Crítiques
XXX. Dir. Rob Coen Molts intenten definir, i amb poques paraules, XXX com el James Bond del nou mil·lenni i no n’hi ha per menys ja que aquesta comparteix tots els elements indispensables que contenen les cintes de James Bond:
des del dolent megamaniàtic i excèntric fins a l’exòtica noia que despertarà l’interès romàntic del protagonista, això sí, sense oblidar el cap d’aquest, un malcarat de debò, i com no tot un bon grapat d’enginyosos artilugis armamentístics que no poden faltar a tot bon espia que es presti. Finalment tot això se’ns amaneix amb un bon grapat d’increïbles escenes d’acció que es succeiran sense donar treva a l’espectador, que, incrèdul, aguantarà fins al final esperant un desenllaç que ja és previsible amb només els crèdits inicials. XXX és un videojoc mancat de tota originalitat i creat a ritme de música estrident i escenes espectaculars sense importar en cap moment si aquestes són mínimament coherents. Així doncs, Rob Coen s’ajusta perfectament al tema fent de la pel·lícula un juganer film d’acció on tot està sota uns cànons predeterminats als quals intenten donar un i altre cop la volta creient que d’aquesta forma estan fent alguna cosa original. Vin Diesel treballa de nou sota les ordres de Rob Coen amb qui ja havia coincidit a l’exitosa i comercial A todo gas, en aquesta ocasió el seu personatge no dista gaire d’aquell i de nou Diesel interpreta un fora de la llei una mica macarra però en el fons bon tio que com tot bon americà farà el que sigui per defensar el seu país i salvar al món de tota la púrria indesitjable que la vol destruir.
Així doncs XXX fa el que molts han intentat i mai han aconseguit, enterrar el mític James Bond, com serà que les piruetes del tatuat Xander Cage o aconsegueixin, de moment el primer intent és d’allò més fallit.