|
|
|
Marc Cartes és Salvador Borés a Laberint d’ombres’ (TV3),un personatge que ara ofereix una personalitat totalment
diferent de l’odiosa i malèvola imatge
d’abans. Amb tot, queda la incògnita
sobre si aquest canvi és real o no.
M.F. Salvador Borés ha canviat?
M.C. Això sembla, tot i que no se
sap com acabarà, però de moment ho sembla.
M.F. De moment?
M.C. Ja ho veurem, però de moment,sí.
M.F. Després d’interpretar durant un any i mig el personatge més odiat de TV3, tenia ganes de canviar de registre?
M.C. A mi m’era igual, la veritat és que m’ho passo molt bé fent de dolent. Però jo no sé si el personatge ha canviat o no. El
canvi de Salvador Borés pot ser una estratègia... o potser ha canviat de debò.
M.F. S’ha creat una ambigüitat en el personatge...
M.C. Exacte. I aquesta ambigüitat també és divertida d’interpretar.
M.F. Per què li agrada més interpretar un personatge dolent?
M.C. És més divertit perquè normalment està més allunyat d’un mateix i llavors fas coses molt estranyes, coses que tu no faries mai.
M.F. Li ha costat fer aquest canvi?
M.C. És un canvi ambigu i això vol dir que el personatge antic també té un paper important.
M’era més difícil al principi quan tenia escenes de violència extrema. Llavors em cansava molt. Ara és més relaxat.
M.F. Què li diu la gent pel carrer?
M.C. “Oh! que bo t’has tornat, ara fas massa pena!”. La gent no està mai contenta!
M.F. ¿L’ambigüitat durarà fins al final?
M.C. Potser algun dia es descobreix què passa exactament pel cap de Salvador Borés.
M.F. I què li passa pel cap?
M.C. No ho sé. És complicat.
M.F. Com és Salvador Borés?
M.C. És una persona molt extrema. No crec que ningú conegui una persona com el
Salvador. La gràcia d’aquestes
produccions és que l’espectador veu els personatges com a irreals, tot i que puguin existir. El públic s’enganxa perquè
li interessa la història, que no
passa a la vida real.
M.F. ¿Ha pogut modelar el personatge?
M.C. És una feina que no és només de l’actor. És tot l’equip qui crea Salvador Borés. Quan el personatge fa cara d’assassí
no és només l’actor que interpreta,sinó que hi ha una música que intensifica l’expressió,
una llum que la fa més potent, un text, un realitzador que diu on van les càmeres... El resultat final és de tot l’equip.
M.F. TVC ha apostat per obrir la producció de ficció cap a altres camps, com amb ‘Plats bruts’ i ‘Crims’. Què n’opina?
M.C. És molt positiu i crec que s’haurien d’arriscar encara més. Haurien de renovar la
gent en tots els sentits, des dels guionistes fins als actors.
M.F. Consulta el fòrum de TVC per conèxier l’opinió del públic?
M.C. No, perquè no tinc Internet, però crec que l’opinió de l’espectador és important. Si el públic s’avorreix amb una història és bo que els guionistes ho sàpiguen, per canviarla i intentar que enganxi més. La
crítica és positiva, tot i que de la mateixa manera que hi ha persones que ens posen en un
pedestal perquè sortim a la televisió, n’hi ha d’altres que pel fet de sortirhi, ens tracten malament.
* entrevista extreta del diari AVUI.
|
|