Crítiques
El juramento. Dir. Sean Penn Conegut per molts gràcies a la seva sempre interessant faceta com a actor i sense menysprear les comptades però igual d’aconsellables incursions que ha fet rere les càmeres com a director, Sean Penn és ara per ara un dels actors/directors més agradables de visionar, amb la mateixa solidesa que ha aixecat la seva carrera interpretativa s’ha guanyat un cert renom com a realitzador gràcies a títols tan destacables com Cruzando la oscuridad o Extraño vinculo de sangre.
La filmografia de Penn com a director es mou en un mateix sentit, explorar les interioritats dels personatges que protagonitzen les seves pel·lícules. Així doncs, a El juramento aquestes tornen a surar d’una forma intoxicant atrapant el protagonista en una espiral d’obsessions que el condueixen cap on menys cal esperar, un sublim Jack Nicholson encarna de forma continguda i sense excessos el detectiu d’homicidis Jerry Black que veu com la seva jubilació i per culpa d’un jurament es transforma en un malson d’allò més angoixant. Sean Penn condueix amb mà ferma un interesantíssim ventall d’actors, entre els quals cal destacar la participació, encara que en papers petits, del camaleònic Benicio del Toro i l’encantadora Vanessa Redgrave, que solidifiquen un film, que ja per si sol no pateix cap daltabaix. Sean Penn s’agafa el temps necessari per explicar una història que es mou a mig camí dels vulgars thrillers dels noranta i els drames més punyents, barrejats tots ells amb un estil personal i agradable que no es deixa influir per tòpics simplons i idees suades.
Rodada enmig d’uns paratges naturals impressionants i fent fàcil el que és difícil, Penn despunta amb una pel·lícula que basa gran part del seu pes en un actor, Jack Nicholson, un d’aquells grans del cine que es fica a la pell d’un personatge turmentat fins al límit.