Gestio i Serveis Funeraris

   Fer testament és la decisió més encertada que pot
   prendre, ja que és el document que garanteix que els
   seus béns passin a qui vostè vulgui i que facilitarà als
   hereus qualsevol gestió en el futur.
   A més, pot canviar-lo sempre que ho desitgi i no
         suposa cap gran  despesa (6.000   pessetes aproximadament).
 
 

COM FER TESTAMENT I EL POC QUE COSTA:

                 Tipus de testament. Que cal per fer-lo?:
                     A més d'algunes formes molt poc utilitzades (testament militar, marítim i notarial tancat), es poden fer dos tipus de testament: notarial obert i hològraf.

                    El testament obert notarial:
                    És gairebé l'únic testament que es fa avui dia, pels seus enormes avantatges enfront dels altres  testaments. Un advocat o el notari informa i assessora al testador sobre les diverses formes en   què pot disposar dels seus béns i sobre com aconseguir el que desitja. Com que les possibilitats que ofereix el Dret són moltes, el professional l'aconsellarà sobre com aconseguir-les i podrà informar-lo també de les conseqüències fiscals, sempre amb la més estricta confidencialitat.
                    La intervenció del professional (advocat o notari), com a expert que redacta el testament, garanteix que es compleixin totes les formalitats legals, que el contingut del testament s’ajusti al Dret i, especialment, que es respectin les legítimes a què es fa referència més endavant. A més, el notari s’encarrega de conservar el testament (ja que l’original queda en el seu poder i el document lliurat al testador n’és tan sols una còpia) i s’aconsegueix, mitjançant el registre general d’últimes voluntats, que se sàpiga quin va ser el darrer testament en el moment de la mort del testador, alhora que es manté durant tota la vida d’aquest la més absoluta garantia de secret i confidencialitat pel que fa a l’existència del testament i al seu contingut.
                    Què cal fer: només cal acudir a un professional i explicar com es vol deixar el patrimoni; segons la complexitat del testament,  l’advocat o el notari li demanarà escriptures dels béns o més informació. A partir d’aquestes dades, es redactarà el testament  per escrit i es procedirà a atorgar-lo davant notari sense que, actualment, s’exigeixi la intervenció d’altres persones, ja que avui dia no cal que hi hagi testimonis presents, excepte en casos determinats.

                   El testament holograf
                   El testament hològraf és un testament que fa el testador per si mateix, escrivint-lo de pròpia mà i indicant-hi l'any, el mes i  el dia en què el redacta. Si algun d'aquests requisits no es compleix, el testament es considera nul.

                 Qui son els hereus forçosos en el Dret Civil Comú i quant s'els ha de deixar?
                   El testador no sempre és lliure de deixar els seus béns tal com desitja. Hi ha l'obligació legal de deixar unes quantitats als  denominats hereus forçosos (aquestes obligacions són diferents a Aragó, Balears, Navarra, part de Vizcaya i a la vall d'Ayala, a Álava).
                    Els fills i els descendents: dos terços de l'herència: un terç de l'herència s'ha de deixar als fills per parts iguals, i un altre terç  (denominat millora), als fills i els néts, però aquest terç es pot distribuir lliurement entre ells o deixar-lo a només un  descendent.
                     Pares i ascendents: si no es tenen fills ni descendents, s'ha de deixar un terç de l'herència als ascendents que sobrevisquin si concorren amb el vidu, i la meitat de l'herència en cas contrari.
                     Vidu o vídua: si el testador té fills o descendents, ha de deixar-li un terç de l'herència en usdefruit. Si concorre només amb  ascendents, té dret a l'usdefruit de la meitat de l'herència. Si no hi ha descendents ni ascendents, té dret a l'usdefruit de dos terços de l'herència.
                      Això és totalment obligatori per al testador. Només es pot privar a aquestes persones dels seus drets en casos de desheretament, regulats pel Codi Civil i molt poc freqüents a la pràctica. Però fora d'aquests casos límit, l'herència es pot deixar com es vulgui.

                      Especialitats del Dret Civil Català
                      Ordre de successió sense testament: igual que el règim general, amb la particularitat que el cònjuge hereta abans que els pares i ascendents, i que quan concorre amb descendents té dret a l’usdefruit de tota l’herència. En darrera instància, hereta la Generalitat de Catalunya.
                      Formes de fer testament: sempre s’ha d’instituir hereu. S’admeten formes de successió contractual.
                      Hereus forçosos: només hi ha l’obligació de deixar als fills per parts iguals una quarta part de l’herència.

                      Com deixar l'herencia?
                      Quan es vol deixar quelcom concret o una quantitat de diners a una persona, se’n farà un llegat. Però si l’herència es vol distribuir entre diverses persones, se’ls nomenarà hereus. A ells els corresponen tots els béns que no s’hagin llegat, així com l’obligació de pagar els deutes que hagi deixat el testador. El testador pot indicar quina part correspon a cadascun d’ells i quins béns que els pertoca.
                     En el cas que hi hagi fills menors o que es prevegin dificultats en la partició, convé nomenar un comptador-partidor, que és  una persona que pot fer els lots de béns concrets en la partició. Cal també indicar que aquesta persona actuï només quan hi hagi fills menors o els hereus no es posin d’acord. També pot designar-se un tutor per als fills menors o incapaços si falten ambdós pares.
                      En funció de les necessitats (edat dels fills, voluntat que no es venguin determinats béns durant un temps o que passin a altres persones en defecte dels nomenats o després de la mort d’aquests, etc.), les disposicions testamentàries són molt variades, i un professional és la persona que millor podrà explicar-li totes les possibilitats i aconsellar-lo segons les circumstàncies particulars.
                      El testament és sempre revocable, és a dir, que sempre pot canviar-se, i no són vàlids els pactes sobre l’herència, ni  l’obligació de no canviar-lo.
                      El testament també és individual (excepte en algunes regions), de manera que cadascú fa el seu i pot canviar-lo lliurement, tot i que el marit i la muller solen fer-lo alhora.

                      El testament més frecuent
                      El cas més típic és el d’un matrimoni amb fills que va a fer testament. A diferència del que diu la llei, la gent normalment desitja que el vidu o la vídua es quedi amb el major nombre de drets possible i, en particular, que pugui seguir gaudint de  la casa o dels béns mentre visqui, i que després passi als seus fills per parts iguals.
                      Però, al contrari del que creu la gent, no és possible fer testament “de l’un per l’altre”. La llei dóna als fills un drets que impedeixen que el vidu ho pugui heretar tot. El que se sol fer per protegir el vidu és un testament amb la clàusula  denominada “socini”: als fills se’ls institueix hereus per parts iguals, però deixant l’usdefruit de tot al vidu. És a dir, que mentre aquest visqui pot fer ús dels béns i obtenir els rendiments de tot (viure a la casa, llogar-la, rebre dividends de les accions) com si en fos el propietari, però no pot vendre res sense el consentiment dels fills.
                     Per evitar que els fills demanin que se’ls entregui l’herència sense l’usdefruit, s’estableix que la seva part quedi reduïda a la llegítima estricta, de forma que a la pràctica s’aconsegueix que els fills respectin gairebé sempre aquest usdefruit. Aquest tipus de testament protegeix el vidu molt més del que ho fa la llei si no s’ha fet testament. Cal tenir en compte que, si no se’n fa i, per exemple, gairebé tot el patrimoni consisteix només en la casa en què resideix el vidu, aquest podria veure’s  obligat a abandonar la casa, perquè una part pertany als fills.

                    Quant costa fer testament
                    Independentment del valor dels béns del testador, el testament costa només 6.200 pessetes, en concepte d’honoraris notarials.
                    Si és més llarg del normal, el preu pot ser lleugerament superior (gairebé mai més de 10.000 pessetes). Recordem que cada  persona fa el seu propi testament, i que pot canviar-lo quan ho desitgi. El marit i la muller no poden fer un sol testament junts.
 

                                 QUE PASSA SI NO ES FA TESTAMENT?:
                     Aqui van els béns si no hi ha testament?
                     El primer problema que es planteja si algú mor sense haver fet testament és què passa amb la seva herència. A diferència del que algunes persones creuen, ni es perd l’herència ni se la queda l’Estat, sinó que la llei indica a qui va a parar l’herència i estableix un repartiment que no sol ser el que la majoria de la gent vol quan fa testament; a més, s’han de fer més papers i té més despeses. Aquestes són les qüestions que s’examinen als punts següents. Si una persona mor sense testament, els seus béns van a parar a (la legislació corresponent és diferent en el cas de Catalunya, Balears, Navarra i Vizcaya):
                      Si té fills: l’herència es divideix entre tots els fills per parts iguals. Si algun dels fills ha mort abans:
- Si aquest fill tenia també fills, a aquests els correspon per parts iguals la part que li    tocava al pare o a la mare.
- Si el fill que ha mort no tenia fills, l’herència es divideix només entre els fills que estan vius en el moment de la mort del pare.
                      Si el difunt estava casat: a la seva dona li correspon només l’usdefruit d’un terç de l’herència i,  a més, la meitat de tots els béns que tingués el matrimoni, no per herència sinó perquè n’era  propietari en vida.
                       El fet que aquest dret sigui tan limitat és precisament una de les circumstàncies que duen a moltes persones a fer testament i ampliar així el que correspondrà al seu cònjuge.
                       Si no té fills:
     a) Als seus pares, per parts iguals si els dos són vius, o tot a un d’ells si només en viu un. En aquest cas al vidu li correspon  l’usdefruit de la meitat de l’herència.
     b) Si els seus pares no són vius, tot passa al vidu.
     c) Si els seus pares no són vius ni té cònjuge en el moment de morir: als seus germans i als fills d’aquests; si no té germans, als tiets, i si no té germans ni tiets, als cosins germans. Només passarà a l’Estat en el cas que no tingui cap dels parents esmentats.

                      Quins tramits cal fer i quant costen
                      Si no s’ha fet testament, caldrà fer una declaració d’hereus.
                      Si, segons les regles que hem vist, hereten els descendents, els ascendents o el cònjuge, la declaració d’hereus es pot fer  davant el notari del lloc on el difunt tenia el seu darrer domicili. Per a això caldrà aportar una sèrie de documents (DNI del  difunt, certificat de defunció, certificat del Registre d’Actes d’Última Voluntat i llibre de família, com a mínim) i dos testimonis que coneguin la família del difunt però que no siguin parents. Acudeixi a un professional, un advocat o un notari perquè li  indiqui què necessita exactament en aquest cas.
                     Si, segons la llei, els hereus són altres persones, la declaració d’hereus ha de fer-la un jutge, per la qual cosa convé acudir a un  advocat perquè dirigeixi el procediment.
                    Despeses: En el millor dels casos (declaració d’hereus davant notari i successió sense complicacions), les despeses són més del  triple del que costa fer testament.

                    Conclusió: Si no es fa testament, els béns no van a qui normalment es desitja; cal realitzar una sèrie de tràmits i obtenir més   papers i el procés és bastant més car. Per tant, convé fer testament i no deixar-ho per l’últim moment (val unes 6.000 ptes. i pot  canviar-se en qualsevol moment). D’aquesta manera aconseguirà que els seus béns passin a qui vostè vol i facilitarà molt les  coses als hereus el dia de demà. I recordi que encara no se sap de ningú que s’hagi mort per fer testament!
 
 

 Tornar a la pagina principal