Crítiques
Gangs of New York. Dir. Martin Scorsese
Realitzador d’alguns dels clàssics contemporanis més recordats i aclamats per la crítica, Martin Scorsese ha combinat en la seva dilatada carrera obres mestres com Malas calles, Taxi Driver, Toro salvaje o Uno de los nuestros amb d’altres fracassos més sonats com Kundun o New York, New York.
El que està clar és que el director de Al límite, tot i no realitzar films cent per cent brillants, sí que aconsegueix que tots els seus treballs siguin, com a mínim, aconsellables i en la seva gran majoria imprescindibles. Gangs of New York és un film èpic que mostra les lluites ètniques, de classes i ideologies, que a principis del segle vint van establir les bases de la ciutat de Nova York i fins a cert punt dels Estats Units. El film d’Scorsese és, per una banda, un film que denuncia les actituds que en aquella època generaven grans injustícies cap als immigrants, que amb la seva feina i lluita, van tirar endavant el país, i que encara avui en dia segueixen vigents a la societat americana, i, per l’altra, un acte de venjança, amor i gelosies d’allò més vulgars i típic vist mil i una vegades en el cinema. Així doncs, la pel·lícula es mou en dos fronts força diferenciats i irregulars al mateix temps que desllueixen l’excel·lent treball realitzat per l’equip de decorats, vestuari i fotografia. El film no està forjat sobre una base sòlida i els primers a notar-ho són els personatges protagonistes, que a excepció de Daniel Day-Lewis, com a Bill el Carnicer, la resta són buits de contingut, animals mal dibuixats que només es mouen per instints bàsics, essent Leonardo DiCaprio i Cameron Diaz els més mal parats de tot plegat.
Fins i tot les escenes d’extrema violència estan mancades de qualsevol impacte emocional, per alguna cosa deu ser. Tot i així, estic convençut que si no hagués estat per la mà ferma d’Scorsese el projecte hauria estat molt més infumable.