història
H I S T Ò R I A

RIUDELLOTS DE LA SELVA ( HISTÒRIA  - SITUACIÓ GEOGRÀFICA )

Història de Riudellots

Riudellots apareix esmentat per primera vegada en un acte de donació que el biste Teuter signà el 24 de novembre del 882, on donava diverses esglésies, entre elles la "Basilicam de Riuo de Luto" a Sta. Maria de Girona i a St.Feliu. Però no és fins als anys 1028-1041, quan s'esmenta per primera vegada "la parròquia de St.Esteve de Riudellots".

Dels Ss. XI-XII hi ha diversos documents de donacions de terres i de testaments, i és en un document de meitat del s.XIII(1242) quan trobem el nom del poble llatinitzat, Rivolutorum. Fins al S.XIII el poble pertanyia a la familia dels Vilademany, i és en aquest moment que passa a pertànyer a la Pia Almoina de la Seu Gironina. A la fi del S.XVII havia passat a ser lloc reial.

Riudellots va haver de canviar d'emplaçament el 1430, per causa de les freqüents inundacions documentades des del 1322, ja que la vila estava situada al bell mig de dues rieres: el Cric i el Riudevilla. El promotor d'aquest canvi fou el clergue Joan Nadal, senyor propietari del nous terrenys on es construí l'actual vila. El clergue en conservà la senyoria directe, obtenint així uns censos anuals. L'origen de l'actual Riudellots està en un negoci urbanitzador del S.XV. En substitució de l'antic temple parroquial es construí una capella dedicada a St.Sebastià, que més tard seria el campanar de la nova església gòtica iniciada el 1500 i acabada el 1565.

Aquestes dades es coneixen gràcies a un document de l'Arxiu parroquial de Riudellots: la Consueta del 1763 escrita per un clergue fill del poble, Joan Calderó, íntim coneixedor dels costums i tradicions de Riudellots. Joan Calderó no només descriu les festes tal i com es feien el 1763, sinó que sovint també n'esplica els seus orígens i l'evolució. Després d'explicar perquè s'introduí la festivitat de St.Gregori del 28 de novembre(advocat contra diluvis i defensor d'aiguats) narra de forma sencilla el canvi d'emplaçament de Riudellots.

És necessari destacar la capella de l'Hostal Nou i el Cançoneret Rovirola per la seva importància cultural i la tradició. La Capella de l'Hostal Nou va ser construïda el 1420 i dedicada al Remei. L'Hostal Nou, situat al peu del camí ral de Barcelona a Girona, es construí gràcies a un mercader de Girona que hi deixà diners en el seu testament. En l'actualitat, l'antic Hostal ha esdevingut una masia més de Riudellots.

El Cançoneret Rovirola(1507) és un recull de cançons dels més antics que es conserven. Es troba a la Biblioteca de Catalunya. Però no queda clar si es tracta de Riudellots de la Selva o de la Creu. Es coneix que al S.XVIII existia una familia Rovirola que podia tenir parents a Riudellots de la Selva, però no es pot assegurar que el cançoner en sigui.

El S.XIX Riudellots sofrí l'impacte de diferents guerres i revolucions:

Durant la Guerra del Francès s'incendià l'arxiu parroquial amb la destrucció de quasi bé tot el material anterior a 1808.

Les guerres entre carlins i liberals va fer que el juliol de 1847 es fortifiquès l'Hostal Nou. Les despeses anaren a càrrec dels municipis de Riudellots, Caldes, Vilobí i Franciac.

La vida política de finals de S.XIX i d'inicis del S.XX es desenvolupà amb tranquil·litat; les alcaldies solien durar poc, la mitjana era d'un a dos anys. Riudellots era un municipi dedicat a l'agricultura, amb grans masies de pagès.

De l'ajuntament republicà sorgit de les eleccions del 12-04-1931, l'alcalde fou Pere Viñoles Reyner, el qual també ocupà el càrrec durant la Guerra Civil. De les eleccions municipals del gener de 1934, guanyaren per poca diferència la Lliga Catalana-Coalició de Dretes(199 vots) enfront Unió Republicana(197 vots).

En l'inici de la Guerra Civil, el 18 de juliol de 1936, l'església sofrí alguns desperfectes.

Però va ser el febrer de 1939 quan succeí un enfrontament destacat en la nostra vila.

Va ser la batalla de l'Hostal Nou. La casa estava ocupada pels "rojos", i el 4 de febrer de 1939 es produí l'entrada dels "nacionals", que consideraven aquest lloc un punt estratègic perquè es podia veure si venien tropes provinents de Caldes o de Girona.

El primer consistori franquista, encapçalat per Pere Rubirola, canvià els noms dels carrers(20-08-1939). El següent alcalde, Joaquim Valls, ha ocupat el mandat més llarg fins aquests moments a l'alcaldia de Riudellots(1940-1960). El 1955 es posà el telèfon a Riudellots i va ser el Sr. Valls qui l'estrenà parlant amb el bisbe i el governador. El successor del Sr. Valls va ser Josep Campeny(1960-1971), qui durant el seu mandat va haver de fer front als desastres de les inundacions de 1962, 1965 i 1970; i veiè la inauguració de l'aeroport(1967) i de l'autopista(1971), iniciant així l'important eix de comunicacions de que disposa el municipi.

Josep Tulsà va se l'últim alcalde d'època franquista(1971-1979), i fou durant la seva alcaldia que Riudellots comença a solucionar els problemes dels aiguats, que el canvi d'emplaçament del S.XV no havia solucionat: primer va ser la construcció dels ponts del Cric i del Riudevilla(1975), però van ser les obres i el pont de l'Onyar(1977) els que van resoldre definitivament el problema de les inundacions.

Riudellots, no massa lluny de Barcelona però prou amagat del règim franquista, va permetre a Can Batlle - una masia del S.XVIII- convertir-se en un espai alternatiu i elitista donant cabuda a manifestacions artístiques d'avantguarda.

El 1970 es constituí la societat Polingesa, que serà la promotora del polígon. Els factors claus perquè s'ubicà a Riudellots va ser les bones comunicacions(autopista, N-II, Renfe, escassa distància de Girona i de la Costa Brava) que en l'actualitat encara han millorat(Eix Transversal, projecte estació TGV); i la necessitat de descongestionar Barcelona amb diversos polígons industrials en diferents llocs de Catalunya.

Per l'abril de 1979 es celebraren les primeres eleccions municipals després de la dictadura franquista, amb la casualitat que són les primeres i úniques eleccions democràtiques amb dues llistes presentades. CiU. obtingué la majoria(463 vots) enfront dels Centristes de Catalunya(170 vots). Josep Micaló i Aliu va ser nombrat alcalde, càrrec que ha ocupat des de 1979 i que en les darreres eleccions(1995) ha estat reelegit. Durant aquesta primera legislatura democràtica es realitzaren importants infraestructures: el camp de fútbol i la guarderia infantil; l'ampliació de les escoles i del cementiri; juntament amb l'exclosió de Riudellots del Pla Comarcal de Girona. No es fins a les eleccions de 1983 que trobem la primera dona formant part del consistori: Mª Engràcia Guixeres.

La construcció del pavelló esportiu(1987) ha ajudat a dinamitzar la vida social i esportiva del poble, pels nombrosos actes culturals que s'hi desenvolupen.

Durant el 1991 es realitzaren diferents obres per tal de fer arribar la xarxa de gas i millorar l'abastament d'aigua potable, juntament amb reformes en el Consistori Municipal i la creació d'una Llar de Jubilats i d'una Biblioteca Municipal. S'ampliaren les inversions de manteniment de camins i d'enjardinament de zones verdes(1992), i en el curs 1994-95 entraren en servei les noves aules de preescolar.

Les Normes Subsidiàries i Complementàries de Planejament de Riudellots varen ser aprovades el 1976, i després de 21 anys s'ha hagut de fer una revisió per a l'adequació a la legislació urbanística actual. La nova normativa s'està a punt d'aprovar(97 o 98?).

 

Situació geogràfica

El terme municipal de Riudellots de la Selva, de reduïda extensió(13,38 Km2), es troba a la conca mitjana de l'Onya. Situat al sector nord de la comarca de la Selva, limita amb Vilobí d'Onyar(W), amb Caldes de Malavella(S) i amb el municipis gironins de campllong i St.Andreu Salou(N). Riudellots és característic per ser un poble entre rius, destacant l'Onyar que dins el municipi rep diferents afluents: el Cric i el Riudevilla. La zona de regadiu ocupa el sector més oriental aprofitant l'aigua del riu per les hortalisses, el farratge i els fruiters. De secà es conreen cereals, blat de moro i farratge. Alhora la importància de la cria de bestiar(boví i porcií) i l'avicultura ha ajudat ha desenvolupar una important tecnologia en les masies destacant Can Rubirola, Can Gener i Can Tubert.

En l'actualitat Riudellts gaudeix d'excel·lents vies de comunicacions: la N-II, la carretera de Cassà que enllaça amb la Costa Brava, l'autopista de Barcelona a la Jonquera, l'aeroport, l'eix transversal; i en un futur, problablement l'estació del TGV.

L'ocupació tradicional del poble ha estat l'agricultura, però les bones comunicacions actuals ha fet desenvolupar un important polígon industrial. Alhora, la proximitat amb Girona ha donat com a resultat el creixement del poble i la construcció de noves urbanitzacions, convertint Riudellots en una ciutat-dormitori. En l'últim quinqueni s'ha donat el creixement més espectacular de població, passant de 1308 habitants el 1991, a 1465 habitants el 1996. Tot i el progressiu envelliment de la població catalana, a Riudellots es supera la taxa de població joves(21,6) respecte a la mitja de Catalunya(17,8). Riudellots és un municipi amb un creixement continu de població, especialment per la migració de moltes parelles joves i per la tendència de la població per buscar qualitat de vida fora dels grans centres urbans. En la nombrosa població disseminada hi ha els veïnats de la Torre Ponça, l'Hostal Nou, Can Calderó, l'Estació, Can Buixó, el Regàs, la Pequenya, i les urbanitzacions Can Jordi i el Mas Joals.


 

Web - Riudellots de la Selva