes generals però, el Priorat, i per tant la Figuera, pertany al bloc dialèctic occidental. La poca comunicació entre els pobles de la comarca, motivada per la manca d'una infrastructura viària del tot adequada, va provocar que a cada poble el català anés evolucionant amb una gran quantitat de trets que, en moltes ocasions, difereixen absolutament amb l'utilitzat a la població veïna. Seria el cas, per exemple, de l’aticulació oberta de la e del pronom personal ell/ella, que pràcticament no trobem en cap altre poble de la comarca.

D’altra banda, hi ha una sèrie d’elements comuns a tota la comarca. Potser un dels més sorprenents per a l’oïda és la pronunciació de la o àtona inicial diftongada en au. “Aubrir”, “auliva”, “aulor”, etc.

Feta aquesta breu introducció, ens centrarem a fer una repassada al lèxic de la Figuera ja que, deixant de banda les qüestions fonètiques, morfològiques i semàntiques, de gran importància per a compendre l'evolució del llatí vulgar a les nostres terres, és evident que és en l'àmbit del lèxic, aquella paraula que utilitzem per a dir una determinada cosa, on ens sentim més identificats.

Tenint en compte que l'agricultura és la principal activitat de la Figuera, cal posar especial atenció al lèxic relacionat amb el camp. Veiem a continuació algunes d'aquestes paraules:

• Aubercoc. “Albercoc”.
• Aubergínia. “Albergínia”.
• Bajoca. Mot propi també del tarragoní, el tortosí i el valencià. Dit “mogeta tendra” en altres dialectes.
• Coralet. "Bitxo".
• Espollar. "Treure els brots dels ceps que no tenen raïms". ( la comarca presenta una gran varietat de mots per expressar aquesta activitat: esbrostar, espampolar,...)
• Fesol. Mot propi també del tarragoní, el tortosí i el valencià. Dit “mongeta” en altres dialectes.
• Llangardaix. "Lluert". En alguns pobles del Priorat utilitzen el mot "fardaxo" que a la Figuera indica algú mal vestit o esprimatxat.
• Muixó/Moixó. "Ocell". En moltes zones del Tarragonès també utilitzen el mot "moixó".
• Panís. “Moresc” o “Blat de moro”.
• Préssic. "Préssec".
• Previna. "Pebrot". Cal dir que la pronunciació de la labiodental fricativa sonora [v], en els darrers anys s'ha vist absorvida per la bilabial oclusiva sonora [b] que és la que articula la població més jove.
• Romer. “Romaní”. (compartit amb altres dialectes)
• Séndria. “Síndria”.
• Timó. "Farigola".
• Tomaca. “Tomàquet”.
• Trumfa. "Patata". És curiós que a l'hora de parlar de les "patates chip", a la Figuera s'utilitzi "patata" en lloc de "trumfa". Podria considerar-se una influència de la publicitat, que anuncia el producte com a "patates" i no pas com a "trumfes".

En el lèxic general també trobem paraules característiques:

• Aquet/Aqueta. "Aquest/Aquesta".
• Barallar/reptar/dir coses. "Renyar".
• Camí. "Vegada".
• Curumbela. “Tombarella”.
• Dillums, dimats i dumenge. Dilluns, dimarts  diumenge.
• Galleta. "Galleda".
• Gentilles. "Llenties".
• Naltros/nantros. "Nosaltres".
• Norris. "Deixat, desordenat,..." En alguns pobles del Priorat trobem amb aquest mateix significat el mot "llord" que a la Figuera també pot designar algú o alguna cosa bruta.
• Roig. "Vermell".
• Xusclar. "Xuclar".

A mode de conclusió cal dir que la influència de dialectes considerats més prestigiosos, ja sigui perquè els utilitzen els mitjans de comunicació o pel major nombre de parlants, ha fet que moltes d'aquestes paraules s'utilitzin cada dia menys i que algunes ja siguin només patrimoni de la població més vella. D'altra banda, molts d'aquests mots són sensurats a les gramàtiques que, a l'hora d'establir unes normes, es decanten per aquelles formes utilitzades per un major nombre de població.

Alguns estudis que ens acosten als parlars prioratins:

MANENT, Albert (1994): Els noms populars dels núvols i boires: Camp de Tarragona, el Priorat. Riudoms, Centre d'Estudis Riudomencs "Arnau de Palomar".

NAVARRO, Pere (2000): Aproximació geolingüística als parlars del Priorat. Tarragona, Carrutxa