|
Darkness és una típica història de casa encantada
en què, per descomptat, es troben alguns dels tòpics més
típics del gènere i de tot aquest tipus de pel·lícules
que giren entorn d’aquest tema. La presentació dels personatges,
massa llarga i lenta, ve acompanyada de petites dosis de previsibles sobresalts
que ens preparen pels posteriors successos que marcaran definitivament la
vida dels protagonistes. I és precisament l’evolució
d’alguns d’aquests personatges, que reaccionen de forma molt poc
creïble, la que fa perdre l’interès per l’obra transformant-la
en un treball insípid i intranscendent, tot això s’intenta
emmascarar a base de sorpreses en el guió i contínues aparicions
d’inquietants espectres que com a mínim serveixen per despertar
l’espectador més dormilega. El film a estones, molt poques,
inquietant, abusa dels trucs de muntatge i de so, essent en els moments
en què Balagueró mou, de forma tremolosa, la càmera
com un poses que no sap ben be què fer per cridar la nostra atenció,
des del meu punt de vista una pel·lícula com aquesta hauria
d’haver tingut una realització més clàssica que
de ben segur li hauria donat un aire molt més atractiu i diferent. |
|
Jaume
Balagueró, aquell director que tant prometia amb Els sense
nom, i que va sucumbir a la comercialitat més vulgar rodant
OT La película, cau en la desgràcia d’una productora,
la Fantastic Factory, a qui només sembla preocupada per
la comercialitat a qualsevol preu, sense importar ni el més mínim
un bon guió.
|
|
