Crítiques
Cuando éramos soldados. Dir. Randall Wallace Veient la majoria de pel·lícules nord-americanes que giren entorn de la malaguanyada guerra del Vietnam i si no fos per que la història diu el contrari, juraria que els americans la van guanyar, o com a mínim van guanyar la majoria de batalles.
Cuando éramos soldados és, doncs, una nova mostra del mateix de sempre, cinema pro-americà cent per cent, on l’orgull patriòtic intenta justificar el que és injustificable i on els protagonistes són herois i màrtirs a parts iguals, mentre l’enemic es limita a ser un vulgar dolent de qualsevol pel·liculeta de diumenge a la tarda, tot això amanit per aquells actes que es realitzen sota l’atenta mirada d’una onejant, quasi sempre a càmera lenta, bandera nord-americana que con si d’un déu tot poderós es tractés protegeix els seus de l’atac dels enemics. Randall Wallace, responsable dels guions de Braveheart i Pearl Harbor, amb això ja està quasi tot dit, comanda la realització d’aquest vitamínic film patriòtic que engrandeix l’aspecte dels americans com qualsevol màrtir religiós. El protagonisme absolut d’un acte tan heroic recau sobre l’americanat actor d’origen australià Mel Gibson que fa del seu paper la imatge que tots els enorgullits americans volen veure, la del coronel Harold G. Moore un home “hecho y derecho” que mentre els seus homes estan estirats a terra esquivant les bales ell està dret i sense vacil·lar disparant la munició justa perquè cada bala que surt del seu canó mati un enemic d’Amèrica.
Amb pel·lícules bèl·liques tan mítiques com La colina de la hamburguesa, Apocalypse now, La chaqueta metálica, Salvar al soldado Ryan o Platoon per esmentar-ne algunes es fa innecessari un film com Cuando éramos soldados que només serveix de propaganda patriòtica cap a un país, EUA, que es creu amenaçat a cada cantonada, d’aquí l’existència del Coronel Harold G. Moore.