Crítiques
Hombres de negro 2. Dir. Barry Sonnenfeld Barry Sonnenfeld ha tingut com a director una carrera d’allò més irregular. A les entretingudes La família Addams i la seva seqüela i hem de restar la somnífera Wild Wild West, i salvar pels pèls la recentment estrenada El gran lío, sense oblidar, però, que va ser el responsable allà pel 1997 d’una captivadora cinta que portava per nom Hombres de negro, una original pel·lícula que combinava humor, terror i efectes especials amb una frescor i soltura que ha desaparegut per complet en aquesta segona part.
La desvergonyida absència de guió no serveix ni com a simple tràmit per justificar la presència dels dos personatges protagonistes, de nou interpretats per un ensopidíssim a estones divertit Tommy Lee Jones i un autocregut rei de la funció, Will Smith, que han perdut, en aquesta seqüela, part d’aquella química que com a parella van demostrar a Hombres de negro. Aixi doncs, el retrobament entre l’espectador i els homes de negre no fa més que confirma que n’hi ha que per calés tenen un morro que se’l trepitgen i que l’esforç es queda amb una gracieta entre col·legues de professió que de ben segur han disfrutat més rodant que no pas l’espectador mirant. Barry Sonnenfeld aireja les seves penes com a realitzador gràcies a un bon grapat d’efectes especials que només serveixen per crear una fauna alienígena d’allò més variada enmig d’un caòtic intent per entretenir l’espectador amb més parafernàlia que no pas originalitat.
Enmig de tot això l’espectador assistirà a un petit cúmul de situacions d’un tipus de diversió ràpidament oblidable sense que això saturi el nostre cervell amb un excés de gags o acudits verbals. D’aquesta forma i passet a passet la pel·lícula desemboca en un dels finals més tristos i vulgars dels últims anys.