Crítiques
Desde el infierno. Dir. Albert i Allen Hughes El cinema sempre ha utilitzat la literatura com a recurs consistent en la manca d’idees que semblen patir la majoria de guionistes. Els últims anys, però, també hem vist l’adaptació de populars personatges de còmics per la gran pantalla. El cuervo, Spawn o Ghost World en són un petit exemple.
Un dels darrers èxits extrets directament de les vinyetes creades per Alan Moore és l’inquietant i sorprenent From Hell, una nova i fins a cert punt original revisió del mite de Jack el destripador que ha agafat vida pel cinema de la mà dels germans Albert i Allen Hughes, desconeguts per molts si no fos pel film de terror Menace II Society, i que aquí s’enfronten amb una certa soltura a una adaptació complicada de les que n’han sabut mantenir amb bastanta fidelitat els ambients creats per Alan Moore i alguns detalls d’estètica angoixant que fa mantenir l’interès per gran part del film. Amb una aposta interpretativa força comercial, la presència en els papers principals de Johnny Depp i Heather Graham en són un clar exemple, i un guió plagat d’escenes estèticament truculentes. Els germans Hughes es veuen absorbits per una història que decau cap a la mitat després d’un excel·lent inici i un final gens menyspreable, Depp i Graham sobre surten i no precisament per les seves interpretacions en uns decorats en què hi semblen ficats en calçador, deslluint un pèl l’atractiu general que desperta tot el film.
La banda sonora, a càrrec d’un excel·lentíssisim Trevor Jones, arrodoneix i embruta, com cal, l’ambient que plana en tot moment pels carrers de Londres, on Jack, el mític Jack el destripador fa de les seves. Sigui com sigui, Desde el infierno no passarà a la història com una gran pel·lícula, ni molt menys com una de les millors adaptacions cinematogràfiques d’un còmic, però tampoc és per cremar-la.