| Ara
amb el seu tercer treball, Soldados de Salamina, també cau
rendit davant un fet històric que molts pocs llibres reflecteixen
i que com amb el seu protagonista atrapa molt més enllà del
que pot acabar expressant a la pel·lícula. Soldados de
Salamina és un film carregat de bones intencions. Malauradament,
però, amb això no n’hi ha prou i una sèrie de
desafortunats entrebancs desllueixen qualsevol intent per part del petit
dels Trueba d’aconseguir que la seva pel·lícula
no sigui una més enmig d’una cartellera tan atapeïda. Trueba
porta al seu terreny la novel·la de Javier Cercas, permetent-se
el luxe de realitzar alguns canvis, de sexe i personatges, que la novel·la
original no tenia. Així doncs, el protagonista té en aquesta
ocasió el físic d’Ariadna Gil, el primer i més
important dels contratemps que pateix el film, que amb la seva interpretació
no fa partícip el públic de les inquietuds que, se suposa,
la van atrapar sobre la història de l’afusellament fallit del
falangista Rafael Sánchez Mazas i l’home que el va deixar
fugir. Precisament el personatge de Sánchez Mazas, ‘chapeau’
per al camaleònic Ramon Fontserè, i la del veterà
Joan Dalmau, són i de tros el millor en una pel·lícula
que es mou entre dos camins. |
|
La
ficció i el documental, letal i agosarada combinació que
acaba per emboirar tot allò que des d’un bon principi calia
esperar d’un director com en Trueba que fica i s’involucra
de mala manera en tots els projectes que capitaneja, això vol dir
que senzillament li falta una mica més d’experiència
rere les càmeres. Temps al temps.
|
|
