Crítiques
Jimmy Neutron. El niño inventor. Dir. John A. Davis
Abans poder veure una pel·lícula de dibuixos animats al cinema suposava tot un esdeveniment de què només es podia gaudir un cop, o a tot estirar dos, a l’any.

Els temps, però, han canviat i ara les pel·lícules de dibuixos animats es fan com xurros, i / o curiós, la majoria mantenen un nivell tècnic i narratiu d’allò més elevat. En una temporada tan carregada d’estrenes d’animats com aquest ens arriba un film que té l’honor d’haver estat nominat a l’Oscar com a millor pel·lícula d’animació al costat de títols tan destacables com Monstruos S.A. i Shrek. La raó de tal elecció salta ràpidament a la vista i quan en només uns minuts de metratge ja podem comprovar el frenetisme que mourà la major part de la pel·lícula. El debut en la direcció del veterà realitzador de dibuixos animats John A. Davis suposa tota una explosió d’imaginació i diversió pensada directament perquè els més petits disfrutin d’allò més sense que això, però, pugui avorrir els adults que vulguin endinsar-se en el món d’en Jimmy Neutro, un món calculat al mil·límetre per fer que el film, un anunci allargat, sigui, gràcies al seu bon sentit de l’humor i vivacitat de les escenes d’acció, un entreteniment que fa oblidar la rutina de viure sense masses sorpreses. Com sol passar en aquests casos, els personatges tenen la força i carisma suficients perquè participem, tot i el seu aspecte digital, de les seves apassionants aventures des del primer minut fins al final.
Jimmy, un peculiar i petit geni amb el pentinat de Ace Ventura, està acompanyat per un peculiar gos robot i un grupet d’amics amb els que viuran aventures inimaginables, aquelles que precisament poden fer que la imaginació dels més menuts es traslladi allà on ells voldrien estar moltes vegades, en un bon parc d’atraccións que escapa del recinta on es troba i on els adults no i poden accedir.