Crítiques
Como perros y gatos. Dir. Lawrence Guterman Que els animals parlin, almenys a les pel·lícules, no és pas una gran novetat, per postres aquests últims anys el cinema ha impulsat aquesta estranya i divertida característica animal per fer un nombre força elevat de pel·lícules on aquests agafen el protagonisme de la funció.
A les animalades protagonitzades per Babe, el cerdito valiente i Dr. Dolittle i hem de sumar ara, les aventures i consegüents animalades de Como perros y gatos, un film que ha estat possible gràcies als efectes digitals que permeten als animals protagonistes fer més animalades de les normals. Lawrence Guterman ha agafat tots els tòpics del cinema d’acció i espies per destripar amb un tipus de divertiment força passable i sobretot molt familiar, les lluites entre els gats i els gossos, els primers per aconseguir el poder de la terra i els segons per impedir que aquests ho aconsegueixin. Amb aquesta premisa, el film ens encadena tota una sèrie de situacions desgavellades, senzillament perquè, si veure a un gat o un gos fent el que faria Pierce Brosman a James Bond o Tom Cruise a Mission imposible ja és divertit, imagineu-vos com pot acabar tot plegat si això porta un doblatge espanyol d’aquell més canyi, la bestiesa està més que assegurada. Malauradament tot això, però, es veu encartronat i forçat aconseguint que el que en principi fa gràcia acabi essent força patètic i carregós.
Como perros y gatos és un d’aquells entreteniments familiars força efectius que utilitza els humans, uns apallassats Jeff Goldblum i Elizabeth Perkins, només per justificar que les animalades digitals dels autèntics protagonistes, els gats i els gossos, tinguin algun tipus de significat, a l’hora de la veritat però tot això es queda en una comèdia de noves tecnologies.