Crítiques
Hable con ella. Dir. Pedro Almodóvar Pedro Almodóvar, un dels directors espanyols més internacionals del moment, ha tornat a escena fidel al seu particular i característic estil de realitzar pel·lícules. Sense que l’Oscar aconseguit amb el seu anterior treball, Todo sobre mi madre, l’així influït i disposat a continuar desglossant complexitats sentimentals sense que això sembli tenir fi.
El director manxec s’ha enfrontat a un treball on per primer cop els homes tenen molt més protagonisme que les dones, això sí, sense oblidar que aquestes, encara que amb petit papers, continuen sent part important del fil argumental i punt de referència indiscutible per comprendre la reacció dels dos homes protagonistes d’avant l’amor i l’amistat. Javier Cámara, un d’aquells actors a tenir cada dia més en compte, i Darío Grandinetti, el millor del film i una autèntica troballa, són els dos personatges que s’endinsen en un laberint de sentiments difícils d’explicar on Almodóvar desplega tot el seu particular món, plagat d’escenes coloristes, música que fa posar els pèls de punta i un seguit de personatges que col·laboren a fer de Hable con ella un agraït film que combina humor i amor entre llàgrimes i sentiments continguts. No podem descuidar, això sí, la presència de les dues chicas Almodóvar del film, una guapíssima Leonor Watling i la cantant i tot caràcter, Rosario Flores, que estan interessants fins i tot quan romanen immòbils en el llit de l’hospital.
El film es mou en un terreny difícil i complex on els girs argumentals costen d’arribar, però que un cop ho fan colpegen l’espectador i justifiquen el que ha succeït fins aquell moment, aflorant en nosaltres sentiments que fins aquells moments i com els personatges protagonistes, ens negàvem a reconèixer. Tot això combinat entre diàlegs d’allò més naturals i imatges plàstiques d’una bellesa encisadora.