(
| Dilluns 14 abril 2003 |
|
|
Zanalabedeen Abdullah, de 8 anys d'edat, va ser una de les víctimes dels bombardejos dels EUA en el combat per la conquesta de Mossul el dissabte 12 d'abril. Un nin, un cop més es la imatge d'aquesta cruel guerra que l'aliança nord-americana i britànica, amb el suport del Govern espanyol, inicià el passat 20 de març. Les tropes invasores,  malgrat
les solemnes declaracions de Bush i Blair, i que ha repetit com un lloro
José María Aznar, no han alliberat a la població civil
de la dictadura, ans el contrari l'han lliurat lligada de mans i peus a
la barbàrie que imposen les bandes de saquejadors, davant la indiferència
dels soldats de Washington i Londres. Ni els hospitals s'alliberen dels
assalts.
Amb aquesta actuació queda clar que a Bush ni Blair els importa el més mínim el que li passi als civils iraquians. Encara que el paper més trist de tot aquest assumpte torna a ser per José María Aznar. Els soldats que va enviar Espanya per tasques humanitàries com repartir menjar o aigua als habitants de les ciutats iraquianes s'ha frustrat a causa de la incapacitat dels soldats per fer aquesta feina. Mentre el caos del repartiment de l'ajut humanitari deixa sense atenció als més necessitats, les ONG es desesperen perquè no se'ls autoritza a treballar en la zona. Quan encara tractam de pair el que succeeix a l'Iraq, el secretari d'estat de defensa dels EUA, Donald Rumsfeld, adverteix a Siria que serà el pròxim país amb patir les conseqüències de la maquinària bèl·lica dels Estats Units. L'excusa la mateixa que va servir per atacar l'Iraq i que s'han demostrat falses, però tant els hi fa. Els crits dels milions de persones que sortiren dissabte de nou al carrer per manifestar el seu rebuig contra la conflagració a l'Iraq no impressionen als "amos de la guerra" que ja pensen en nous objectius. Malgrat la sensació de que les mobilitzacions no serveixen per res, el que està clar és que si no fos per les accions pacifistes permanents la cosa podria ser més greu. Això ho saben els que participen les marxes per la pau que sense una direcció partidista concreta saben que han de continuar en el carrer, perquè del contrari qualsevol polític amb temptacions autoritàries faria el que volgués, encara més que ara.
Diverses ONGs recullen donatius destinats a facilitar de forma organitzada ajuda a les víctimes de la invasió de l'Iraq.  .
En aquesta pàgina us oferim algunes d'aquestes organitzacions i
com es pot col·laborar amb elles
Alt comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) La Caixa 2100-3317-17-22001-15580 Unicef Caja Madrid 2038-1098-06-6000777776 Creu Roja Espanyola Banco Popular 0075-00001-89-0600222267 Intermon-Oxfam Caixa Catalunya 2013-0500-16-02113198878. Pujar
El Bagdad ocupat per les tropes dels EUA és en aquests moments una ciutat més perillosa que fa unes setmanes. Les bandes de saquejadors campen a plaer i, a més de robar, calen foc gairebé a cada edifici al qual entren. Els soldats nord-americans, de moment, només es dediquen a observar amb total indiferència.
Centenars de persones s'han acostat avui al tanatori de l'M-30 de Madrid per donar l'últim adéu a José Couso, el càmara de Telecinco mort a Bagdad; a la família i companys de professió de Couso s'han sumat també molts ciutadans que han volgut aprofitar-ho per expressar el seu rebuig a la guerra. La família .  del càmara mort
ha demanat justícia i ha assegurat que no permetrà que es
tracti la seva mort com un dany col·lateral.
Els familiars i companys han estat arribant des de primera hora del matí, de manera que, quan el cotxe fúnebre ha sortit amb direcció al cementiri de L'Almudena, les instal·lacions del tanatori estaven ja desbordades de gent. Quan el seguici fúnebre, encapçalat per dos autocars i una furgoneta plena de corones de flors, ha abandonat el tanatori, centenars de persones li han dedicat una sonada ovació amb aplaudiments acompanyats de crits en contra de la guerra. Pujar
La comunitat xiïta de l'Iraq majoritària a l'Iraq reclamen a les forces dels EUA i del Regne Unit que han invadit el país que l'ocupació no s'allargui gaire i que permetin als iraquians governar-se per si mateix. Els xiites patiren la repressió del règim de Sadam Husein l'any 1990 quan varen ser abandonats pels Estats Units després que s'aixequessin contra Bagdad i donessin suport a les tropes nord-americanes.  Per
aquest motiu, els membres d'aquesta comunitat desconfien de les promeses
de Washington. El líder del principal grup de l'oposició
xiïta iraquià, l'aiatol·là Mohammad Baqer Nakim,
ha demanat avui als iraquians que creïn comitès locals per
posar fi a l'anarquia i els saquejos que van seguir la caiguda del règim
de Saddam Hussein.
"La situació a l'Iraq és perillosa", ha estimat el cap de l'Assemblea Suprema de la Revolució Islàmica a l'Iraq (ASRII), en un comunicat. "Aquests comitès estaran formats per dignataris religiosos, intel·lectuals i responsables tribals. Han d'assumir les responsabilitats de les autoritats locals en diferents regions", ha afegit. Els saquejos i ajustaments de comptes entre comunitats religioses o ètniques es multipliquen a les grans ciutats iraquianes, després del buit de poder creat per l'ensorrament del règim de Saddam Hussein. .
Més de quinze mil persones
es tornaren a manifestar a Palma el dissabte contra la guerra
|
----------------------------------
|
|||||||||||||||||
Els
iraquians miren de recuperar, poc a poc, la normalitat. Les botigues han
tornat a obrir, els forns tornen a funcionar, i desenes de famílies
que van fugir de la ciutat davant la imminència dels bombardejos
nord-americans s'han decidit a tornar a casa seva. Davant la manca d'actuació
de les tropes invasores per acabar amb el caos centenars de civils s'han
ofert a restablir l'ordre.
