Crítiques
Atrápame si puedes. Dir. Steven Spielberg Després d’algun temps apartat de la direcció per voluntat pròpia, dedicant-se només a la producció, el rei Midas de Hollywood ha tornat a la primera línia de foc amb tres treballs gens menyspreables que demostren un cop més la mà mestra d’aquest gat vell del setè art.
Si amb els seus dos anteriors treballs, A.I. Inteligencia Artificial i Minority Report el senyor Spielberg queia atrapat per les fantasies futuristes d’una societat força decadent, amb la seva darrera proposta, Atrápame si puedes, es permet la llicència de realitzar una visió molt personalitzada d’aquell somni que tot americà té. Així doncs, el film s’endinsa en les aventures i trapelleries d’un dels falsificadors més joves i famosos dels Estats Units d’Amèrica que gràcies al cine i més en concret al director de E.T. el extraterrestre serà conegut per la resta del món. La història segueix els passos de Frank Abagnale Jr., un jove traumatitzat pel divorci dels seus pares que admirant les tàctiques senyorials del seu progenitor es va donar a la bona vida a base d’enganys i més enganys. Steven Spielberg aprofita això per retrocedir fins els coloristes anys seixanta amb certa nostàlgia i molt bon i subtil sentit de l’humor que deixa entreveure les penúries dramàtiques que va viure aquest singular personatge al qual Spielberg sembla entossudit a exculpar, justificant els actes delictius, i de pas fer d’ell un heroi nacional. Lluny que tot això acabi per ser un problema per la pel·lícula, Spielberg demostra el seu savoire faire impregnant al film d’un ritme admirable.
El més interessant de tot plegat, però, resulta ser la relació que mantenen els personatges protagonistes, excel·lentíssima la tripleta que es crea entre Leonardo DiCaprio, Tom Hanks i Christopher Walken. En definitiva, ens trobem davant un agradable film que es contempla sense grans esforços i que irrita lo just per no semblar simple propaganda electoral.