Crítiques
The Mexican. Dir. Gore Verbisnki Les productores nord-americanes tenen molt clar quin és el reclam publicitari que atreu als espectadors, a la majoria de les seves pel·lícules, l’actor o actors protagonistes. Per aquesta raó i tenint en compte això no és estrany que els últims anys hagin insistit en la idea, tan forçada com forassenyada en algunes ocasions, d’aparellar actors, o millor dit, estrelles del cel·luloide, d’ambdós sexes per aconseguir un èxit que difícilment tindria la pel·lícula per si sola. Tenint en compte que per separat Brad Pitt i Julia Roberts ja congreguen un bon nombre de seguidors, imagineu-vos si aconseguim que els dos s’encreuïn en una mateixa pel·lícula.
A The Mexican això és tot un fet, un fet que acaba per ser, i mai millor dit, un simple reclam publicitari, perquè, al cap i a la fi són molt pocs els minuts en què veiem la famosa parella compartint plànol, suposo que per por de restar-se protagonisme mutu. Sigui com sigui, The Mexican no pot defugir del reclam que aporta la parella protagonista, i de principi a final aquesta queda supeditada a tot el que ells dos vulguin fer. D’acord que són els reis de la funció, però malauradament el pes que han de suportar s’enfonsa al cap de pocs minuts d’aparèixer en pantalla. Pitt i Roberts es passen tota l’estona intentant fer-se els simpàtics enfarfegant les seves interpretacions d’un histerisme innecessari i forçat. D’altra banda, la direcció, a càrrec de Gore Verbisnki no té cap tipus de personalitat i, amb l’intent de fer un film que es pogués assemblar a un Tarantino o un Guy Ritchie, no aconsegueix ni això ni allò.
Al cap i a la fi, el guió dóna perquè la historia fos filmada d’una forma molt més forassenyada i no tan planera. Per postres, el film es fa massa llarg i carregós. Es manté l’interès per aquest, gràcies a la llegenda sobre la pistola que tots o quasi tots els personatges del film persegueixen.