Història medieval del castell de Tàrbena

 
Història medieval de Tàrbena. | Les alqueries musulmanes de Tàrbena. | Toponimia arabiga a Tàrbena. | Història medieval del castell de Tàrbena | Albocor/ Bakrum/.| La carta de poblament medieval, atorgada per Pere el Gran en el 1280.| En Bernat de Sarrià. | El comtat de Dénia- ducat de Gandia.| Gerau Bou compra i vincula les baronies de Callosa i Tàrbena.| Àlbum de fotos | Biografies | Enllaços
 
Història medieval del castell de Tàrbena
 
 
imagen
Hins Tarbana/Castrum Tarbana; es nostre castell durant el regnat del rei Jaume I, el Conqueridor.
J. A. Pont Sifre.




Al-Azraq.

S’organització territorial àrab estava centrada en ses ciutats (madina), de la qual depenia un territori, que a la vegada estava dividida amb districtes fiscals anomenats, iqlim (terres conreades), i juz, (zona de pasturatge).
Aquestos districtes contaven amb castells (usuns), cada castell (hisn) hi contava amb es seu propi terme castral, des qual depenien un cert nombre de alqueries (qura).
Durant es període de conquesta cristiana, es cap des districte al qual pertanyia Tàrbena era Abu ‘Abd Alláh Muhammad ibn Hudhayl, més conegut amb es sobrenom d’al-Azraq (el Blau). Aquet personatge, que en realitat sembla que només era un funcionari encarregat de recaptar es impostos d’una vuitena de castells, al adonar-se de sa proximitat de ses tropes cristianes, en es setge de Xàtiva, va optar per oferir-se com a vassall al rei Jaume I en un acte d’homenatge. En aquet acte d’homenatge*1, que alguns cronistes anomenen “pacte de la Jovada”, s’àrab al-Azraq amés de reconeixer's vassall del infant Alfons d’Aragó, fill primogènit i hereu del rei, es va convertir amb tributari d’ell; fent-li donació, al infant Alfons, des castells de Pop (Benigembla i Parcent) i Tàrbena, mentre que al-Azraq conservà, com a feu, es castells d’Alcalà i Perputxent (l’Orxa), i retenia per un període de tres anys, amb el dret
de sa meitat de sa renda, que tenia que compartir amb l’infant, es castells de Margarida, Xuroles, Castells i Gallinera, passat aquestos tres anys, aquestos quatre castells passarien a l’infant Alfons, amés des castells que durant aquet període de temps poguera guanyar.
Abans de que finirà el període de gràcia de tres anys al-Azraq es va rebel·lar, just en es moment en que tenia que lliurar es castells de Margarida, Xeroles, Castells i Gallinera, i convertí sa seva actuació amb una espècie de contracroada que comença en el 1248 ses hostilitats s’allargaren, entre èpoques de treva i de guerrilles, fins el 1258 en que ses tropes del rei prengueren es castell de Benicadell i desprès assetjaren es castell d’Alcalà, aleshores al-Azraq es va rendir, lliurant-li al rei dotze castells.

Muhammad ’Amr ibn Ishäq.

Com ja em dit més amunt es castell de Tàrbena, juntament amb es de Pop passà en el 1244 a ser senyoria del infant Alfons d’Aragó, sembla que van mantenir es seus alcaids mudèjars, que serien aliats d’al-Azraq, cosa que confirmaria sa seva participació amb sa rebel·lió de 1248-58. Però Robert I. Burn*2 ens diu que desde es primers mesos de 1257, es porter major Bonanat de Gia hi feia d’administrador i arrendador fiscal, des terme de Tàrbena, com a premi el rei li va fer donació a 2 de maig de 1258 d’uns molins a s’alqueria d’Algar*3, del terme de Tàrbena. A partir de l’abril del mateix any un successor d’ell, anomenat Mataró, dugué es afers del castell; així el 4 d’abril de 1259*4 el rei ordena a Mataró que no molestarà a Muhammad, alcaid de Tàrbena, en ses seves heretats que tenia per cessió reial; amés a 8 d’abril des mateix any, el rei ordenà*5 as porter major que li lliure a Muhammad ses alqueries de Albeni (Binyent) i Alenz (Llenes, totes dues actualment en terme de Benissa), des terme de Calp.
Per lo que sembla es castell de Tàrbena va ser atorgat a Muhammad ‘Amr ibn Ishäq, (Emnebenezach, en es documents), per la corona abans del mes d’abril de1259, data del primer document que ens parla d’ell. Amb data del 17 de juny de 1264*6 hi ha una “carta sarraïna” feta a Muhammad per sa qual es dividien ses seves possessions amb dues alcaidies, una en sa que s’alcaid era ell mateix que comprenia a més des castell i vila de Tàrbena ses alqueries d’Algar i Callosa, mentre que es seu nebot Bocor ostentà s’alcaldia de Binyent i Llenes, més allunyades des castell: en aquet document també hi ha una carta de protecció del Muhammad. A 5 de novembre 1264*7 la corona li va reconfirmar sa comanda des castell incloent totes ses alqueries, termes i pertinences; tenint que compartir amb la corona ses rendes des castell, una volta deduït sa quantitat que corresponia per sa custodia. En aquet mateix document hi consta sa donació feta per la corona de s’alqueria d’Ayot (Aialt), des terme de Castells, amés d’una carta de protecció per a Muhammad, per sa qual quedava absolt de totes es processos que la corona poguera tenir contra ell. Muhammad ‘Amr ibn Ishäq es va mantenir en ses seves possessions, que en algun moment va ampliar amb es castell de Xaló i ses seves alqueries, fins que va participar en sa revolta murciana, cosa que li va valdré amés de sa pèrdua de ses seves pertinences, s’expulsió del regne de València*8.

Na Berenguela Alfons de Molina.

El rei Jaume I va fer donació, a sa seva concubina, na Berenguela Alfons de Molina*9, en franc i llibre alou des castells de Tàrbena i Xaló, amb ses seves alqueries i termes tornats per s’alcaid Muhammad i es seu nebot Bocor quant se’n anaren des regne de València. Es castells podria heretar-los es fill, que tingueren es dos, però si no hi havia descendència tornarien a la corona. Aquesta donació va ser confirmada per el infant Pere dues vegades una el 1268*10 i l’altra dos anys desprès. També i hi es troben dos donacions monetàries assignades a Berenguela una de 30.000*11 moràvits i s’altra de 10.000. Na Berenguela Alfons va finar a Narbona el 20 de juny de 1272, sense deixar descendència masculina, aleshores es castell de Tàrbena torna a la corona.

Na Sibila de Saga.

S’1 de gener de 1274, Jaume I, feu donació a sa seva nova concubina, na Sibila de Saga*12, des castell i vila de Tàrbena, amb ses fortaleses, alqueries, honors, termes, et.. Al mes de març hi ha una definició de contes a Bernat de Cascails*13, alcaid de Tàrbena sobre s’administració des rèdits reials. Aquesta donació va ser confirmada per l’infant Pere en el 1274 i el 1275*14.

S’aljama mudèjar de Tàrbena.

Com al-Azraq va lliurar es vuit castells de forma pacifica, el rei va permetre que es mantingueren ses seves aljames mudèjars. Durant es quatre anys que es castell de Tàrbena fou senyoriu del infant Alfons d’Aragó, sembla que va mantenir es seu alcaid mudèjar, que va secundar sa revolta de 1248. Sa revolta es va estendre durant 10 anys, fins el 1258, amb que Tàrbena, sembla que, es va sometre a la corona en el 1257, donat que amb aquesta data es porter major del rei Bonanat de Gia va exercir de batlle. Aquesta circumstancia fou sa que va permetre que es mudèjar Muhammad ‘Amr ibn Ishäq fora anomenat alcaid des castell. Amés durant aquet període s’aljama de Tàrbena fou protegida per el rei, ja que el 5 d’abril de 1259, Jaume va ordenar as veguer de Barcelona, Pere Castellterçol*15, de que posarà en llibertat a un sarraí natural de Tàrbena de nom Açem, que fou raptat en la mar. Onze anys durà el Muhammad com alcaid, fins que es va veure involucrat en ses revoltes murcianes, hi ha que entendre que es mudèjars valencians no es sentien diferents des altres musulmans, ja foren murcians o granadins.
Com a represàlia el rei expulsa del reialme a Muhammad i a més de tota sa seva família i descendents, però segueix mantenint sa seva aljama,
_______________________________

Notes:


*1- A.C.A, pergamí, nº- 917(16 d’abril de 1244), en hi ha un altre document en es mateix arxiu, datat en el 1245 i escrit amb àrab. Es document de 1244, esta escrit amb castellà per es fet que l’infant Alfons era fill de Leonor de Castella, primera esposa del rei Jaume I. Es document diu: - “ Conoscuda cosa sea a quantos son et seran como yo Habuabdele Yuan Fudayl Alguacil et senor dalcala me fago uuestro vasallo de uos senor don Alfonso primero fijo del rey daragon. et douos ocho Castielos el uno dizen. Pop. et otro Tarbana, et Margarita. Churolas. Castiel. Alcala. Gallinera, et Borbuchen...” en quant a sa
es més el 14 de juny de 1273 nomena a Muhammad ibn Halayr*16 alcaid o cadí de ses aljames de Cocentaina,
Planes, Alcalà (de la Jovada), Gallinera, Penàguila, Guadalest, Confrides, Polop i Tàrbena. Però amb data de 6 de setembre*17 des mateix any hi trobem un guiatge i protecció per a tots es habitants des castell de Tàrbena i es seus bens. No hi hagueren d’anar-se’n tots i sembla que van vindré mudèjars nous, així hi trobem una donació a Talba Abencidrey*18 d’un rafal anomenat Cata situat a la Vall de Xaló, terme de Tàrbena. Amb que no és fins desprès de sa donació des castell i vall de Tàrbena a na Sibila de Saga en que trobem un alcaid cristià*19, i aquet es Bernat de Cascails, cavaller de Berga. No obstant a pesar de sa permanència d’alguna mena de força cristiana, es mudèjars es van rebel·lar en el 1276, acabdillats per Ibrähïm, alcaid des castell de Serra de Finestrat. Aquesta rebel·lió, que es va estendre molt ràpidament i que va rebre ajuda de Granada i del Marroc, va fer que el rei jaume I emmalaltirà i finara. El va succeir son fill, Pere el Gran, qui al cap d’alguns anys acabà amb sa rebel·lió, amb un gran canvi per as castell i vila de Tàrbena.
donació des castell de Tàrbena: “,... et destos aundichos castielos do auos senor don Alfonso dos castielos luego Pop et Tarbana.

*-2. “l’islam sota els croats” (Robert I. Burns). Eliseu Climent, Editor, València, 1990.

*-3. A.C.A. Registre 9, foli 29.

*-4. A.C.A. Registre 10, foli 109vº.

*-5. A.C.A. Registre 10, foli 109vº. Amb que sa signatura siga sa mateixa que es document anterior, es tracta de dos documents diferents. Sembla que l’escrivent els va posar junts, per es fet que tracten sobre ses pertinences del Muhammad amb que siguin de data diferent.

*-6. A.C.A. Registre 13, foli 188vº:-“ ...prout in carta sarracenis facta ... Mahomet emnebanezach alcadyum de Tarbana fratem alcaydi de Castiello alim defuntcti....”

*-7. A.C.A. Registre 13, foli 236 i 236vº:-“... damus et concedimus vobis alcaydo Mahomat et vestris totum castrum integriter de Tarbena cum alqueriis terminis et pertinetiis suis et cum omnibus iuribus eiusdem...”

*-8. A.C.A. Registre 14, foli 95. (5 de novembre de 1264) per a tornar un dèbit de 6.593 sous se li fa lliurament a Ade de Paterna des castell, vila i vall de Tàrbena, amb ses viles, que abans van pertànyer al alcaid Muhammad.
A.C.A. Registre 35, foli 99. ( 1268, ó, 69). Nota de dues cartes de guiatge atorgades a Muhammad amb altre temps alcaid des castell de Tàrbena, a sa seva família i a sa seva parentela.

*-9. A.C.A. Registre 15, foli 105vº: hi apareix sa llista de pobles que posseïen Muhammad i Bocor:-“ Atrayelo, Benjuagi, Alquellelin (Alcanalí), Muscayra (Mosquera), Rahal Alinhegui, Rahal Abencurbulin, Allybayt (Llíber), Cotar (Cuta, Xaló), Duran, Benixaloni, Arahal, Albayren, Allanz (Llenes), Albignen (Binyent), Axaut, Algar et Santa Ylla (Sentinilla, la Nucia) et Cayllosa.”

*-10. A.C.A. registre 28, foli 23. (10 de març de 1268). L’infant confirma sa donació des castells i viles de Tàrbena i Carrícola.
A.C.A. Registre 37, foli 14. (19 de març de 1270). Aquí sa confirmació es dels castells i viles de Tàrbena, Carrícola, Onda, Moixent Finestrat i ses fortaleses de Serra (Finestrat).

*-11. A.C.A. Registre 16, foli 187. (18 d’agost
de 1269). Se li assignen 30.000 moràvits sobre els rèdits des castells de Tàrbena i Carrícola.
A.C.A. Registre 14, foli 142vº .( 13 de gener de 1271)com a gràcia especial es fa donació a na Berenguela de 10.000 moràvits consignats sobre es rèdits reials de Tàrbena.


*-12. A.C.A. Registre 20, foli 206


*-13. A.C.A. Registre 20, foli 223 i 224.

*-14. A.C.A. Registre 37, foli 80. (25 de gener de 1274).
A.C.A. Registre 20, foli 60. (15 de novembre de 1275). En aquet cas es confirma la possessió des castell de Tàrbena, als que es sumen es de Terrassa, Gurb i Tagamanent

*-15. A.C.A. Registre 10, foli 109. hi ha unaltre document des mateix dia en, A.C.A. Registre 10, foli 108vº, en el que s’ordena a Eiximen d’Alvero , lloctinent de Eixemen de Foces de que obligui a Bartomeu Çelart, de Burriana, per a que torne a s’alcaid de Tàrbena els 350 sous valencians que li havia cobrat per sa venda d’una sarraïna anomenada Faton i son fill Azmet.

*-16. A.C.A. Registre 19, foli 18.

*-17. A.C.A. Registre 19, foli 52.

*-18. A.C.A. Registre 19, foli 69. (6 de setembre de 1273). Poguera ser que aquet rafal fora a s’actual partida de la Cuta de Xaló.

*-19. A.C.A. Registre 20, foli 223 i 224. (18 de març de 1274). Definició de contes de s’alcaid, Bernat de Cascails, relatives a sa administració des rèdits reials de sa vila de Tàrbena. Amb data de 26 de febrer 1275 en, A.C.A. registre 23, foli 60. Hi ha unes notes sobre s’administració de Pere Santa Oliva, com a alcaid de Tàrbena.
Imagen
Restes d'es castell vist desde es carrer de Santa Anna.
Imagen
Panoràmica des castell.