Crítiques
40 días y 40 noches. Dir. Michael Lehmann Les comèdies juvenils solen tenir un nivell cinematogràfic més que dubtós. En un univers plagat d’universitaris famolencs de sexe i dones amb silicona fins a les orelles es fa difícil trobar un personatge tan cremat com el de Matt Sullivan, estereotip d’aquest tipus d’home que es mou a ritme d’orgasmes i poca cosa més.
Precisament en aquest punt és on s’inicien les peripècies sexuals i amoroses del protagonista de 40 días y 40 noches, una comèdia juvenil de contrastada originalitat on el director és capaç de treure un bon entreteniment del no res, o, millor dit, d’un cúmul de tòpics del cinema pensat, creat i consumit majoritàriament per adolescents. Michael Lehmann dirigeix amb alguns llampecs d’originalitat visual una comèdia marcadament sexual on l’amor s’alça amb la victòria enmig d’una lluita de sexes on les dones són feres incontrolables i dominades en un món on els homes són poc més que animals que es mouen pels instints més baixos, convertint-se d’aquesta forma en éssers insegurs, fràgils, infidels i mentiders. Això dóna peu a una sèrie de situacions força còmiques i sexualment divertides que fan passar una estona d’allò més agradable. Josh Hartnett, a qui molts coneixen per protagonitzar pel·lícules de terror com Halloween H20 o Faculty i pel·lícules d’acció com Pearl Harbor, fa a 40 días y 40 noches el salt a la comèdia, un gènere en què es desenvolupa amb força soltura donant a conèixer d’aquesta forma una
faceta, la còmica, que no li fa perdre els seus marcats dots sensuals. La pel·lícula que no pot amagar la seva etiqueta de comèdia juvenil segueix una sèrie de paràmetres típics d’aquest tipus de cinema, musica pop d’all més enganxosa i noies d’aquelles excessivament despampanants que a l’hora de la veritat perden tot el seu poder en mans de la natural i encantadora protagonista.