COM FER TESTAMENT I EL POC QUE COSTA:
El testament obert notarial:
És gairebé l'únic testament que es fa avui dia, pels
seus enormes avantatges enfront dels altres testaments. Un advocat
o el notari informa i assessora al testador sobre les diverses formes en
què pot disposar dels seus béns i sobre com aconseguir el
que desitja. Com que les possibilitats que ofereix el Dret són moltes,
el professional l'aconsellarà sobre com aconseguir-les i podrà
informar-lo també de les conseqüències fiscals, sempre
amb la més estricta confidencialitat.
La intervenció del professional (advocat o notari), com a expert
que redacta el testament, garanteix que es compleixin totes les formalitats
legals, que el contingut del testament s’ajusti al Dret i, especialment,
que es respectin les legítimes a què es fa referència
més endavant. A més, el notari s’encarrega de conservar el
testament (ja que l’original queda en el seu poder i el document lliurat
al testador n’és tan sols una còpia) i s’aconsegueix, mitjançant
el registre general d’últimes voluntats, que se sàpiga quin
va ser el darrer testament en el moment de la mort del testador, alhora
que es manté durant tota la vida d’aquest la més absoluta
garantia de secret i confidencialitat pel que fa a l’existència
del testament i al seu contingut.
Què cal fer: només cal acudir a un professional i explicar
com es vol deixar el patrimoni; segons la complexitat del testament,
l’advocat o el notari li demanarà escriptures dels béns o
més informació. A partir d’aquestes dades, es redactarà
el testament per escrit i es procedirà a atorgar-lo davant
notari sense que, actualment, s’exigeixi la intervenció d’altres
persones, ja que avui dia no cal que hi hagi testimonis presents, excepte
en casos determinats.
El testament holograf
El testament hològraf és un testament que fa el testador
per si mateix, escrivint-lo de pròpia mà i indicant-hi l'any,
el mes i el dia en què el redacta. Si algun d'aquests requisits
no es compleix, el testament es considera nul.
Qui son els hereus forçosos
en el Dret Civil Comú i quant s'els ha de deixar?
El testador no sempre és lliure de deixar els seus béns tal
com desitja. Hi ha l'obligació legal de deixar unes quantitats als
denominats hereus forçosos (aquestes obligacions són diferents
a Aragó, Balears, Navarra, part de Vizcaya i a la vall d'Ayala,
a Álava).
Els fills i els descendents: dos terços de l'herència: un
terç de l'herència s'ha de deixar als fills per parts iguals,
i un altre terç (denominat millora), als fills i els néts,
però aquest terç es pot distribuir lliurement entre ells
o deixar-lo a només un descendent.
Pares i ascendents: si no es tenen fills ni descendents, s'ha de deixar
un terç de l'herència als ascendents que sobrevisquin si
concorren amb el vidu, i la meitat de l'herència en cas contrari.
Vidu o vídua: si el testador té fills o descendents, ha de
deixar-li un terç de l'herència en usdefruit. Si concorre
només amb ascendents, té dret a l'usdefruit de la meitat
de l'herència. Si no hi ha descendents ni ascendents, té
dret a l'usdefruit de dos terços de l'herència.
Això és totalment obligatori per al testador. Només
es pot privar a aquestes persones dels seus drets en casos de desheretament,
regulats pel Codi Civil i molt poc freqüents a la pràctica.
Però fora d'aquests casos límit, l'herència es pot
deixar com es vulgui.
Especialitats del Dret Civil Català
Ordre de successió sense testament: igual que el règim general,
amb
la particularitat que el cònjuge hereta abans que els pares i ascendents,
i que quan concorre amb descendents té dret a l’usdefruit de tota
l’herència. En darrera instància, hereta la Generalitat de
Catalunya.
Formes de fer testament: sempre s’ha d’instituir hereu. S’admeten formes
de successió contractual.
Hereus forçosos: només hi ha l’obligació de deixar
als fills per parts iguals una quarta part de l’herència.
Com deixar l'herencia?
Quan es vol deixar quelcom concret o una quantitat de diners a una persona,
se’n farà un llegat. Però si l’herència es vol distribuir
entre diverses persones, se’ls nomenarà hereus. A ells els corresponen
tots els béns que no s’hagin llegat, així com l’obligació
de pagar els deutes que hagi deixat el testador. El testador pot indicar
quina part correspon a cadascun d’ells i quins béns que els pertoca.
En el cas que hi hagi fills menors o que es prevegin dificultats en la
partició, convé nomenar un comptador-partidor, que és
una persona que pot fer els lots de béns concrets en la partició.
Cal també indicar que aquesta persona actuï només quan
hi hagi fills menors o els hereus no es posin d’acord. També pot
designar-se un tutor per als fills menors o incapaços si falten
ambdós pares.
En funció de les necessitats (edat dels fills, voluntat que no es
venguin determinats béns durant un temps o que passin a altres persones
en defecte dels nomenats o després de la mort d’aquests, etc.),
les disposicions testamentàries són molt variades, i un professional
és la persona que millor podrà explicar-li totes les possibilitats
i aconsellar-lo segons les circumstàncies particulars.
El testament és sempre revocable, és a dir, que sempre pot
canviar-se, i no són vàlids els pactes sobre l’herència,
ni l’obligació de no canviar-lo.
El testament també és individual (excepte en algunes regions),
de manera que cadascú fa el seu i pot canviar-lo lliurement, tot
i que el marit i la muller solen fer-lo alhora.
El testament més frecuent
El cas més típic és el d’un matrimoni amb fills que
va a fer testament. A diferència del que diu la llei, la gent normalment
desitja que el vidu o la vídua es quedi amb el major nombre de drets
possible i, en particular, que pugui seguir gaudint de la casa o
dels béns mentre visqui, i que després passi als seus fills
per parts iguals.
Però, al contrari del que creu la gent, no és possible fer
testament “de l’un per l’altre”. La llei dóna als fills un drets
que impedeixen que el vidu ho pugui heretar tot. El que se sol fer per
protegir el vidu és un testament amb la clàusula denominada
“socini”: als fills se’ls institueix hereus per parts iguals, però
deixant l’usdefruit de tot al vidu. És a dir, que mentre aquest
visqui pot fer ús dels béns i obtenir els rendiments de tot
(viure a la casa, llogar-la, rebre dividends de les accions) com si en
fos el propietari, però no pot vendre res sense el consentiment
dels fills.
Per evitar que els fills demanin que se’ls entregui l’herència sense
l’usdefruit, s’estableix que la seva part quedi reduïda a la llegítima
estricta, de forma que a la pràctica s’aconsegueix que els fills
respectin gairebé sempre aquest usdefruit. Aquest tipus de testament
protegeix el vidu molt més del que ho fa la llei si no s’ha fet
testament. Cal tenir en compte que, si no se’n fa i, per exemple, gairebé
tot el patrimoni consisteix només en la casa en què resideix
el vidu, aquest podria veure’s obligat a abandonar la casa, perquè
una part pertany als fills.
Quant costa fer testament
Independentment del valor dels béns del testador, el testament costa
només 6.200 pessetes, en concepte d’honoraris notarials.
Si és més llarg del normal, el preu pot ser lleugerament
superior (gairebé mai més de 10.000 pessetes). Recordem que
cada persona fa el seu propi testament, i que pot canviar-lo quan
ho desitgi. El marit i la muller no poden fer un sol testament junts.
QUE PASSA SI NO ES FA TESTAMENT?:
Aqui van els béns si no hi ha testament?
El primer problema que es planteja si algú mor sense haver fet testament
és què passa amb la seva herència. A diferència
del que algunes persones creuen, ni es perd l’herència ni se la
queda l’Estat, sinó que la llei indica a qui va a parar l’herència
i estableix un repartiment que no sol ser el que la majoria de la gent
vol quan fa testament; a més, s’han de fer més papers i té
més despeses. Aquestes són les qüestions que s’examinen
als punts següents. Si una persona mor sense testament, els seus béns
van a parar a (la legislació corresponent és diferent en
el cas de Catalunya, Balears, Navarra i Vizcaya):
Si té fills: l’herència es divideix entre tots els fills
per parts iguals. Si algun dels fills ha mort abans:
- Si aquest fill tenia també fills, a aquests els correspon
per parts iguals la part que li tocava al pare o a la
mare.
- Si el fill que ha mort no tenia fills, l’herència es divideix
només entre els fills que estan vius en el moment de la mort del
pare.
Si el difunt estava casat: a la seva dona li correspon només l’usdefruit
d’un terç de l’herència i, a més, la meitat
de tots els béns que tingués el matrimoni, no per herència
sinó perquè n’era propietari en vida.
El fet que aquest dret sigui tan limitat és precisament una de les
circumstàncies que duen a moltes persones a fer testament i ampliar
així el que correspondrà al seu cònjuge.
Si no té fills:
a) Als seus pares, per parts iguals si els
dos són vius, o tot a un d’ells si només en viu un. En aquest
cas al vidu li correspon l’usdefruit de la meitat de l’herència.
b) Si els seus pares no són vius, tot
passa al vidu.
c) Si els seus pares no són vius ni
té cònjuge en el moment de morir: als seus germans i als
fills d’aquests; si no té germans, als tiets, i si no té
germans ni tiets, als cosins germans. Només passarà a l’Estat
en el cas que no tingui cap dels parents esmentats.
Quins tramits cal fer i quant
costen
Si no s’ha fet testament, caldrà fer una declaració d’hereus.
Si, segons les regles que hem vist, hereten els descendents, els ascendents
o el cònjuge, la declaració d’hereus es pot fer davant
el notari del lloc on el difunt tenia el seu darrer domicili. Per a això
caldrà aportar una sèrie de documents (DNI del difunt,
certificat de defunció, certificat del Registre d’Actes d’Última
Voluntat i llibre de família, com a mínim) i dos testimonis
que coneguin la família del difunt però que no siguin parents.
Acudeixi a un professional, un advocat o un notari perquè li
indiqui què necessita exactament en aquest cas.
Si, segons la llei, els hereus són altres persones, la declaració
d’hereus ha de fer-la un jutge, per la qual cosa convé acudir a
un advocat perquè dirigeixi el procediment.
Despeses: En el millor dels casos (declaració d’hereus davant notari
i successió sense complicacions), les despeses són més
del triple del que costa fer testament.
Conclusió: Si no es fa testament, els béns no van a qui normalment
es desitja; cal realitzar una sèrie de tràmits i obtenir
més papers i el procés és bastant més
car. Per tant, convé fer testament i no deixar-ho per l’últim
moment (val unes 6.000 ptes. i pot canviar-se en qualsevol moment).
D’aquesta manera aconseguirà que els seus béns passin a qui
vostè vol i facilitarà molt les coses als hereus el
dia de demà. I recordi que encara no se sap de ningú que
s’hagi mort per fer testament!