Crítiques
El diario de Bridget Jones. Dir. Sharon Maguire Rodar pel·lícules sobre històries aparentment normals sol ser feina dels independents o, com en aquest cas, dels encarregats de les comèdies angleses que tan d’èxit van assolir amb pel·lícules com Cuatro bodas y un funeral o Notthing Hill. Així doncs, sembla que això de la comèdia romàntica té una tirada força exitosa, segurament per aquesta raó El diario de Bridget Jones s’ha acabat realitzant.
Amb un marcat protagonisme femení, la direcció a càrrec de Sharon Maguire i la protagonista, una excel·lent Renée Zellweger, aquesta comèdia pretén atreure a partir de la identificació les dones que van a veure la pel·lícula. No crec, però, que totes les dones visquin obsessionades com Bridget a trobar l’home de la seva vida, ni que les peripècies que viu aquesta solterona de més de trenta anys, plena de manies i alguns quilets de més siguin possible. Així doncs, i com només pot passar a les pel·lícules, de la rutina diària d’una dona d’allò més normal, a El diario de Bridget Jones en fan un conjunt de situacions agafades amb força sentit de l’humor i defugint, en tot moment, el punt dramàtic que en pugui sorgir. Per suposat, gran part de la trama de El diario de Bridget Jones gira entorn als problemes sentimentals de Bridget amb els homes, dos en concret, que interpreten amb força correcció Colin Firth i l’encartronat però al mateix temps, per aquest paper, necessari, Hugh Grant.
Els dos faran de l’avorrida vida de Bridget una autèntica muntanya russa. Renée Zellweger fa possible amb naturalitat i molta gràcia que aquesta solterona anomenada Bridget Jones sigui entranyable i apassionant, en difinitives que es fa estimar. El diario de Bridget Jones és d’allò més previsible, però, no per això deixa de ser divertida i fresca.