Crítiques
Mortadelo y Filemón. Dir. Javier Fresser Per fi dos dels personatges més famosos i entranyables del còmic espanyol, Mortadelo y Filemón, han tingut la seva merescuda oportunitat de ser, i per un dia, estrelles del cel·luloide amb totes les de la llei.
L’immortal món creat pel mestre Ibáñez fa més de quatre dècades ha estat portat a la gran pantalla pel director, que al meu entendre i per mèrits propis, ha demostrat més habilitats visuals per aconseguir que l’humor, tan particular, d’aquest veterà dibuixant barceloní fos possible sense grans traumes per tots els que ens estimem les aventures i ficades de potes d’aquests dos agents tan capsigranys. La gran aventura de Mortadelo y Filemón és un trepidant film d’humor visual adaptat a les necessitats del moment que entreté i diverteix sense acabar de ser perfecte, irregular en alguns moments, és i de tros una de les millors adaptacions cinematogràfiques que mai s’hagi realitzat d’algun còmic. Fresser es permet el luxe de portar al seu terreny un seguit de gags que són tan efectius com necessaris per emmascarar la manca d’un guió més consistent; per sort, però, la caracterització de la majoria dels personatges protagonistes contribueix que ràpidament ens introduïm en el disparatat univers de Francisco Ibáñez, el comportament d’algun d’ells no correspon malauradament amb el que ja coneixíem en els tebeos originals, fet que desllueix part del film.
No obstant, i a pesar d’alguns petits defectes el director d'El secleto de la tlompleta i El milagro de P. Tinto aconsegueix que La gran aventura de Mortadelo y Filemón sigui una delícia per la vista, una gamberrada que va més enllà de les paraules i un deliri que amb la seu extravagant colorit explosiona com una festa major de l’Espanya més canyí, aquella d’humor que difícilment entendrien més enllà dels Pirineus, però que de tant en tant es posa d’allò més bé.