Crítiques
Black Hawk derribado. Dir. Ridley Scott Els conflictes bèl·lics que han sacsejat el món al llarg de tota la història han estat, cinematogràficament parlant, una font d’inspiració força inesgotable. Els films bèl·lics sempre han estat a l’ordre del dia i pels americans, batalles com les del Vietnam i la Segona Guerra Mundial han donat tant de si, que nomenar pel·lícules que basin el seu argument en algun d’aquests conflictes seria incomptable.
Ara, i quan el patriotisme nord-americà sembla tocat, es treuen de la màniga un gens menyspreable film bèl·lic d’acció a doll on justifiquen amb tota la metralla necessària la presència americana, per descomptat de forma humanitària, en el conflicte de Somàlia ocorregut el 1993. Aquesta nova joguina pirotècnica dels americans ens arriba de la mà de Ridley Scott, un dels directors més actius dels últims anys i a qui devem algunes de les pel·lícules més destacables de la història, Alien, Blade Runner, Thelma & Louise o Gladiator han fet d’aquest un director sempre interessant però a estones inestable que sap molt bé quina és la seva professió i com a tal la realitza de la forma més professional possible. Black Hawk derribado és un nou exemple de la seva professionalitat per relatar les aventures i desventures patriòtiques d’un grapat de soldats americans en terres hostils, un film mancat de guió que dissimulen a base de trets i bombes sense que l’espectador no pugui dir ni piu.
Josh Hartnett, Eric Bana i Ewan McGregor encapçalen un film carregat de tòpics bèl·lics on els actors no tenen personalitat i es limiten a ser dianes enmig d’un foc creuat de fira ambulant de luxe desmesurat i escenes que volen colpir la sensibilitat de l’espectador a base de sangs i cosos plens de punts per l’artilleria, en definitiva, que Ridely Scott demostra un cop més, fins i tot amb excés, que el seu fort són les batalles i l’acció que aquestes proporcionen a nivell cinematogràfic.