Records d'estiu
Quan intento recordar
els millors moments de la vida
i els ulls cap enrrera faig mirar
trobo els estius que mon cor no oblida.
Records de muntanya i de MAR,
quan vaig conèixer la llibertat,
quan vaig conèixer que era estimar.
Aquella alegria en retrobar-nos, sentida,
per les aventures que viuriem.
I aquell intens dolor en l'hora de la partida,
pensant en el moment en que tornariem.
I ara que el temps ja va passant
i recordem tot allò que vàrem fer,
estic segur que ens seguim estimant
a pesar del que va poder i no va ser.
T'estimo Figuera meva, Figuera nostra
et dec molt i no sé com ho pagaré,
potser aquesta poesia és una mostra
de que ni a tú ni a ella mai oblidaré.
(Anònim)
|
|
